21 d'agost
data
| << | Agost 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 132 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 1707 - Toló (Var, França): l'exèrcit aliat aixeca el Setge de Toló després que no aconsegueixin ocupar la ciutat en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1911 - París (França): La Gioconda és robada del Museu del Louvre, a París.
- 1929 - Coyoacán (Mèxic): casament de Frida Kahlo i Diego Rivera.
- 1959 - Washington DC (EUA): Hawaii esdevé el 50è estat dels Estats Units.
- 1975 - Aleria (Còrsega): Edmond Simeoni i un grapat de nacionalistes corsos armats ocupen una cava acusada de frau en l'elaboració de vi i s'enfronten amb la policia (fets d'Aleria).
- 1991 - Riga (Unió Soviètica): el Parlament de Letònia proclama la seva independència de l'URSS.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1689 - Vilafermosa, Alt Millars: Josep Prades i Gallent, compositor valencià.
- 1739 - València: Mariano Salvador Maella Pérez, pintor neoclàssic valencià.
- 1900 - Pals, Baix Empordà: Jaume Pi i Figueras, metge cirurgià català.
- 1906 - Barcelona: Joaquim Homs i Oller, compositor català.
- 1946 - Lloret de Mar: Fermí Reixach, actor de teatre, cinema i televisió català (m. 2024).[1]
- 1964 - Ciutadella, Menorca: Esperança Camps Barber, periodista i escriptora menorquina, que ha estat consellera del Govern de les Illes Balears.[2]
- 1982 - es Castell, Menorca: Francisco Vallejo Pons, jugador d'escacs menorquí.
- 1985:
- Sant Cugat del Vallès: Maria Rosa Tamburini i Borràs, jugadora d'hoquei sobre patins catalana, que jugà de davantera.[3]
- Figueres, Alt Empordà: Adrià Ciurana i Geli, artista català.
- 1989 - Puigpelat, Alt Camp: Aleix Vidal Parreu, futbolista català, en la posició de migcampista.
- Resta del món
- 1165: Felip II Capet, rei de França, anomenat August.
- 1567, Thorens-Glières (Ducat de Savoia, avui França): Francesc de Sales, escriptor i bisbe de Ginebra; canonitzat, és Doctor de l'Església, patró de la família salesiana i dels escriptors i periodistes
- 1670, Moulins, França: James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola
- 1698, Cremona, Itàlia: Giuseppe Guarneri, lutier italià, també conegut com a Guarneri del Gesù
- 1765, Londres, Anglaterra):Guillem IV del Regne Unit, rei del Regne Unit.[4]
- 1789 París, Regne de França: Augustin Louis Cauchy, matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
- 1853, Màlaga: Laura García Hoppe, pintora espanyola vinculada a la ILE (m. 1946).[5]
- 1862, Verona, Regne d'Itàlia: Emilio Salgari, escriptor i periodista italià
- 1863, París: Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme [6]
- 1871, Spoleto: Angelica Pandolfini, soprano italiana (m. 1959).[7]
- 1892, Rennes, Ille i Vilaine, França: Charles Vanel, actor i director francès.
- 1893, París (França): Lili Boulanger, compositora francesa[8]
- 1899, Sant Vitoret, Boques del Roine: Odette Jasse, astrònoma francesa, administradora a l'Observatori de Marsella.[9]
- 1904, Red Bank, Nova Jersey, EUA: Count Basie, director de big band i pianista estatunidenc de jazz
- 1916, Vejen, Dinamarca: Ingrid Vang Nyman, il·lustradora danesa, autora dels dibuixos originals de Pippi Långstrump [10]
- 1917, Moscou, URSS: Leonid Hurwicz, economista estatunidenc d'origen polonès, Premi Nobel d'Economia de 2007 [11]
- 1921, Madrid: Gertrudis de la Fuente, doctora en Farmàcia, pionera de la investigació bioquímica [12]
- 1930, Castell de Glamis, Escòcia: Margarida del Regne Unit, princesa, germana de la reina Elisabet II del Regne Unit
- 1933, Hatfield, Yorkshire, Regne Unitː Janet Baker, mezzosoprano anglesa.[13]
- 1934, Denver, Colorado, EUA: John L. Hall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2005.[14]
- 1938, Houston, Texas: Kenny Rogers, cantant de música country estatunidenc
- 1945, Nova York: Patty McCormack, actriu estatunidenca, de teatre, cinema i televisió.[15]
- 1951 - Mysenː Cecilie Løveid, escriptora, dramaturga i poeta noruega, exponents del teatre nòrdic modern.[16]
- 1961, Santander: Mara Dierssen, neurobiòloga, investigadora i professora universitària establerta a Catalunya.[17]
- 1963, Rabat, Marroc: Mohammed VI, rei del Marroc.
- 1952, Ankara, Turquia: John Graham Mellor, conegut com a Joe Strummer, cofundador, compositor, cantant i guitarrista de la banda punk britànica The Clash
- 1955, Ciutat de Mèxic: Sabina Berman, escriptora, dramaturga, directora de teatre i directora de cinema mexicana.[18]
- 1957, Estocolm: Karin Rehnqvist, compositora i directora sueca de música clàssica.[19]
- 1975, Sint-Truiden, Limburg (Bèlgica): Caroline Gennez, política socialista flamenca.[20]
- 1986 - Sherwood Content, Trelawny, Jamaica: Usain Bolt, atleta jamaicà especialitzat en els 100 i els 200 metres llisos.
- 1988, Varsòvia, Polònia: Robert Lewandowski, jugador de futbol.
- 1989 - Palisades, Nova York: Hayden Panettiere, actriu i cantant estatunidenca.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1826 - Puigcerdà, Bisbat d'Urgell: Francesc Piguillem i Verdacer, metge i professor de medicina.
- 1855 - Sant Sebastià: Josep Melcior Prat i Solà, literat, traductor i polític lliberal català (n. 1779).
- 1876 - Caldas de Besaya, Cantàbria: Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català (n. 1815).
- 1913 - Barcelona, Barcelonès: Joan Sol i Ortega, advocat i polític català (n. 1849).
- 1933 - Barcelona: Francesca Saperas i Miró, militant anarquista i anarcosindicalista catalana (n. 1851).
- 1951 - Solsona: Tomàs Boix i Soler, pintor català.
- 1993 - Barcelona: Ignasi Ponti i Grau, enginyer industrial, promotor i mecenes cultural català (n. 1910).
- 2016 - Barcelona: Benet Rossell i Sanuy, artista català (n. 1937).
- Resta del món
- 1157 - Fresneda, Regne de Castella: Alfons VII de Lleó, rei de Galícia, Castella i Lleó.
- 1762 - Thoresby, Nottingham: Mary Wortley Montagu, escriptora britànica (n. 1689).[21]
- 1836 - París: Claude-Louis Navier, matemàtic i enginyer francès, deixeble de Joseph Fourier (n. 1785).
- 1869 - Feltham, (Regne Unit): Thomas Hodgskin, escriptor socialista anglès d'economia política, anarquista de mercat, crític del capitalisme i partidari del lliure comerç i els primers sindicats (n. 1787).[22]
- 1873 - París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa (n. 1818).[23]
- 1900 - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
- 1940 - Coyoacán, Mèxic: Lev Trotski, polític i revolucionari marxista (n. 1879).[24]
- 1943 - Copenhaguen, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (n. 1857).[25]
- 1983 - Manila (Filipines): Benigno Aquino Jr., periodista i polític filipí (n. 1932).[24]
- 1988 - Los Angeles: Ray Eames, artista i dissenyadora estatunidenca esdevinguda clàssica del segle xx (n. 1912).[26]
- 2004 - Mèxicː Hortensia Blanch Pita, escriptora de l'exili (n. 1914).[27]
- 2005 - Tel-Aviv: Dàlia Ravikovitx, poetessa, traductora i activista israeliana per a la pau (n. 1936).[28]
- 2017 - Mont-real (Canadà): Réjean Ducharme, escriptor, dramaturg i escultor canadenc.
- 2018 - Scottsdale, Arizona: Barbara Harris, actriu estatunidenca de teatre i cinema (n. 1935).[29]
Festes i commemoracions
modifica- Sants al Martirologi romà (2011):
- Quadrat d'Útica, bisbe i màrtir (259);
- Euprepi de Verona, bisbe màrtir (300);
- Agatònic, Zòtic, Prínceps, Teoprepi, Acindí, Severià i Zenó de Nicomèdia, màrtirs (300);
- Ciríaca de Roma, màrtir (300);
- Luxori de Pondorgiano, Cisel i Camerí, màrtirs a Sardenya (s. IV);
- Bassa d'Haloma, Teògenes, Agapi i Pisti de Vodena, màrtirs (305-311);
- Privat de Mende, bisbe i màrtir (407);
- Sidoni Apol·linar, bisbe de Clarmont (479);
- Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, conversos i màrtirs (1180);
- Giuse Dang Dinh Vien, prevere màrtir (1838);
- Pius X, papa (1914).
- Beats al Martirologi romà (2011):
- Victoria Rasoamanarivo, vídua (1894);
- Salvador Estrugo Solves, màrtir (1936);
- Ramon Peiró i Victori, màrtir (1936);
- Pere Sadurní i Raventós, màrtir (1936); Jan Zembol, franciscà màrtir (1942).
- Sants no presents al Martirologi:
- Bonós i Maximià d'Antioquia, màrtirs, patrons de Blanes; Natal de Casale Monferrato, bisbe.
- Venerable Franz Reinisch, prevere màrtir (1942).
- Venerats en l'Orde de la Mercè: beata Beatriz de Roelas (1580).
- Església Armènia
- 11 Navarsard: Just de Roma, màrtir; Privat de Mende, bisbe màrtir; Assumpció de la Mare de Déu
- Església Copta
- 15 Mesori: Abraham, Isaac i Jacob, patriarques ; Privat de Mende, bisbe màrtir.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 3 de setembre del calendari gregorià.
- Esglésies luteranes
- Geert Groote, predicador (1384).
Referències
modifica- ↑ «S'ha mort l'actor Fermí Reixach, fundador dels Comediants i del Teatre Lliure». [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Biografia Esperança Camps». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «Maria Rosa Tamburini Borrás | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «William IV | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 agost 2020].
- ↑ Antonio., Jiménez-Landi,. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (en castellà). II. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1996, pàg. 623. ISBN 8489365571.
- ↑ «Hélène Betty Louise Caroline de Rothschild (1863-1947) | Rothschild Family». [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «PANDOLFINI, Famiglia» (en italià). Treccani. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Catorze.cat. «El nocturn de Lili Boulanger». Catorze.cat. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Philippe Véron. «Dictionnaire des Astronomes Français 1850–1950». The Observatoire de Haute-Provence. unpublished - available from The Observatoire de Haute-Provence.
- ↑ Ehriander, Helene. «Ingrid Vang Nyman». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon (skbl), 08-03-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2007» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «La 1ª matemática con Medalla Fields o la sucesora de Lévi-Strauss. Genios a quienes dijimos adiós | Tribuna Feminista» (en castellà), 01-01-2018. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Janet Baker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Loomis, Nicky. «Patty McCormack» (en anglès). Los Angeles Times, 06-07-2010. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Herzog, Christine. «Cecilie Løveid» (en noruec). Store norske leksikon, 30-03-2020. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ «Mara Dierssen, neurobióloga | Efemérides» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-08-2016. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Berman, Sabina» (en castellà). Escritores.org, 13-12-2013. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Klaus-Cosca, Barbara. «Karin Rehnqvist» (en alemany). MUGI. Music und Gender im Internet, 01-10-2007. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Caroline Gennez» (en anglès). Flemish Parliament. Arxivat de l'original el 2020-07-08. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Mary Wortley Montagu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Le Guide Musical, Bruselas, 4 de septiembre de 1873, número 36. "Nécrologie. A Paris, le 20 août, à l'âge de 55 ans, Mme Marie-Antoinette Guy-Stephan, ancienne danseuse de l'Opéra, dont la carrière a eu de l'éclat; elle avait pris sa retraite en 1856".
- ↑ 24,0 24,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1917» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Hernández Gálvez, Alejandro. «Ray Kaiser Eames» (en castellà). Arquine, 22-08-2015. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Hortensia Blanch Pita. Memoria de Silvia Mistral». Xunta de Galicia. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Dalia Ravikovitch». Jewish Women's Archive. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Muere la actriz estadounidense Barbara Harris a los 83 años» (en castellà). La República, 21-08-2018. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Kalender - 21. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 d'agost