Obre el menú principal

Lili Boulanger Lili Boulanger (pàg.) (en francès: Marie-Juliette Olga Boulanger) (París, 21 d'agost de 1893 Mézy-sur-Seine, 15 de març de 1918) va ser una compositora francesa guanyadora del Prix de Rome, premi que anteriorment havien guanyat compositors com Bizet o Berlioz.

Infotaula de personaLili Boulanger
Lili Boulanger 1.jpg
Nom original (fr) Marie-Juliette Olga Boulanger
Biografia
Naixement 21 agost 1893
París
Mort 15 març 1918 (24 anys)
Mézy-sur-Seine
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Educació Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació Compositora
Moviment Música clàssica
Professors Nadia Boulanger, Paul Vidal i Gabriel Fauré
Instrument Piano
Família
Pare Ernest Boulanger
Germans Nadia Boulanger
Premis

IMDB: nm7624294 Musicbrainz: ef8694eb-09d9-4695-8eee-1c2717564a37
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

InfantesaModifica

Lili Boulanger va néixer el 21 d'agost de 1893. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar on la música tenia molta importància. El seu pare, Ernest Boulanger (Prix de Rome l'any 1835) era professor de cant al Conservatori de París i la seva germana Nadia Boulanger, 6 anys més gran que Lili, destacava com a alumna de composició al mateix conservatori.[1] La seva mare, Raïssa Mischetsky, també havia estudiat música tenint com a professor Ernest.

L'any 1895, als 2 anys, Boulanger va patir una pneumònia bronquial nefasta i això va provocar que el seu sistema immunitari quedés permanentment perjudicat i fos un handicap tant per la seva vida com per la seva producció musical.[2]

Boulanger tenia oïda absoluta. Amb tan sols dos anys i mig ja sabia llegir partitures i cantar-les. Als 6 anys cantava les cançons de Gabriel Fauré acompanyada pel propi compositor,[3] començava a rebre classes d'harmonia d'Auguste Chapuis i aprenia a tocar el piano, el violí, l'arpa i el violoncel.[4] Va començar a compondre a l'edat de 9 anys, sovint basant-se textos sagrats, que acostumava a preferir per sobre d'altres.[5]

1910 - 1912: Anys de formació intensaModifica

A finals de 1910, i després de diversos anys assistint com a oient a les classes que Nadia Boulanger rebia al Conservatori de París, Lili Boulanger va començar a rebre classes privades de composició de Georges Caussade.

El 1911 Boulanger va començar a treballar amb models d'examen del Premi de Roma i va ser alumna de fuga de la seva germana, tot preparant-se per a les proves d'accés al Conservatori.[6]

Així doncs, a principis de 1912, Boulanger va ser admesa al Conservatori de París tenint a Paul Vidal com a professor de l'assignatura de composició.[7] Veient la facilitat desconcertant que Boulanger tenia per compondre, Théodore Dubois, aleshores director del Conservatori, va suggerir-li que es presentés aquell mateix any al Premi de Roma. No obstant això, Boulanger va haver d'abandonar la idea degut a una nova manifestació de la malaltia, posposant a l'any vinent la seva participació al concurs.[8]

1913: Any d'èxitsModifica

Premi LepaulleModifica

El gener de 1913, per a l'avaluació de la classe de composició, va presentar les orquestracions de dues obres seves, Pour les funérailles d'un Soldat i Renouveau. Aquestes obres, que suposaven els primers treballs d'orquestració de Boulanger, van ser escollides per ser interpretades a la classe d'orquestra del Conservatori, dirigida per Vincent d'Indy. Vista la qualitat i el resultat sorprenent d'aquestes orquestracions, el Conservatori va atorgar-li el Premi Lepaulle, distinció recolzada per l'Estat francès en l'àmbit de les Belles Arts.[8]

Premi de la Fundació Yvonne de Gouy d'ArsyModifica

Després d'un temps de repòs forçat a causa de la seva salut, Boulanger se centra en preparar-se intensament a les classes de composició per a presentar-se al Premi de Roma de 1913. Així doncs, per a accedir al concurs va presentar Alyssa, una cantata actualment perduda, i, posteriorment, va fer una estada a la ciutat de Compiègne amb la resta de candidats al Premi de Roma durant el mes de maig d'aquell any. Per a passar a la segona fase del concurs els aspirants havien de compondre una obra coral sota el títol Soir sur la plaine, basada en Le Chariot d'Or del poeta Albert Samain, que seria jutjada per un tribunal del Conservatori de París.

El 17 de maig de 1913 es van publicar els guanyadors que entrarien en residència per a la fase definitiva del Premi de Roma. Lili Boulanger va ser una dels cinc seleccionats per al concurs final. Dies després, ella i els seus companys van rebre el Premi de la Fundació Yvonne de Gouy d'Arsy, que consistia en una dotació econòmica de 3000 francs, d'acord amb la voluntat de la donant i per decisions ministerials.[8]

Premi de RomaModifica

 
Fotografia de premsa de Lili Boulanger en guanyar el Prix de Rome l'any 1913[9]

El 22 de maig de 1913 Boulanger i la resta d'aspirants al Premi de Roma van entrar en residència al palau de Compiègne. Se'ls hi van donar 30 dies per a escriure una cantata sobre Faust et Helène, llibret d'Eugène Adenis basat en l'episodi líric de la segona part de Faust de Goethe, de la qual havien d'entregar-ne una versió per a piano i una altra per a orquestra. És així com, el 5 de juliol d'aquell mateix any, Lili Boulanger va ser proclamada guanyadora del Premier Grand Prix. A més de ser la més jove dels participants d'aquella edició, Boulanger va convertir-se en la primera dona guardonada amb la recompensa més alta del Premi de Roma, 110 anys més tard d'haver afegit la categoria de composició musical al concurs. Un altre tret significatiu va ser el fet que Boulanger no dediqués l'obra al seu professor de composició, com era habitual, sinó a la seva germana Nadia.[2]

Gràcies al Prix de Rome va aconseguir un contracte d'un any amb l'editorial Ricordi i l'estada subvencionada a la Vil·la Mèdici, un gran complex arquitectònic de la ciutat de Roma on s'allotjaven els guanyadors del premi amb la intenció que seguissin creant. Malgrat la residència a la Vil·la Mèdici s'iniciava a finals d'any, Boulanger no va poder traslladar-s'hi fins al març de 1914[8] degut a un altre període de salut molt precària.

Inicis de la Primera Guerra Mundial. El Comitè Franco-americàModifica

La declaració de la Primera Guerra Mundial, l'agost de 1914, obliga els residents a abandonar la Vil·la Mèdici. Així doncs, Boulanger va haver de tornar a París, on hi va fundar juntament amb la seva germana Nadia el Comitè Franco-americà del Conservatori Nacional. Es tractava d'una organització encarregada de donar suport moral als músics combatents a la Gran Guerra, de mantenir-los comunicats entre ells i d'ajudar les seves famílies.[7] Un altre dels projectes del comitè va ser l'elaboració d'un diari anomenat Gazette des Classes de Composition du Conservatoire, amb reeixides publicacions des del desembre de 1915 fins al juny de 1918, on s'hi incloïen crítiques de les obres dels músics que estaven al front. Boulanger va fundar el comitè en saber que, donada la seva salut, no podria ser metgessa voluntària durant la guerra. Hi va involucrar músics com Charles Widor, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Gustave Charpentier, Théodore Dubois, Émile Paladhile i Paul Vidal, que hi van participar com a membres honoraris.[10]

Darrers anysModifica

El 1916 va retornar per uns mesos a Roma, on va treballar en l'òpera La princesse Maleine, que restaria inacabada. Donada la seva fervent fe catòlica va compondre música coral religiosa en els salms 129 i 130, encara que també va escriure música secular.[2][7]

Degut al deteriorament de la seva salut va haver de tornar a França, on va passar els seus dos últims anys.

Va morir el 15 de març de 1918 a Mézy-sur-Seine, població on la família Boulanger s'havia instal·lat per fugir dels bombardeigs a la capital francesa durant la guerra. Posteriorment va ser enterrada al cementiri de Montmartre, a París.

Influències i estil compositiuModifica

El París de Fauré, Debussy, Stravinsky i els ballets de Diaghilev va ser el context històric que va emmarcar tota la producció de Lili Boulanger. Moltes de les seves obres esdevenen un reflex dels canvis que es donaven en el món i en la cultura de la seva època,[11] així com d'altres en les què plasmava experiències personals o les impregnava del record del seu pare, que va morir quan Boulanger tenia 6 anys.

Va rebre influència de Debussy, com es veu en la seva obra per a cor, piano i orquestra Les sirènes, així com en compartir l'interès per textos d'artistes influenciats pel simbolisme, com el dramaturg Maurice Maeterlinck o el poeta Francis Jammes. També va rebre influència de la seva germana Nadia (la qual afirmava que Lili era més talentosa que ella mateixa)[1] i de Fauré, que havia sigut professor de Nadia Boulanger al Conservatori.[6]

La seva obra es caracteritza per ser força contrapuntística, sovint amb una vessant molt lírica i amb molt de treball en l'aspecte harmònic.[7] Per altra banda, en les seves últimes composicions va explorar la politonalitat, com es pot veure en Pie Jesu, obra novament dedicada a la seva germana.[2] De totes maneres, el seu estil compositiu es podria catalogar, en general, com a post-romàntic.

ObresModifica

Període Títol Instrumentació Text Observacions
CORAL
1909 Salm 1 cor i orquestra Perduda
1909 1 Corinthians 13 cor i orquestra Perduda
1909 Apocalypse cor i orquestra Perduda
1911 Sous-Bois cor i orquestra Philippe Gille
1911 Soleils de septembre cor i orquestra Perduda
1911 Les sirènes mezzo soprano, cor i piano Charles Jean Grandmougin
1912 Le Soir cor i piano/orquestra
1912 Soir d'été cor i piano Perduda
1912 Hymne au soleil contralt, cor i piano/orquestra Casimir Delavigne
1912 La tempête cor i piano Théophile Gautier
1912 La source cor i orquestra Leconte de Lisle
1912-13 Pour les funérailles d'un soldat baríton, cor, orquestra Alfred de Musset
1913 Soir sur la plaine soprano, tenor, cor i orquestra Albert Samain
1910-16 Salm 129, "Ils m'ont assez opprimé" baríton, cor masculí i orquestra
1916 Salm 24 "La terre appartient à l'Eternel" tenor, cor, orgue, orquestra
1914-17 Salm 130 "Du fond de l'abîme" contralt, tenor, cor, orgue i orquestra
1914-17 Vieille prière bouddhique tenor, cor i orquestra
VOCAL
1907 Salm 131 veus solistes i orquestra Perduda
1907 Salm 137 veus solistes i orquestra Perduda
1910 Attente veu i piano Maurice Maeterlinck
1911 Reflets veu i piano/orquestra Maurice Maeterlinck
1911 Bérénice veus i piano Perduda
1911 Maïa soprano, tenor, baix i piano Fernand Beissier Perduda
1911-12 Renouveau 4 veus solo i piano/orquestra Armand Silvestre Dedicada a Paul Vidal
1911-12 Frédégonde soprano, tenor, baix i piano Inacabada i perduda
1912 Le retour veu i piano George Delaquys Versió original: La nef légère
1913 Alyssa cantata Perduda. Presentada al concurs d'admissió al Premi de Roma
1913 Faust et Helène mezzo soprano, tenor, baríton i orquestra/piano Eugène Adenis, sobre obra de Goethe Prix de Rome 1913
1913-1914 Clairères dans le ciel tenor i piano (1, 5-7,10-13 amb orquestra) Francis Jammes Cicle de 13 cançons
1916 Dans l'immense tristesse veu i piano Bertha Galeron de Calonne
1918 Pie Jesu soprano, quartet de corda, arpa i orgue
INSTRUMENTAL
1904 Composition du 6 mars 1904 piano Claude Couturier
1905 Morceau pour piano piano
1905 Valse en mi Majeur. Valse de Lili Boulanger piano
1906 La lettre de mort violí i piano E. Manuel Perduda
1908 Ave Maria violí i orgue Perduda
1909 5 études piano Perduda
1911 Nocturne violí/flauta i piano/orquestra Títol original: Pièce courte
1911 Prélude en si piano
1911 Prélude en re bémol piano
1912 2 études piano a 4 mans Perduda
1911-14 Morceau de piano, Thème et variations piano
1912-13 2 fugues 4 parts Presentada al concurs d'admissió al Premi de Roma
1914 Pièce violoncel i piano Perduda
1914 Pièce oboè i piano Perduda
1914 D'un jardin clair piano
1914 D'un vieux jardin piano
1914 Cortège violí/flauta i piano, o piano sol
1915 Pièce trompeta i petita orquestra Perduda
1915-16 Poème symphonique orquestra Perduda
1916 Sicilienne petita orquestra Perduda
1916 Marche gaîe petita orquestra Perduda
1916 Marche Funèbre petita orquestra Perduda
1912-16 Sonate violí i piano Perduda
1917-18 D'un matin de printemps violí/flauta i piano/orquestra
1917-18 D'un soir triste trio de cordes i piano/orquestra
sense data Les pauvres violí i piano Émile Verhaeren Inacabada i perduda
sense data Salm 126 cor i orquestra Inacabada i perduda
ÒPERA
1912-18 La Princesse Maleine Basada en una obra de Maurice Maeterlinck Inacabada

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fauser, A. Boulanger, Lili. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03704
  3. «Lili Boulanger» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2017].
  4. Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616
  5. Warrack, John. Boulanger [CD]. Nadia Boulanger: A Loving and Guiding Eye (en anglès, alemany i francès). BBC Legends, 1999, p. 4. 
  6. 6,0 6,1 Potter, C. Boulanger, Nadia. In S. Sadie (Ed.) The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Retrieved from http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/03705
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Sadie, J., & Samuel, R.. Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of women composers. Macmillan Press, 1994. ISBN 978-0333515983. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Bertho Williams, Carole. Lili Boulanger. Compositrice du XXe siècle (en francès). París: Le Jardin d'essai, 2009. ISBN 978-2911822582. 
  9. «Gallica (Bibliothèque nationale de France)» (en francès). [Consulta: 6 novembre 2017].
  10. Holland-Barry, Anya B. Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering (Tesi) (en anglès). University of Wisconsin-Madison, p. 116-118. 
  11. Bofill, Anna. Les Compositores en la Història de la Música (en català). Barcelona: Secretaria de la Dona de la USTEC, 1996, p. 24. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lili Boulanger  
  • Landormy, P., & Martens, F. (1930). Lili Boulanger (1893-1918). The Musical Quarterly, 16(4), 510-515. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/738616.
  • Potter, C. (1999). Nadia and Lili Boulanger: Sister Composers. The Musical Quarterly, 83(4), 536-556. Retrieved from http://www.jstor.org/stable/742616.
  • Fauser, A., & Orledge, R. Boulanger, Lili. Grove Music OnlineOxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/03704>.
  • Welcome to Naxos Records. (n.d.). Retrieved November 06, 2017, from https://www.naxos.com/person/Lili_Boulanger/22769.htm
  • Perlis, V., &  E. Mehrens, C. Boulanger, Nadia. Grove Music OnlineOxford Music Online. Oxford University Press. Web. 6 Nov. 2017.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/A2248460>.
  • Sadie, J., & Samuel, R. (1994). Lili Boulanger. The New Grove Dictionary of Woman Composers. Macmillan Press.
  • Anya B. Holland-Barry (2012). Lili Boulanger (1893–1918) and World War I France: Mobilizing Motherhood and the Good Suffering. University of Wisconsin-Madison. Retrieved November 08, 2017, from http://depot.library.wisc.edu/repository/fedora/1711.dl:W6FF4QHCGRLNW8V/datastreams/REF/content.

Enllaços externsModifica