Els Fets d'Aleria de 21 d'agost de 1975 són considerada la primera fita del modern nacionalisme cors.

Plantilla:Infotaula esdevenimentFets d'Aleria
Data21 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAleria (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata

A començaments de 1974 l'Acció Regionalista Corsa fou criticat a causa de la seva passivitat pels primers grups armats corsos. L'agost de 1974 va convocar un Congrés a Corte, la capital històrica de l'illa amb 8.000 participants,[1] on es decideix elevar el nivell d'acció autonomista cap a la «revolució total», i després del qual passa a anomenar-se I Francesi Fora i es decideix passar a l'acció directa. El 21 d'agost del 1975 Edmond Simeoni i un escamot armat de 50 membres de l'ARC decideixen actuar a cara descoberta, i amb fusells de cacera i dossiers de denúncia, ocupant la cava Depeille d'Aleria, per tal de denunciar el frau escandalós en l'elaboració del vi i en l'adjudicació de terres als pied-noirs, i alhora exigir mesures agrícoles per als petits pagesos corsos. El mateix dia són setjats per 1.250 policies, amb vuit helicòpters i quatre blindats; la policia rep ordres de carregar, provocant en quaranta-vuit hores la bogeria: el resultat són dos gendarmes morts i un grapat de policies ferits, així com un ocupant.

Edmond Simeoni i Serge Cacciari seran duts a París, jutjats i condemnats el 1976 a 5 i 10 anys de presó respectivament, i el govern francès il·legalitza l'ARC. El 27 d'agost es produeixen manifestacions de protesta a Bastia que provoquen un policia mort i 14 ferits. El 1977, però, Simeoni fou alliberat per bona conducta. Cacciari fou alliberat durant l'amnistia de 1981.

Referències

modifica
  1. Labro, Michel. La Question corse (en francès). Éditions Entente, 1977, p. 167. ISBN 9782726600276. 

Bibliografia

modifica