Ferran, fill de Jaume II de Mallorca

fill de Jaume II de Mallorca

Ferran de Mallorca (abans de 1270 - ? ) va ser un noble i cavaller, net de Jaume el Conqueridor i de Violant d'Hongria.

Infotaula de personaFerran, fill de Jaume II de Mallorca
Biografia
Naixementdècada del 1260 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata i militar Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume de Mallorca, Sanç I de Mallorca, Ferran de Mallorca, Felip de Mallorca, Sança de Mallorca, Elisabet de Mallorca i de Foix, Saura de Mallorca, Pere de Mallorca i Blanca de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Royal Coat and Shield of Majorca c.1276-14th Century.svg Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fill del rei Jaume II de Mallorca i germà de Sanç I de Mallorca, entre d'altres. Era net per linea paterna de Jaume el Conqueridor i de Violant d'Hongria.

Nascut probablement abans de l'any 1270 [a], devia ser un fill il·legítim ò en tot cas, d'una relació anterior. No se l'ha de confondre amb el seu germà, anomenat també Ferran, fill de Jaume II i Esclarmonda de Foix, nascut l'any 1285 [b].

BiografiaModifica

 
Conquesta de Sicilia per Pere el Gran. Ferran hauria acompanyat al seu oncle en aquesta empresa.

Se'l menciona entre els cent cavallers escollits pel seu oncle, Pere el Gran per acompanyar-lo en el desafiament de Bordeus contra Carles I de Nàpols l'any 1283.[2] Aquest cent cavallers [c], haurien estat escollits entre els qui havien acompanyat al rei Pere a la conquesta de Sicilia l'any 1282, el que indica que Ferran ja hauria acompanyat al seu oncle en aquest empresa.

Segons alguns autors,[3] Jaume II de Mallorca s'hauria ofert a acompanyar al seu germà Pere en la seva croada al nord d'Àfrica [d], tot i que Pere refusà alegant que preferia que Jaume no l'acompanyes i es quedés defensant els seus regnes. Amb tot, aquesta disposició de Jaume II explica la presència d'un fill seu en l'expedició, així com un grup notable de cavallers rossellonesos, ja aleshores súbdits del rei de Mallorca [e].

S'en desconeix la data de la seva mort, tot i que probablement fou prematura. És possible que el fet de portar el mateix nom que un altre fill de Jaume II, l'Infant Ferran, hagi enmascarat els pocs detall biogràfics que es puguin haver conservat sobre aquest personatge [f].

NotesModifica

  1. Entre els anys 1282 i 1283 ja tenia edat per participar en fets d'armes.
  2. Tradicionalment, s'ha establit la data de naixement de l'Infant Ferran l'any 1278, de forma un tant arbitrària. Tanmateix, en un document datat el 25 de setembre de 1303,[1] s'indica de forma clara que Ferran tenia aleshores 18 anys, pel que podem situar el seu naixement l'any 1285.
  3. El llistat aportat per Cervera a la seva traducció de la crònica de Desclot prové d'un autor antic, del qual no n'indica el nom. La llista l'encapçala Ferran, fill del rei de Mallorca, seguit d'altres membres de l'alta noblesa, com el comte Ermengol X d'Urgell, el seu germà el vescomte Àlvar II d'Àger ò el comte Arnau Roger I de Pallars.
  4. Jaume no devia conéixer aleshores el vertader propòsit de l'expedició del seu germà, que acabaria en la conquesta de Sicilia i l'enfrontament obert del rei d'Aragó amb el papat, el rei de França i el rei de Nàpols. Degué ser posteriorment i arran d'aquest fets, que el sobirà mallorquí acabà per aliar-se amb el bàndol franco-papal
  5. En el llistat de R. Cervera s'anomena a Guillem de Castellnou, Pere de Fenollet, Ramon de Canet, Bernat de Montesquiu, Arnau de Vernet, Gil d'Enveig, Ramon Descatllar i Simó Desllor. És possible que aquests cavallers acompanyesin a Ferran. Tanmateix, alguns d'ells, com els Castellnou,[4] els Montesquiu [5] ò els Enveig, acabarien per posar-se del costat de Pere el Gran durant la croada contra la Corona d'Aragó l'any 1285, pel que es van haver d'enfrontar amb Jaume II de Mallorca, de qui n'eren vassalls.
  6. Alguns autors [6][7] el mencionen com a fill il·legítim del mateix Infant Ferran (el seu germà), tot i que no hi aporten cap detall biogràfic.

ReferènciesModifica

  1. Garcia Edo, Vicent. El Llibre Verd Major de Perpinyà (segle XII - 1395 ). Barcelona: Pagès Editors S.L., 2010, p. 324. 
  2. Cervera, Rafael. Historia de Cataluña compuesta por Bernardo Desclot, 1616, p. 128. 
  3. Cervera, Rafael. Historia de Cataluña compuesta por Bernardo Desclot, 1616, p. 94. 
  4. «Jaspert de Castellnou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juliol 2020].
  5. «Montesquiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juliol 2020].
  6. Rosselló Vaquer, Ramon. Els fills bastards de l'Infant en Ferran de Mallorca: Pagà, Sanç, (Ferran). Felanitx: Ramon Llul, 1971. 
  7. «regne de Mallorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juliol 2020].