Arnau Roger I de Pallars Sobirà

(S'ha redirigit des de: Arnau Roger I de Pallars)

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256[1] (1267 segons l'Enciclopèdia Catalana[2]) i 1288. Fou un estret col·laborador de la monarquia aragonesa.

Infotaula de personaArnau Roger I de Pallars Sobirà
Biografia
Naixementc. 1236 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1288 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
11è Comte de Pallars Sobirà
1256 – 1288
← Roger II de Pallars SobiràRamon Roger I de Pallars Sobirà → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErmengol X d'Urgell i Àlvar II d'Àger Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSança de Vilamur
Lucrècia de Ventimiglia Làscaris (1281–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSibil·la I de Pallars Sobirà
 ( Lucrècia de Ventimiglia Làscaris)
Beatriu de Pallars Sobirà
 ( Lucrècia de Ventimiglia Làscaris)
Violant de Pallars Sobirà
 ( Lucrècia de Ventimiglia Làscaris) Modifica el valor a Wikidata
ParesRoger II de Pallars Sobirà Modifica el valor a Wikidata  i Sibil·la de Berga Modifica el valor a Wikidata
GermansRamon Roger I de Pallars Sobirà Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Arnau era fill dels comtes Roger II de Pallars Sobirà[1] i la seva esposa Sibil·la de Saga. Tenia un germà més petit anomenat Ramon Roger. Jaume I el Conqueridor el va nomenar tutor dels joves germans Ermengol X d'Urgell i Àlvar II d'Àger.[1]

Arnau Roger de Pallars prengué part activa en les revoltes nobiliàries contra Jaume el Conqueridor i Pere el Gran l'any 1275 i l'any 1280.[1] Es casà per primer cop amb Sança de Vilamur.[1] El 1281 va maridar per segona vegada amb la princesa romana d'Orient Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, qui li va donar tres filles: Sibil·la, comtessa de Pallars Sobirà; Beatriu, que fou muller de Guillem IV d'Anglesola, i Violant. Posteriorment esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia: va participar en l'expedició a Tunis de 1282, combaté a la Guerra de Sicília (1282-1289), i el 1285 aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'Empordà contra els francesos durant la Croada contra la Corona d'Aragó.[1]

En temps d'Alfons II el Franc va fer de mitjancer entre el rei i els nobles revoltats de la Unió Aragonesa quan el sorprengué la mort a l'edat de 52 anys. La seva vídua, Lucrècia Làscaris, va haver de lluitar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat perquè no hi havia barons per succeir-lo. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I.


Precedit per:
Roger II
Comte de Pallars Sobirà
1256-1288
Succeït per:
Ramon Roger I

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  2. «Arnau Roger I de Pallars Sobirà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.