Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (12001233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Infotaula de personaViolant de Courtenay
Nom original(hu) Courtenay Jolán
(fr) Yolande de Courtenay modifica
Biografia
Naixement1197 modifica
Courtenay modifica
Mort1233 modifica (35/36 anys)
Esztergom (Hongria) modifica
Lloc d'enterramentIgriș Abbey (en) Tradueix modifica
Altres
TítolReina consort modifica
FamíliaCourtenay modifica
CònjugeAndreu II d'Hongria modifica
FillsViolant d'Hongria modifica
ParesPere II de Courtenay modificaViolant de Flandes modifica
GermansElisabeth of Courtenay (en) Tradueix, Maria de Courtenay, Inés de Courtenay (en) Tradueix, Matilde de Courtenay, Margaret, Marchioness of Namur (en) Tradueix, Henry II of Namur (en) Tradueix, Philip II, Marquis of Namur (en) Tradueix, Balduí II de Courtenay i Robert I de Courtenay modifica

Violant era filla del comte de Courtenay Pere II i la seva segona muller, Violant de Flandes, germana dels emperadors de Constantinoble Balduí I i Enric I.

El seu oncle, l'emperador Enric I, va organitzar el seu casament amb Andreu II d'Hongria, que havia enviudat el 24 de setembre de 1213 de la seva primera esposa, Gertrudis, assassinada durant una conspiració. La boda tingué lloc en febrer de 1215, a Székesfehérvár i l’arquebisbe Joan d'Esztergom va ser l'encarregat de coronar la reina consort. Això no obstant, Robert, bisbe de Veszprém, es va queixar al papa Innocenci III, ja que considerava que la coronació de la reina consort d'Hongria era tradicionalment un privilegi de la seva seu. El Papa va enviar un legat per investigar la denúncia i va confirmar el privilegi del bisbat de Veszprém.

Després de la mort del seu oncle, l'11 de juliol de 1216, el seu espòs va fer plans per a apoderar-se de la corona imperial, però els barons de l'Imperi llatí van proclamar son pare, Pere II de Courtenay.

Violant va mantenir bones relacions amb els fills del primer matrimoni del seu marit. Va morir abans que el seu espòs (1233) i va ser soterrada a l'abadia del Cister d'Egres, a l'actual Romania.

Núpcies i descendentsModifica

Segona esposa d'Andreu II d’Hongria amb qui es va casar en Febrer de 1215. Tingueren una filla: