Francisco Martínez Soria

Francisco Martínez Soria
	(2010)
Biografia
Naixement	18 desembre 1902 ; Tarassona (província de Saragossa)
Mort	26 febrer 1982 (79 anys); Madrid
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	cementiri de Cabrera de Mar
Altres noms	Paco Martínez Soria
Activitat
Ocupació	director de teatre, actor de cinema, actor, guionista
Activitat	1934 - 1981
Família
Cònjuge	Consuelo Ramos Sánchez (1929–)
Fills	Francesc Martínez-Soria Ramos
Premis
	(1968) Medalla de Plata al Mèrit en el Treball; Premio Nacional de Teatro ;
Lloc web	donpacomartinezsoria.com

Francisco Martínez Soria (Tarassona, Saragossa, 18 de desembre de 1902 – Madrid, 26 de febrer de 1982), conegut popularment com a Paco Martínez Soria, fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema espanyol.^[1]^[2]

Biografia

Martínez Soria va néixer al poble de Tarassona (província de Saragossa, a 5 km de la frontera de Navarra i a 10 km de la frontera de Sòria). Neix dins una família humil, on el seu pare era policia. Quan era molt petit, la família es traslladà a viure a Barcelona, on començarà a estudiar a l'escola Pare Claret i posteriorment es posà a treballar com a comercial i dependent de comerç en una botiga de maquinària, Faust y Kammann, a la Ronda Sant Antoni.^[3] Aficionat al teatre, començà a relacionar-se amb grups de teatre per a aficionats al barri de Gràcia (Barcelona). Va començar fent d’apuntador al grup d’aficionats de teatre de l'Artesà de Gràcia.^[3]

El 24 d'octubre de 1929 es casà a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la plaça de la Virreina amb la germana d'un company de teatre, Consuelo Ramos Sánchez. Tingué quatre fills: Consuelo, Natividad, Eugenia i Francesc.

En 1934 col·laborà com a extra en la comèdia Sereno…y tormenta del director Ignacio F. Iquino. Aviat començaria una bona relació amb Iquino amb qui farà moltes pel·lícules en el futur. Al començament de la Guerra Civil Espanyola, deixà el treball per centrar-se al teatre i començà a treballar com a actor professional. En 1938 debutà en el Teatre Fontalba amb la companyia teatral de Rafael López Somoza i amb un paper de l'obra Antonio pasó el infierno. Aquell mateix any tindria el seu primer paper de protagonista en un migmetratge còmic titulat Paquete, el fotógrafo público número uno.

En 1940 fundà la seva pròpia companyia. El 1944 és nomenat director i primer actor de la companyia de comèdia principal del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Durant la dècada dels anys 40 treballà també al Teatre Urquinaona. El 1950 al costat del cineasta reusenc Ignacio Ferrés Iquino, comprà el Teatre Talia, també a Barcelona, per al cap de poc temps ser-ne el seu únic propietari. En aquest teatre actuà fins a la seva mort el 1982. A la dècada de 1950, tornaria a fer cinema i a la dècada dels 60 treballà dirigit pel director Pedro Lazaga. Amb un film de Lazaga aconseguiria èxit amb el llargmetratge La ciudad no es para mí. Des de llavors la figura de personatge de poble aniria unit a la seva persona fins a la seva mort, convertit en una estrella del cinema espanyol.

Morí al seu apartament a Madrid a causa d'una angina de pit el 26 de febrer de 1982,^[4] abans d'anar a treballar al teatre. Dos dies després fou enterrat al cementiri de Cabrera de Mar, al Maresme.^[5]

El teatre de Belles Arts de Tarazona, el seu poble natal, duu el seu nom: Museo Paco Martinez Soria.^[6] En honor seu, el Teatre Talia es va anomenar Teatro Martínez Soria fins al seu tancament final el 1987 ^[7]

Filmografia

Sereno... y tormenta (1934) Director:Ignaci F. Iquino.
Al margen de la ley (1935) Director:Ignaci F. Iquino
Error judicial (1935) Director: Joan Faidellá.
Diego corrientes (1936) Director: Ignaci F. Iquino
Paquete... el fotógrafo público número uno (1938) Director:Ignaci F. Iquino
Alma de Dios (1938) Director: Ignaci F. Iquino
El difunto es un vivo (1941) Director: Ignaci F. Iquino
Boda accidentada (1942) Director:Ignaci F. Iquino
Deliciosamente tontos (1943) Director:Juan de Orduña
El hombre de los muñecos (1943) Director:Ignaci F. Iquino
Piruetas juveniles (1943) Director: Giancarlo Capelli
Un enredo de familia (1943) Director: Ignaci F. Iquino
Viviendo al revés (1943) Director: Ignaci F. Iquino
Almas en peligro (1951) Director: Ignaci F. Iquino
La danza del corazón (1951) Director: Ignaci F. Iquino
Fantasía española (1951) Director: Xavier Setó.
La montaña sin ley (1953) Director: Ignaci F. Iquino
El difunto es un vivo (1956) Director: Joan Lladó
Veraneo en España (1956) Director: Miquel Iglesias.
Su desconsolada esposa (1957) Director: Miquel Iglesias
Sendas marcadas (1959) Director: Joan Bosch
La ciudad no es para mí (1965) Director: Pedro Lazaga
¿Qué hacemos con los hijos? (1967) Director: Pedro Lazaga
El turismo es un gran invento (1968) Director: Pedro Lazaga
Se armó el belén (1969) Director: José Luis Sáenz de Heredia.
Abuelo Made in Spain (1969) Director: Pedro Lazaga
Don erre que erre (1969) Director: José Luis Sáenz de Heredia
Hay que educar a papá (1971) Director: Pedro Lazaga
El padre de la criatura (1972) Director: Pedro Lazaga
El abuelo tiene un plan (1973) Director: Pedro Lazaga
El calzonazos (1974) Director: Mariano Ozores.
El alegre divorciado (1975) Director: Pedro Lazaga
Estoy hecho un chaval (1976) Director: Pedro Lazaga
Vaya par de gemelos (1978) Director: Pedro Lazaga
Es peligroso casarse a los 60 (1980) Director: Mariano Ozores
La tía de Carlos (1981) Director: Lluis María Delgado.

Discografia

1963. El tartaja, Agustín Valverde. 95.0.011 C. Vergara, Barcelona.
1964. Soy de Gerona, El profesor distraído. 184-HC. Vergara, Barcelona.
1965. El taxista Cayetano, ¡Si no fuera por la tos!. 321-HC. Discos Vergara, Barcelona.
1967. Me pasan unas cosas..., de l'obra La tía de Carlos. Vergara, Barcelona.
1967. La ciudad no es para mi.
1968. La venida del Mesías, Carta a un médico. 19.001-C. Vergara, Barcelona.
196?. Los muchos motivos, Reclmando una deuda. 19.002-C. Vergara, Barcelona.
1969. De profesión soltero, monòlegs inspirats en l'obra homònima de L. Tejedor i J. Alfayate. 19.0003-C. Vergara, Barcelona.
1970. ¡Todo sea por los hijos!, monòleg basat en la comèdia La educación de los padres, original de F. Martínez Soria, F. Prada i D. Ramos. 19.004-C. Ariola, Vergara, Barcelona.
19??. El gran tacaño.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez Soria

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.donpacomartinezsoria.com/biografia.htm
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.infoaragon.net/informacion/Artes/Cine-y-Teatro/Paco-Martinez-Soria.php
↑ ^3,0 ^3,1 «Un gracienc anomenat Paco Martínez Soria» (en catalan). [Consulta: 10 juliol 2021].
↑ M.T.I. «Un gran profesional nos ha dejado.» (en castellà). La Vanguardia, dissabte 27 febrer 1982. [Consulta: 10 juny 2009].
↑ «Entierro de Paco Martinez Soria en Cabrera de Mar» (en castellà). ABC, 28-02-1982. [Consulta: 25 agost 2013].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.dpz.es/turismo/monograficos/tarazona/Tarzazonabellasartes.pdf Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine. PDF
↑ «Teatre Talia». [Consulta: 22 maig 2016].

[1] {[enllaç sense format]} http://www.donpacomartinezsoria.com/biografia.htm

[2] {[enllaç sense format]} http://www.infoaragon.net/informacion/Artes/Cine-y-Teatro/Paco-Martinez-Soria.php

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Un gracienc anomenat Paco Martínez Soria» (en catalan). [Consulta: 10 juliol 2021].

[4] M.T.I. «Un gran profesional nos ha dejado.» (en castellà). La Vanguardia, dissabte 27 febrer 1982. [Consulta: 10 juny 2009].

[5] «Entierro de Paco Martinez Soria en Cabrera de Mar» (en castellà). ABC, 28-02-1982. [Consulta: 25 agost 2013].

[6] {[enllaç sense format]} http://www.dpz.es/turismo/monograficos/tarazona/Tarzazonabellasartes.pdf Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine. PDF

[7] «Teatre Talia». [Consulta: 22 maig 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]