Plaça de la Virreina
La Plaça de la Virreina és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona situada a un entrant del carrer d'Astúries i carrer de l'Or, i accessible pel carrer de l'Església, el carrer de la Santa Creu i el carrer de Torrijos. Popularment, també se la coneix com la plaça de Sant Joan, pel fet que allotja la parròquia homònima del segle xix.[1]
.jpg)  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Palau de la Virreina de Gràcia | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Codi postal | 08024 | |||
| Dimensions | ||||
| Superfície | 2.182 m² | |||
| Construcció | ||||
| Creació | 1878 | |||
| ||||
Història
modificaRep el nom del desaparegut palau de La Virreina, antiga residència d'estiueig del virrei Manuel d'Amat i de Junyent. Tanmateix, aquest morí pocs anys després de la finalització i la seva vídua Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru va fer-se càrrec de l'administració d'aquest i del palau de la Rambla. Durant aquest període, mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[2]
La plaça es va urbanitzar el 1878 a partir del projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda, al mateix temps que s'iniciaven les obres de l'església de Sant Joan, les quals no finalitzarien fins al 1884. S'instal·laren bancs de pedra a banda i banda de la plaça alhora que es plantaren diversos plataners.[2]
Durant els primers anys, no s'hi van celebrar actes de la Festa Major de Gràcia per respecte a l'església, encara que s'oficiaven les principals festes religioses. L'Orfeó Gracienc hi va començar a organitzar ballades de sardanes a partir de la dècada de 1920.[3] No seria fins a l'any 1947 que els veïns de la plaça començaren a participar de la Festa Major a la plaça.[3]
Durant la Guerra Civil espanyola, els veïns de la zona es refugiaren dels bombardejos de l'aviació italiana al refugi antiaeri que es trobava a un costat de la plaça i del que se'n desconeix l'estat de conservació.[4]
Al bell mig de la plaça hi ha una font pública anomenada Font de Rut. La base de pedra és prismàtica amb un broc i una pica a cadascun dels costats,[5] i és coronada per una escultura en bronze que representa la figura bíblica de Rut.[3] Porta als seus braços un manat d'espigues, fet que li ha dut a ser anomenada també l'Espigoladora.[5] És obra de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau.[3] i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1949, coincidint amb la que seria la diada de Catalunya.[3]
Referències
modifica- ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 Segura i Capellades, 2003, p. 108.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 111.
- ↑ «Refugi antiaeri R. 0349». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 5,0 5,1 «Font de Rut». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
modifica- Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 107-113. DL B 48984-2001.