Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona. Dóna el nom al districte de Gràcia, que inclou, a més a més, els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
 Vila de Gràcia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Torre del rellotge, coneguda amb el nom de Campanar de Gràcia, a la Plaça de la Vila de Gràcia  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Gràcia | ||||
El seu monument més identificatiu és la Torre del Rellotge, que s'alça al bell mig de la plaça de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.
HistòriaModifica
- Vegeu també: districte de Gràcia#Història
El barri de Vila de Gràcia fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia (1850-1897), i el que li donava nom. El municipi estava format per aquest nucli i per la zona agrícola i de masos del Camp d'en Grassot.
Premsa graciencaModifica
Es considera que la primera publicació de la Vila va ser l'Eco de Gràcia, que es començà a editar el 1866, i que defensava l'agregació de Gràcia a Barcelona. La publicació gracienca més remarcable de la Vila ha estat possiblement la revista satírica La Campana de Gràcia.[1]
Dels pocs diaris locals que ha tingut la vila, aquests es concentren al segon període independent de Gràcia (1850-1897). El primer va ser El Diario de Gracia, d'ideologia liberal, que s'edità només durant menys d'un mes (4 de novembre — 28 de novembre de 1884). El segon, Diario de Gracia, d'ideologia demòcrata, que s'edità de l'1 de juny al 2 de setembre de 1890; aquest darrer diari es caracteritzà per la seva crítica contínua a l'alcalde gracienc del moment.[1]
També són remarcables: El Cronista de Gracia, El Eco de la Alianza Graciense, El Eco de la Verdad, La Estrella de Gracia, La Autora de Gracia, La Linterna de Gracia, La Revista, Revista Graciense. També hi destaquen publicacions no exclusives de la Vila com El Eco de las Afueras, El Cronista de las Afueras, La Antigua Unión o Las Afueras de Barcelona.[1]
Entre les ràdios històriques gracienques, hi ha la ràdio lliure La Campana, que començà les seves emissions el 13 de juny de 1979, i Ràdio Gràcia de concessió municipal de 1990. En el cas de la televisió, hi ha TV-Gràcia, que emeté durant la Festa Major de 1986 o l’encara actual Gràcia TV.[1]
Associacions gracienquesModifica
- Bastoners de Gràcia
- Geganters de Gràcia
- Castellers de la Vila de Gràcia
- Lluïsos de Gràcia
- Teatre Corpus[2]
- Assemblea de Joves de Gràcia (AJG)[3]
- Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)[4]
- Ateneu independentista i popular La Torna[5]
- Grup 1850
- Endavant (OSAN) - Assemblea de Gràcia[6]
- Associació de Veïnes i Veïns de la Vila de Gràcia[7]
- Ateneu La Barraqueta[8]
- Colla Vella de Gràcia
- Diabòlica de Gràcia
- Centre Moral i Instructiu de Gràcia
- Cercle Catòlic de Gràcia
- Orfeó Gracienc
- Club Excursionista de Gràcia
- Taller d'Història de Gràcia. Centre d'Estudis[9]
- Assemblea de la vila de Gràcia[10]
- Esplai Matinada-Pòrtics[11]
- Fundació Festa Major de Gràcia[12]
- Federació de Colles de Sant Medir
- Amics de la Sarsuela de Gràcia[13]
Festes, fires i festivalsModifica
- Festa Major de Gràcia.
- Festa de Sant Medir.
- LEM, festival de música electrònica.
- Tradicionàrius, festival folk internacional.
- Foguerons, festa d'arrel mallorquina al darrer cap de setmana de gener.[14]
EducacióModifica
Llar d'infants (0-3 anys)Modifica
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Sant Josep
- Reina Elisenda
- Regina
- Gravi
- Lli privada Kasperle
- Lli privada Drac Xic
- Lli privada Milton
- Lli privada Nexe
- Lli privada Petits L'Heura
- Lli privada Sant Agustí
- Lli privada Petita de Gomis
- EBM Enxaneta
- EBM La Fontana
- EBM Caspolino
Llar d'Infants (3-6 anys)Modifica
- Escola Rius i Taulet
- Escola Baldiri i Reixac
- Escola La Farigola de Vallcarca
- Escola Montseny
- Escola Josep Maria de Sagarra
- Escola Pare Poveda
- Escola Reina Violant - Comas i Solà
- Sadako
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Inglés (Carrer Montornés,37)
- Vedruna Gràcia
- Sant Josep
- Sant Josep - Teresianes
- La Salle Gràcia
- Reina Elisenda
- Escola Patronat Domènech
- Nou Patufet
- Claret
- Mare de Déu del Coll
- Gravi
- Escola la Sedeta
- Escola Josep Maria Jujol
- Escola Pau Casals - Gràcia
- Escola Turó del Cargol
- Escola Sagrada Família
- Escola L'Univers
- Escola Teixidores de Gràcia
PrimàriaModifica
- Escola Rius i Taulet
- Escola Baldiri i Reixac
- Escola La Farigola de Vallcarca
- Escola Montseny
- Escola Josep Maria de Sagarra
- Escola Pare Poveda
- Escola Reina Violant - Comas i Solà
- Sadako
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Inglés (Carrer Montornés,37)
- Vedruna Gràcia
- Sant Josep
- Sant Josep - Teresianes
- La Salle Gràcia
- Reina Elisenda
- Escola Patronat Domènech
- Nou Patufet
- Claret
- Mare de Déu del Coll
- Gravi
- Escola la Sedeta
- Escola Josep Maria Jujol
- Escola Pau Casals - Gràcia
- Escola Turó del Cargol
- Escola Sagrada Familia
- Escola L'Univers
ESOModifica
- Sadako
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Inglés (Carrer Montornés,37)
- Vedruna Gràcia
- Sant Josep
- Sant Josep Teresianes
- La Salle Gràcia
- Nou Patufet
- Claret
- Mare de Déu del Coll
- Gravi
- Institut La Sedeta
- Institut Vila de Gràcia
- Institut Secretari Coloma
BatxilleratModifica
Batxillerat d'ArtsModifica
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- La Salle Gràcia
Batxillerat d'Humanitats i Ciències SocialsModifica
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Vedruna Gràcia
- Sant Josep - Teresianes
- La Salle Gràcia
- Claret
- Gravi
- Institut La Sedeta
- Institut Vila de Gràcia
- Institut Secretari Coloma
Batxillerat de Ciències i TecnologiaModifica
- Jesuïtes Gràcia - Kostka
- Vedruna Gràcia
- Sant Josep - Teresianes
- La Salle Gràcia
- Claret
- Gravi
- Institut La Sedeta
- Institut Vila de Gràcia
- Institut Secretari Coloma
Fills i filles il·lustres de GràciaModifica
- Pompeu Fabra - filòleg.
- Feliu Noguera i Casabosch (1863-1933) - metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Joan Perucho - escriptor.
- Joan Lluís Bozzo - actor i director teatral.
- Jordi Pujol - polític, expresident de la Generalitat de Catalunya.
- Montserrat Caballé - cantant d'òpera.
- Antoni Bassas - periodista.
- Joaquim Blume - gimnasta.
- Ramon Calabuch (Moncho) - cantant.
- Antonio González Batista (El Pescaílla) - cantant i guitarrista de rumba i flamenc.
- Hipòlit Lázaro - cantant d'òpera.
- Albert Musons - periodista i polític.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 AVV; Albert Musons (article). «Una premsa molt prolífica». A: Els barris de Barcelona: volum III, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 41. ISBN 84-412-2770-5 [Consulta: 27 juliol 2013].
- ↑ Casal Corpus Grup de Teatre
- ↑ Festa Major de Gràcia (Assemblea de joves de Gràcia)
- ↑ Notícies sobre la PEJG a BTV
- ↑ Ateneu La Torna
- ↑ https://arrangracia.wordpress.com/author/arrangracia/page/35/
- ↑ Associació de Veïnes i Veïns de la Vila de Gràcia, a guiabcn
- ↑ Web de la Barraqueta
- ↑ taller d'Història de Gràcia
- ↑ Web de l'Assemblea
- ↑ Web de l'Esplai
- ↑ la Fundació a guiabcn
- ↑ Web dels Amics de la Sarsuela de Gràcia
- ↑ Error en el títol o la url.«». La meva Barcelona. ajuntament de Barcelona.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila de Gràcia |
- Història extreta de GràciaNet, en col·laboració amb el Taller d'Història de Gràcia. Centre d'Estudis. La informació allà hostatjada és llicenciada com a Creative Commons.
- L'Independent de Gràcia, setmanari d'informació
Enllaços externsModifica
- Vila de Gràcia, a la web de l'Ajuntament
- Graciapèdia, Enciclopèdia lliure de la Vila de Gràcia
- Colles de Cultura Popular de Gràcia
- GràciaNet, Xarxa Ciutadana de la Vila de Gràcia
- VilaWeb Vila de Gràcia
- L'Independent de Gràcia
- Gràcia Viva: Web informació de col·lectius d'esquerres i moviments socials graciencs
Coord.: 41° 24′ 14.57″ N, 2° 09′ 21.22″ E / 41.4040472°N,2.1558944°E