Obre el menú principal

Hipòlit Lázaro i Higueras

(S'ha redirigit des de: Hipòlit Lázaro)

Hipòlit Lázaro i Higueras (Vila de Gràcia, actualment Barcelona, 13 de setembre de 1887 - Barcelona, 14 de maig, 1974) fou un tenor català.

Infotaula de personaHipòlit Lázaro i Higueras
Hipólito Lázaro.png
Biografia
Naixement 13 setembre 1887
Barcelona
Mort 14 maig 1974 (86 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera i cantant
Veu Tenor
Instrument Veu

Musicbrainz: 9deafbe1-caf3-411c-9916-b4eac77685b9
Modifica les dades a Wikidata
Hipòlit Lázaro, 1917

Posseïdor d'una esplèndida veu de tenor líric, va destacar per la brillantor dels seus aguts i per les interpretacions d'òpera italiana, en especial de Verdi i Mascagni.[1]

Contingut

BiografiaModifica

Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos. Debutà a Olot el 1906 amb Marina, d'Arrieta. Després de cantar sarsueles,[1] el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita, de Donizetti. El 1910 es trasllada a Milà per perfeccionar els seus coneixements. Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra (Rigoletto, 1912).

Durant els anys 1917 i 1920 fou l'ídol de la Metropolitan Opera de Nova York, tenint com a rival a Enrico Caruso. Després d'Isabeau, preferí el repertori verista, especialment de Mascagni, del qual es convertí en el seu protegit i en féu les estrenes mundials de Parisina (Teatro alla Scala de Milà, 1913) i Il piccolo Marat (Roma, 1921), així com de La cena delle beffe (1924), de Giordano.

El públic admirava les seves grans facultats vocals i la seva rivalitat amb Miguel Fleta féu època. Actuà per tot el món, especialment als Estats Units i a Cuba. Al Liceu de Barcelona, on havia debutat el 1914 amb Rigoletto i La favorita, va participar en la reestrena el 1934 de l'òpera Euda d'Uriac, d'Amadeu Vives, i el 1935, El estudiante de Salamanca, de Jordi Gaig.

D'entre els nombrosos discs que enregistrà, destaca la versió completa de Marina, amb Mercè Capsir.

L'any 1947 publicà a Barcelona el volum Mi método de canto, que prologà el pedagog Frank Marshall. Dos anys després edità a Cuba la seva autobiografia El libro de mi vida.

Es retirà el 1950 i residí a L'Havana fins que deu anys després el règim de Fidel Castro expropià tots els seus béns. Aleshores retornà a Barcelona per a viure-hi en la modèstia més absoluta. Hi rebé diversos homenatges abans de morir.

NotesModifica

Des de l'any 1931 l'antic carrer Matadero de Gràcia, on va néixer, porta el seu nom.

Al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserven el vestit que portà en el paper de Duc de Mantua a Rigoletto (al Gran Teatre del Liceu el 1914).[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Pérez García, Miquel. Hipólito Làzaro, o paradiso!. Témenos Edicions, 2010. ISBN 9788493834104. 

Enllaços externsModifica