Viquipèdia

Genocidi herero i namaqua

El genocidi herero i namaqua va ser una campanya d'extermini racial i càstig col·lectiu que l'Imperi Alemany va dur a terme a l'Àfrica Sud-occidental Alemanya (actualment Namíbia), contra els pobles herero, nama i san. És considerat el primer genocidi del segle xx.[1][2][3] Va tenir lloc entre el 1904 i el 1907, en el marc de les Guerres Herero.

Plantilla:Infotaula esdevenimentGenocidi herero i namaqua
Map
 22° S, 17° E / 22°S,17°E / -22; 17
Tipusgenocidi
rebel·lió Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1904 - 1908 Modifica el valor a Wikidata
Data1904-1907
PeríodeGuerres Herero
LocalitzacióÀfrica Sud-occidental Alemanya
Objectiuhereros i Names Modifica el valor a Wikidata
Víctimahereros
Names Modifica el valor a Wikidata
MortsEntre 24.000 i 100.000 herero
uns 10.000 nama
PerpetradorImperial Schutztruppe for German South West Africa (en) Tradueix
Lothar von Trotha Modifica el valor a Wikidata

El genocidi

modifica

El gener de 1904, el poble herero, liderat per Samuel Maharero i el capità nama Hendrik Witbooi, es van revoltar contra el poder colonial alemany. Aquell agost, el general alemany Lothar von Trotha va derrotar els herero a la batalla de Waterberg,[4] expulsant-los cap al desert d'Omaheke, on la majoria van morir a conseqüència de la deshidratació. L'octubre el poble nama també es va rebel·lar contra els alemanys, només per patir un destí similar.

La primera fase del genocidi es va caracteritzar per la mort global per fam i deshidratació a conseqüència de la privació, per part de les forces colonials alemanyes, de que els herero en retirada abandonessin el desert del Namib. Un cop derrotats, milers de herero i names van ser empresonats en camps de concentració, on la majoria van morir per malalties, l'abús de les autoritats o de cansament.[5][6]

Entre 24.000 i 100.000 herero i uns 10.000 nama van morir.[7][8][9][10][11]

Conseqüències

modifica

El 1985, l'Informe Whitaker de les Nacions Unides va classificar la fase posterior de la guerra com un intent d'exterminar els pobles herero i nama de l'Àfrica del Sud-oest i, per tant, un dels primers intents de genocidi del segle xx. El 2004, el govern alemany va reconèixer i es va disculpar pels esdeveniments, però no va considerar la necessitat de realitzar una compensació financera pels descendents de les víctimes.[12] El juliol de 2015, el govern alemany i el president del Bundestag van anomenar aquests actes oficialment un "genocidi" i "part d'una guerra racista". No obstant, també es va rebutjar considerar cap tipus de reparació.[13][14]

Referències

modifica
  1. ↑ Olusoga, David «Dear Pope Francis, Namibia was the 20th century’s first genocide» (en anglès). The Guardian, 18-04-2015 [Consulta: 26 novembre 2015].
  2. ↑ «Why Namibian chiefs are taking Germany to court» (en anglès). The Economist, 17-05-2017. [Consulta: 2 novembre 2017].
  3. ↑ Steinhauser, Gabriele. «Germany Confronts the Forgotten Story of Its Other Genocide» (en anglès). The Wall Street Journal, 28-07-2017. [Consulta: 3 novembre 2017].
  4. ↑ Bridgman, Jon. The Revolt of the Hereros (en anglès). University of California Press, 1981, p. 111. ISBN 0520041135. 
  5. ↑ Gewald, J.B.. «Colonization, Genocide and Resurgence: The Herero of Namibia, 1890-1933». A: People, Cattle and Land: Transformations of a Pastoral Society in Southwestern Africa (en anglès). Köln, DEU: Köppe, 2000, p. 167, 209. ISBN 3896453521. 
  6. ↑ David Olusoga (Oct 2004). Namibia — Genocide and the Second Reich. Real Genocides (en anglès). BBC Four. 
  7. ↑ Moses, A. Dirk. Empire, Colony, Genocide: Conquest, Occupation and Subaltern Resistance in World History. Nova York: Berghahn Books, 2008. ISBN 9781845454524. 
  8. ↑ From Conquest to Genocide: Colonial Rule in German Southwest Africa and German East Africa. Nova York: Berghahn Books, 2008, p. 296. ISBN 1845454529. 
  9. ↑ The Imperialist Imagination: German Colonialism and Its Legacy. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 1998, p. 87. ISBN 9780472096824. 
  10. ↑ Sturm über Südwest. Der Hereroaufstand von 1904 (en alemany). Koblenz, DEU: Bernard & Graefe-Verlag, 1989. ISBN 3763758526. 
  11. ↑ Diaspora and Memory: Figures of Displacement in Contemporary Literature, Arts and Politics. Leiden, NDL: Brill/Rodopi, 2007, p. 33. ISBN 9042021292. 
  12. ↑ Lyons, Clare, et al. «Germany Admits Namibia Genocide». BBC News, 14-08-2004. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2008 [Consulta: 1r novembre 2017].
  13. ↑ «German Official Says Namibia Herero Killings Were 'Genocide' and Part of 'Race War'». International Business Times, 09-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  14. ↑ Kollenbroich, Britta «Deutsche Kolonialverbrechen: Bundesregierung nennt Herero-Massaker erstmals "Völkermord"» (Online) (en alemany). Der Spiegel, 13-07-2015 [Consulta: 30 desembre 2016].

Bibliografia

modifica
  • Rachel Anderson Arxivat 2012-02-24 a Wayback Machine., Redressing Colonial Genocide Under International Law: The Hereros' Cause of Action Against Germany Arxivat 2012-02-24 a Wayback Machine., 93 California Law Review 1155 (2005).
  • Exterminate all the Brutes, Sven Lindqvist, London, 1996.
  • A Forgotten History-Concentration Camps were used by Germans in South West Africa, Casper W. Erichsen, in the Mail and Guardian, Johannesburg, 17 August 2001.
  • German Federal Archives, Imperial Colonial Office, Vol. 2089, 7 (recto)
  • "The Herero and Nama Genocides, 1904–1908", J.B. Gewald, in Encyclopedia of Genocide and Crimes Against Humanity, New York, Macmillan Reference, 2004.
  • Herero Heroes: A Socio-Political History of the Herero of Namibia 1890–1923, J.B. Gewald, Oxford, Cape Town, Athens, OH, 1999.
  • Let Us Die Fighting: the Struggle of the Herero and Nama against German Imperialism, 1884–1915, Horst Drechsler, London, 1980.
  • Hull, Isabel (2005) "The Military Campaign in German Southwest Africa, 1904–1907. Bulletin of the German Historical Institute Issue 37, pp. 39–49.
  • Zimmerer, Jürgen (2005) "Annihilation in Africa: The 'Race War' in German Southwest Africa (1904–1908) and its Significance for a Global History of Genocide." Bulletin of the German Historical Institute Issue 37, pp. 51–57.
  • Absolute Destruction: Military Culture And the Practices of War in Imperial Germany by Isabel V. Hull Cornell University Press 2006
  • Mohamed Adhikari, "'Streams Of Blood And Streams Of Money': New Perspectives on the Annihilation of the Herero and Nama Peoples Of Namibia, 1904–1908," Kronos: Journal of Cape History 2008 34: 303–320
  • The war and massacre is significantly featured in The Glamour of Prospecting, a contemporary account by Frederick Cornell of his attempts to prospect for diamonds in the region. In the book he describes his first hand accounts of witnessing the concentration camp on Shark Island and other aspects of the genocide. Fred C. Cornell. The Glamour of Prospecting: Wanderings of a South African Prospector in Search Of Copper, Gold, Emeralds, and Diamonds. Londres: T. Fisher Unwin Ltd, 1920. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Genocidi_herero_i_namaqua&oldid=32507114»