Orde de José Martí

condecoració de la República de Cuba

L'Orde de José Martí és una condecoració cubana, la més alta de país i el tercer honor més alt (darrere dels títols d'Heroi de la República i d'Heroi del Treball). Rep el seu nom del pròcer nacional José Martí, que apareix a la placa. S'atorga a ciutadans cubans o estrangers pels seus serveis a la causa de la pau o èxits destacats en l'educació, la cultura, les ciències, els esports o el treball creatiu.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde de José Martí
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(es) Orden José Martí Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde Modifica el valor a Wikidata
EpònimJosé Martí Pérez Modifica el valor a Wikidata
Vigència2 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata - 
Rang↑ Heroi de la República de Cuba Modifica el valor a Wikidata ↓  orde de Carlos Manuel de Céspedes Modifica el valor a Wikidata
EstatCuba Modifica el valor a Wikidata
Conferit perCuba Modifica el valor a Wikidata

Va ser instituïda el 2 de desembre de 1972 i reformada, com totes les condecoracions cubanes, el 1979.[2] El disseny va ser realitzat per l'escultor José Delarra.[3]

Persones condecorades modifica

País Nom Any
  Xile Salvador Allende 1972
  Romania Nicolae Ceauşescu 1973
  Alemanya Oriental Erich Honecker 1974
  Unió Soviètica Leonid Brezhnev 1974
  Iraq Saddam Hussein 1978
  Polònia Wojciech Jaruzelski 1983
  Corea del Nord Kim Il-sung 1986
  Espanya Felipe González 1986
  Zimbàbue Robert Mugabe 1986
  Burkina Faso Thomas Sankara 1986
  Namíbia Sam Nujoma 1991
  Sud-àfrica Nelson Mandela 1991
  Veneçuela Hugo Chávez 1999
  Belarús Aleksandr Lukaixenko 2000
  Xina Hu Jintao 2004
  Guinea Bissau João Bernardo Vieira 2007
  Argentina Fanny Edelman 2011
  Vietnam Nguyễn Phú Trọng 2012
  Rússia Vladímir Putin 2014
  Sèrbia Tomislav Nikolić 2015
  Bolívia Evo Morales 2016
  Veneçuela Nicolás Maduro 2016

Referències modifica

  1. Socialist Republic of Cuba: Order of José Marti
  2. Arista-Salado, Maikel. Condecoraciones cubanas: teoría e historia. Editorial Trafford. Octubre, 2010, página 352.
  3. José Delarra: “Me considero un escultor que pinto”