Karl Liebknecht

socialista alemany cofundador del partit comunista

Karl Liebknecht Karl Liebknecht (pàg.) (Leipzig, 13 d'agost de 1871 Berlín, 15 de gener de 1919) fou un socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg. Va ser assassinat el 1919 per militants de dretes.

Infotaula de personaKarl Liebknecht
Karl Liebknecht.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Karl Paul August Friedrich Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1871 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentThe Socialists' Memorial (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany
1912 – 1916
Membre de la Cambra de Representants de Prússia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1890–)
Universitat de Leipzig . ciències del dret, Cameralism (en) Tradueix (1890–)
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, advocat, revolucionari i editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Alemanya (1918–)
Lliga Espartaquista (1916–1918)
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1900–1916) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMarxisme i antimilitarisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarGarde-Pionier-Bataillon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 gener 1919Revolta Espartaquista
4 novembre 1918Revolució Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
CònjugeSophie Liebknecht (1912–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRobert Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
PareWilhelm Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
GermansOtto Liebknecht i Theodor Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
Condemnat peralta traïció  (pena de presó) (1907) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933- octubre 1933crema de llibres en l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0509474 Find a Grave: 8113049 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va créixer en la misèria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Herbert von Bismarck el van afectar quan encara anava a l'escola.

Després va començar a estudiar filosofia, economia, història i dret a la seva ciutat natal fins que la seva família es va mudar a Berlín, on va continuar amb els seus estudis. El 1883-1884 fou reclutat i després va escriure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicació: va obrir un buffet per a defensar a socialdemòcrates i reclutes maltractats pel règim monàrquic. També va continuar la seva activitat política des de la SPD i escrivint llibres contra l'excèrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mig de presó. En el cas es va autodefensar, guanyant així molta popularitat fins al punt de què va ser elegit diputat al parlament de Prússia.

A la Primera Guerra Mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se públicament contrari a la guerra. Per això va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia immunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments. Un any després, ell i 20 membres més de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, després de tornar del front, amb la seva activitat antibèlica encapçalant una manifestació, motiu pel qual va ser condemnat a 4 anys de presó. Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, però a més amb dirigents com Leo Jogiches, Franz Mehring, Clara Zetkin, Johann Knief i altres, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.

Mort i posteritatModifica

Karl Liebknecht va sortir de la presó després de la revolució d'octubre que va significar la fi de la guerra i el començament de l'Alemanya republicana. Poc després, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assassinar juntament amb Rosa Luxemburg. Està enterrat a Berlín, al districte de Lichtenberg. Una avinguda al centre de la ciutat, pertanyent en el seu moment a Berlín Est, porta el seu nom.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica