- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- Resta del món
- 1670, Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra): William Congreve, dramaturg i poeta anglès (m. 1729).
- 1705, Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià.
- 1712, Berlín, Regne de Prússia: Frederic el Gran, rei de Prússia.
- 1732, París, Regne de França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus
- 1776, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany
- 1888, Viena, Àustria: Vicki Baum, escriptora austríaca (m. 1960).[11]
- 1917, Hamden (EUA): Ernest Borgnine, actor estatunidenc (f. 2012).
- 1918, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
- 1921, Nova York: Beatrice Mintz, embrióloga nord-americana.[12]
- 1940, Rostock (Mecklemburg-Pomerània Occidental, (RDA): Joachim Gauck, el 18 de març de 2012 va ser nomenat 11è president federal d'Alemanya.
- 1941, Tel Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
- 1946, Còrdova, Espanya: Rafael Orozco Flores, pianista andalús
- 1961, Berlín, Alemanya: Nastassja Kinski, actriu i model alemanya.[13]
- 1970, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
- 1991, Los Angeles, USA: Avi Nash, actor nord-americà.
- Països Catalans
- Resta del món
- 41: Calígula (Gaius), emperador romà.
- 1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
- 1920: Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
- 1965: Winston Churchill, polític britànic (n. 1874).
- 1982, Ciutat de Mèxicː María Teresa Prieto Fernández de la Llana, compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896).[16]
- 2018, Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (n. 1922).[17]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «batalla d'Altafulla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.
- ↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
- ↑ «L'autor de la matança d'Atocha el 1977 serà extradit a Espanya dijous». 324cat, 04-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Beatrice Mintz (1921- ) | The Embryo Project Encyclopedia». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Nastassja Kinski» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].