24 de gener

<<	Gener 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.

Esdeveniments Modifica

Països Catalans

1812 - Altafulla (Tarragonès): el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles, és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona, durant la Guerra del Francès.^[1]
1856 - Figueres: Queden aprovats els estatuts de fundació de l'entitat Casino Menestral Figuerenc.^[2]
1913 - Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació de Fabra.^[3]
1920 - Barcelona: estrena de l'òpera Lo monjo negre al Gran Teatre del Liceu, amb música de Joaquim Cassadó sobre un text de Frederic Soler (Serafí Pitarra).
2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.^[4]

Resta del món

1076, Worms: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic convoca el sínode de Worms.
1616: l'expedició holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix l'illa de Los Estados, prop del cap d'Hornos.
1869: Madrid: tipògrafs i impressors es reuneixen amb l'italià Giuseppe Fanelli per fundar la primera secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya.^[5]
1918, Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
1977, Madrid, Espanya: un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matança d'Atocha.^[6]

Naixements Modifica

Països Catalans

1943 - Barcelona: Juan Erasmo Mochi, cantant
1947:
- Barcelona: Mercedes Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.^[7]
- Aldaia, l'Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
1952 - Barcelona: Neus Bartran i Milian, jugadora de bàsquet catalana.^[8]
1971 - Terrassa, Vallès Occidental: Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.^[9]
1992 - Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.^[10]

Resta del món

1670, Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra): William Congreve, dramaturg i poeta anglès (m. 1729).
1705, Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià.
1712, Berlín, Regne de Prússia: Frederic el Gran, rei de Prússia.
1732, París, Regne de França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus
1776, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany
1888, Viena, Àustria: Vicki Baum, escriptora austríaca (m. 1960).^[11]
1917, Hamden (EUA): Ernest Borgnine, actor estatunidenc (m. 2012).
1918, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
1921, Nova York: Beatrice Mintz, embriòloga nord-americana.^[12]
1923, Vannes: Geneviève Asse, pintora i gravadora francesa, creadora del «blau Asse» (m. 2021).^[13]
1940, Rostock (Mecklemburg-Pomerània Occidental, (RDA): Joachim Gauck, el 18 de març de 2012 va ser nomenat 11è president federal d'Alemanya.
1941, Tel Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
1943, Dallas, Texas (EUA): Sharon Tate, actriu estatunidenca, que morí assassinada per membres de la família Manson (m. 1969).^[14]
1946, Còrdova, Espanya: Rafael Orozco Flores, pianista andalús.
1957, Bradford, Yorkshire (Regne Unit): Adrian Edmondson, músic, escriptor, còmic i actor britànic conegut, sobretot, per interpretar el paper de Vyvyan a la sèrie televisiva Els joves.^[15]
1961, Berlín, Alemanya: Nastassja Kinski, actriu i model alemanya.^[16]
1970, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
1991, Los Angeles, EUA: Avi Nash, actor nord-americà.

Necrològiques Modifica

Països Catalans

1336 - Barcelona: Alfons el Benigne, comte de Barcelona.
1937 - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (n. 1855).^[17]
1939 - Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
1961 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.
1980 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
2002 - Barcelona: Teresa Condeminas i Soler, pintora classicista-noucentista catalana (n. 1905).^[18]
2015 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (n. 1927).
2023
- Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962).
- València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951).

Resta del món

41: Calígula (Gaius), emperador romà.
1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
1920: Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
1965: Winston Churchill, polític britànic (n. 1874).
1982, Ciutat de Mèxicː María Teresa Prieto Fernández de la Llana, compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896).^[19]
2018, Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (n. 1922).^[20]

Festes i commemoracions Modifica

Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Referències Modifica

↑ «batalla d'Altafulla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.
↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
↑ «L'autor de la matança d'Atocha el 1977 serà extradit a Espanya dijous». 324cat, 04-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
↑ «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-24. [Consulta: 24 gener 2019].
↑ «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
↑ «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Beatrice Mintz (1921-) | The Embryo Project Encyclopedia». [Consulta: 25 novembre 2020].
↑ Philippe Dagen «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde, agost 2021.
↑ «Sharon Tate». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 gener 2023].
↑ "7 things you never knew about Adrian Edmondson". Birmingham Mail. Retrieved 15 January 2021.
↑ «Nastassja Kinski» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2020].
↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].
↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de gener

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de gener.

[1] «batalla d'Altafulla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].

[2] Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.

[3] «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].

[4] «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].

[5] Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.

[6] «L'autor de la matança d'Atocha el 1977 serà extradit a Espanya dijous». 324cat, 04-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].

[7] «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. Arxivat de l'original el 2019-01-24. [Consulta: 24 gener 2019].

[8] «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].

[9] «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].

[10] «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].

[11] «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].

[12] «Beatrice Mintz (1921-) | The Embryo Project Encyclopedia». [Consulta: 25 novembre 2020].

[LM2021-13] Philippe Dagen «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde, agost 2021.

[14] «Sharon Tate». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 gener 2023].

[Adrian,_1-15] "7 things you never knew about Adrian Edmondson". Birmingham Mail. Retrieved 15 January 2021.

[16] «Nastassja Kinski» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2020].

[rebes-17] Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.

[18] «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].

[19] Rodríguez de la Torre, Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].

[20] «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]