24 de gener
data
| << | Gener 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.
Contingut
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1812 - Altafulla (Tarragonès): l'exèrcit francès guanya el combat d'Altafulla durant la Guerra del Francès.[1]
- 2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.[2]
- Resta del món
- 1076, Worms: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic convoca el sínode de Worms.
- 1616: l'expedició holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix l'illa de Los Estados, prop del cap d'Hornos.
- 1812: El Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.
- 1869: Madrid: tipògrafs i impressors es reuneixen amb l'italià Giuseppe Fanelli per fundar la primera secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya.[3]
- 1918, Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
- 1977, Madrid, Espanya: un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matança d'Atocha.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1943, Barcelona: Juan Erasmo Mochi, cantant
- 1947:
- Barcelona: Mercedes Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.[4]
- Aldaia, l'Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- Resta del món
- 1705, Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià
- 1712, Berlín, Prússia: Frederic el Gran, rei de Prússia
- 1732, París, Regne de França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus
- 1752, Roma, Estats Pontificis: Muzio Clementi, compositor italià, el primer que va escriure per a piano
- 1776, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany
- 1917, Hamden (EUA): Ernest Borgnine, actor estatunidenc (f. 2012).
- 1918, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
- 1940, Rostock (Mecklemburg-Pomerània Occidental, (RDA): Joachim Gauck, el 18 de març de 2012 va ser com a 11è president federal d'Alemanya.
- 1941, Tel Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
- 1946, Còrdova, Espanya: Rafael Orozco Flores, pianista andalús
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1336 - Barcelona: Alfons el Benigne, comte de Barcelona.
- 1939 - Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
- 1961 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.
- 1980 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 2015 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (n. 1927).
- Resta del món
- 41: Calígula (Gaius), emperador romà.
- 1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
- 1920: Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
- 1965: Winston Churchill, polític britànic.
Festes i commemoracionsModifica
- Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de gener. |
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de gener  |
- ↑ «24 de gener». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
- ↑ «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. [Consulta: 24 gener 2019].