Obre el menú principal

València Club de Futbol

equip de futbol de València
(S'ha redirigit des de: València CF)


El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu a la ciutat de València i l'entitat esportiva més important del País Valencià. Fou fundat el 1919 a València i juga a la Primera Divisió. El seu estadi és Mestalla, amb una capacitat de 55.000 espectadors.[5]

Infotaula club esportiuValència CF
Valencia CF logo.png
Nom complet València Club de Futbol
Àlies Xe (popularitzat des dels anys 70),[1] xotos,[2]
merengots,[1]

els taronges,[3]
blanquinegres[4]
Fundació

1919

18 de març de 1919 (1919-03-18) (99 anys)
Colors           blanc, negre
País Espanya
Àrea social
Estadi Mestalla, València
(55.000[5])
Localització València
Socis 65.000
Penyes 700[6]
Propietari Meriton Holdings Ltd.
(Peter Lim)
Presidència Anil Murthy
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Direcció esportiva Mateu Alemany Font
Entrenador Marcelino García Toral
Lliga LaLiga
(4t la temporada 2017-18)
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Web www.valenciacf.com
[més dades]

Té 65.000 socis,[7] i més de 700 penyes,[6] la qual cosa el fa esdevenir el tercer club de l'Estat espanyol en nombre de socis i penyes. Tanmateix, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a l'Estat espanyol (5,3%), únicament darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[8] En la classificació històrica de la LFP, el València CF ocupa el 3r lloc, per darrere del Reial Madrid i FC Barcelona.[9] Així mateix, compta amb 6 títols de Lliga, 7 Copes, 1 Supercopa espanyola; i en l'àmbit europeu amb 6 títols, 1 Copa de la UEFA, 2 Copes de Fires, 1 Recopa d'Europa i 2 Supercopes d'Europa, així és el tercer club de la lliga espanyola amb major nombre de victòries[10] i partits disputats en totes les competicions europees organitzades per la UEFA per darrere de Reial Madrid i FC Barcelona.

L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.[11] El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.[12] En 2014, després d'una crisi econòmica i social a dins del club, era el 23 club més ric d'Europa, el quart de la lliga espanyola per darrere del Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid.[13]

Contingut

HistòriaModifica

 
Plantilla del València CF l'any 1927.

El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.

Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.

El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.

Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.

La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),[14] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).[15] Durant aquesta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En aquesta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941,[15] 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.

Finalment, el València d'entre els anys 1998 i 2004 és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei en 1999, la Supercopa d'Espanya també en 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.[16]

UniformeModifica

Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues.
  • Tercer Uniforme: Samarreta taronja i taronges, pantaló taronja, calces taronja.

Evolució històricaModifica

 
 
 
 
 
1919
 
 
 
 
 
1924
 
 
 
 
 
 
1960
 
 
 
 
 
 
1994
 
 
 
 
 
 
1995
 
 
 
 
 
 
 
 
1999

Uniformes anteriorsModifica

 
Publicitat d'Unibet a l'estadi de Mestalla.
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tercer
  • 2012-13
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
Tercer
  • 2011-12
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tercer
  • 2010-11
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tercer
  • 2009-10
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer (Copa)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
  • 2008-09
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
  • 2007-08
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
  • 2006-07
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
 
Tercer
  • 2005-06
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
Tercer
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
Segon
 
 
 
 
 
 
Primer
 
 
 
 
 
 
Segon

Patrocinadors i proveïdors d'equipatgeModifica

 
Exposició de diferents equipatges del València. En primer pla, samarreta Ressy de la Senyera (segon equipatge).
 
Samarreta de la segona volta de la temporada 2013-14, inspirada en la de la temporada 2003-04. Està estampada amb la signatura dels jugadors de l'equip.
Període Proveidor Patrocinador
1980–1982   Cap
1982–1985  
1985–1990   Caja Ahorros Valencia
1990–1992  
1992–1993 Mediterrània
1993–1994  
1994–1995 Cip
1995–1998 Ford
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001  
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008 Toyota
2008–2009 Valencia Experience / Unibet
2009–2011   Unibet / Compac Encimeres
2011–2014   Jinko Solar / MSC
2014–2016   Cap / GolT
2016-2017   Cap /Bein Sports
2017-2018   "BLU Products" /Bein Sports/Alfa Romeo

EstadisModifica

Camp d'AlgirósModifica

Article principal: Camp d'Algirós

Els primers anys després de la seua fundació en 1919, el València FC va entrenar i va disputar els seus partits com a local en el desaparegut Camp d'Algirós. El camp es trobava en el camí d'Algirós, entre els actuals carrers de Finlàndia i del General Gil Dolz. Tenia una capacitat per a 5.000 espectadors i unes dimensions de 91 x 47 metres (orientació est-oest). Les condicions del terreny de joc eren molt modestes i no era de gespa sinó de terra. El propietari del recinte era Eugenio Miquel, el qual va llogar el camp als dirigents valencianistes per 100 pessetes al mes.[17] ​El camp va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 amb un partit amistós entre el conjunt valencianista i el Castàlia de Castelló, amb un resultat d'empat sense gols. L'endemà, es van tornar a vore les cares els dos equips i aquesta vegada el València es va imposar per 1-0.[18]

El camp es va quedar xicotet pel gran augment del nombre de socis. Per aquesta raó, el llavors president del club Ramon Leonarte i la junta directiva van buscar parcel·les en venda per a construir un nou camp per a l'equip. Al gener de 1923, van decidir comprar 10.000 m² de terreny, situats 500 metres més al nord del Camp d'Algirós, per 316.439,20 pessetes (una quantitat considerable per a l'època) que es va finançar a força de crèdits.[19][20]​ El projecte per al nou estadi va ser encarregat a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá (qui anys més tard seria president de l'entitat) i les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.[21]

MestallaModifica

Article principal: Estadi de Mestalla
 
El camp de Mestalla amb un tifo

Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. El seu nom es deu al fet que la séquia de Mestalla passava junt al camp. En aquells dies, el camp tenia unes dimensions de 100 x 59 metres i una capacitat de 17.000 espectadors.[22]​ El dia de la inauguració es va celebrar un partit amistosa que va enfrontar al València amb el FC Levante. El resultat final va ser d'1-0 per al conjunt local amb gol marcat per "Montes" (Arturo Montesinos Cebrián).[20]

Entre 1969 i 1994 es va denominar oficialment Estadi Luis Casanova, en honor a Luis Casanova Giner, un dels millors presidents de la història del club durant dues dècades (els 40 i els 50) en les quals es van conquistar tres títols de Lliga i tres Copes, a més de diversos subcampionats i promotor de la gran ampliació de l'estadi.

Des de 1994 l'estadi va recuperar el seu nom de Mestalla, i posseeix actualment una capacitat per a 49,500 espectadors des de la seua última ampliació en 1998,[23]​ i unes dimensions de 105 x 70 metres.[24] L'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.[25]

A l'octubre de 2013 es va inaugurar una nova imatge de l'estadi dirigida a augmentar els ingressos del club per màrqueting.[26]​ Aquesta nova imatge incloïa pintar els seients en una combinació de colors taronja i blanc, mostrant en negre la silueta d'un gran rat penat. A més a l'estiu de 2014 es va pintar i va decorar tot l'exterior de l'estadi, alternant negre i taronja, així com fotografies de gran grandària d'antics jugadors del club i d'èxits esportius.

Ha acollit des dels seus primers anys un total de 31 partits internacionals de la Selecció espanyola de futbol (entre ells els de la fase final del Copa del Món de 1982), més 5 partits de la selecció Olímpica d'Espanya durant els Jocs Olímpics de 1992, i ha sigut seu de 10 finals de la Copa del Rei, l'última en 2014.

Nou MestallaModifica

Article principal: Nou Mestalla
 
Obres del Nou Mestalla, futur estadi del club.

El club està en procés de construcció del nou estadi, el Nou Mestalla. El seu disseny avantguardista va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà a l'avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de València. Per aquests nous terrenys adquirits discorre també la séquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar.

La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors. La construcció de l'estadi porta parada des del 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat al no haver-se pogut vendre el sòl de l'actual Mestalla per la crisi immobiliària que va baixar enormement el valor del sòl i pel gran endeutament del club després de la mala gestió de Juan Soler.

Al desembre de 2011 el club va anunciar un protocol d'intencions amb l'entitat Bankia, creditora de la major part del deute del club, a través del qual podrien reprendre's les obres,[27] però al setembre de 2012 es va saber que Bankia trencava l'acord aconseguit a través del pla Newcoval, per la qual cosa el club es va quedar sense acord per al finançament de l'estadi. Després del procés de venda del club, l'empresa de Peter Lim i l'arquitecte Mark Fenwick, s'encarreguen del nou projecte d'estadi. S'espera que l'estadi estiga acabat abans del centenari del València CF en el 2019, tal com estava escrit en el contracte amb el qual Meriton, l'empresa de Peter Lim, es va fer propietària d'una gran part de les accions del club.[28]

Ciutat Esportiva de PaternaModifica

Article principal: Ciutat Esportiva de Paterna

La Ciutat Esportiva de Paterna és un dels complexos esportius destinat al futbol més importants d'Espanya. El club va adquirir els terrenys en el terme municipal de Paterna sota la presidència de Francisco Ros Casares, el 1974, amb un cost de 85 milions de pessetes. Es troba al costat del Parc Tecnològic i ben comunicat, ja que està al costat del tram del by-pass de València de l'autovia A-7 i al costat de l'autovia CV-35.

Amb una extensió de 180.000 metres quadrats i tretze camps de futbol, és el lloc habitual de treball no solament del primer equip, sinó també de totes les categories inferiors del club. A més, disposa d'una residència per als xics de l'acadèmia que vénen de qualsevol part del món a formar-se com a futbolistes i un modern Centre de Rehabilitació dotat de diverses sales per a la recuperació dels futbolistes lesionats o que es troben en període de rehabilitació.

HimneModifica

L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.

És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirós
ja començàrem a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defén la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

Amunt València, Visca el València, el campió!

JugadorsModifica

Plantilla 2018-2019Modifica

A data 1 de setembre de 2018
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Jaume Domènech
3 DEF   Rúben Vezo
4 DEF   Jeison Murillo
5 DEF   Gabriel Paulista
6 MIG   Geoffrey Kondogbia
7 MIG   Gonçalo Guedes
8 MIG   Carlos Soler
9 DAV   Kevin Gameiro
10 MIG   Daniel Parejo (capità)
11 MIG   Denis Cheryshev (cedit pel Vila-real CF)
12 DEF   Mouctar Diakhaby
13 POR   Neto
Núm. Posició Jugador
14 DEF   José Luis Gayà
15 DEF   Toni Lato
17 MIG   Francis Coquelin
18 MIG   Daniel Wass
19 DAV   Rodrigo
20 MIG   Ferran Torres
21 DEF   Cristiano Piccini
22 DAV   Santi Mina
23 DAV   Michy Batshuayi (cedit pel Chelsea FC)
24 DEF   Ezequiel Garay
26 MIG   Uroš Račić

Cedits a d'altres equipsModifica

N. Pos. Nac. Jugador
DEF   Aymen Abdennour (a l'Olympique de Marsella fins al 30 de juny de 2019)
DEF   Aderlan Santos (al Vitória fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Álvaro Medrán (al Rayo Vallecano fins al 30 de juny de 2019)
Núm. Posició Jugador
MIG   Fran Villalba (al CD Numancia fins al 30 de juny de 2019)
DAV   Simone Zaza (al Torino FC fins al 30 de juny de 2019)

Jugadors internacionalsModifica

Nota: en negreta jugadors part de l'última convocatòria en la corresponent categoria.

Selecció Categoria # Jugadors
 
Absoluta 3 Rodrigo Moreno, José Luis Gayà i Martín Montoya
Sub-21 4 Toni Lato, Carlos Soler, Santi Mina i Dani Parejo
  Absoluta 2 Gonçalo Guedes i Rúben Vezo
  Absoluta 1 Simone Zaza
  Absoluta 1 Ezequiel Garay
  Absoluta 1 Nemanja Maksimović
 
Absoluta 1 Gabriel Paulista
Sub-23 1 Neto
Sub-20 1 Andreas Pereira
  Absoluta 1 Jeison Murillo
  Absoluta 1 Geoffrey Kondogbia

Jugadors històricsModifica

Jugadors històrics del València CF per any de debut:

Anys 40 Anys 50 Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Anys 2000 Anys 2010
  Epi   Quincoces II   Waldo   Arias   Morena   Pènev   Roberto Ayala
  Amadeo   Wilkes   Guillot   Kempes   Fernando   Mendieta   Rubén Baraja
  Asensi   Mestre   Claramunt   Bonhof   Camarasa   Claudio "Piojo" López   Carlos Marchena
  Gorostiza   Badenes   Sol   Saura   "Kily" González   David Villa
  Eizaguirre   Pesudo   Solsona   Cañizares   Vicente
  Mundo   Castellanos   Amedeo Carboni   David Silva
  Seguí   Đukić   Juan Mata
  Pasieguito   Mijatovic
  Puchades   Albelda
  Angloma

EntrenadorsModifica

El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.

Nom Període Títols
57è   Marcelino García Toral 2017-actualitat
56è   Salvador González Marco "Voro" 2017
55è   Cesare Prandelli 2016
54è   Pako Ayestarán 2016
53è   Gary Neville 2015-2016
52è   Nuno Espírito Santo 2014-2015
51è   Juan Antonio Pizzi 2014
50è   Miroslav Đukić 2013
49è   Ernesto Valverde 2012-2013
48è   Mauricio Pellegrino 2012
47è   Unai Emery 2008-2012
46è   Salvador González Marco "Voro" 2008
45è   Ronald Koeman 2007-2008 1 Copa del rei 2007/2008
44è   Óscar Fernández 2007
43è   Quique Sánchez Flores 2005- 2007
42è   Antonio López Habas 2005
41è   Rafael Benítez 2001-2004 2 Lligues 2001/2002 i 2003/2004; 1 Copa de la UEFA 2003/2004
40è   Héctor Cúper 1999-2001 1 Supercopa d'Espanya 1999
39è   Claudio Ranieri 1997-1999,2004-2005 1 Copa del rei 1998/1999; 1 Supercopa d'Europa 2004
38è   Jorge Valdano 1997
37è   Luis Aragonés 1995-1997
36è   Carlos Alberto Parreira 1994-1995
35è   José Manuel Rielo 1994,1995,1997
34è   Héctor Núñez 1993-1994
33è   Francisco Real 1993
32è   Guus Hiddink 1991-1993,1994
31è   Víctor Espárrago 1988-1991
30è   Óscar Rubén Valdez 1985-1986
29è   Robert Gil 1984-1985,1988
28è   Paquito García Gómez 1983-1984
27è   Koldo Aguirre 1983
26è   Miljan Miljanić 1982-1983
25è   Marcel Domingo 1977-1979
24è   Heriberto Herrera 1976-1977
23è   Manolo Mestre 1975-1976,1982
22è   Dragoljub Milošević 1975
21è   Milovan Ćirić 1974-1975
20è   Alfredo Di Stéfano 1970-1974,1979-1980,1986-1988 1 Lliga 1970/1971; 1 Recopa d'Europa 1979/1980
19è   Enrique Buqué &   Salvador Artigas 1969-1970
18è   Sabino Barinaga 1968-1969
17è   Edmundo Suárez Trabanco "Mundo" 1964-1965,1966-1968 1 Copa del rei 1966/1967
16è   Bernardino Pérez "Pasieguito" 1963-1964,1979,1980-1982 1 Copa del rei 1978/1979; 1 Supercopa d'Europa 1980
15è   Alejandro Scopelli 1962-1963 2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963
14è   Domènec Balmanya 1960-1962
13è   Pedro Otto Bumbel 1959-1960
12è   Lluís Miró 1956-1958
11è   Carlos Iturraspe 1954-1956
10è   Jacinto Quincoces 1948-1954,1958-1959 2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954; 1 Copa Eva Duarte 1948
  Luis Casas Pasarín 1946-1948 1 Lliga 1946/1947
  Eduard Cubells 1943-1946 1 Lliga 1943/1944
  Leopoldo Costa "Rino" 1942-1943
  Ramón Encinas Dios 1939-1942 1 Copa del rei 1940/1941; 1 Lliga 1941/1942
  Andrés Balsa 1935-1936
4t   Jack Greenwell 1933-1934
3r   Rodolfo Galloway 1931-1933
2n   James Herriot 1927-1929
1r   Antón Fivébr 1923-1927,1929-1931,1934-1935

Cos tècnic 2017/18Modifica

Un dels utillers més destacats del club en la seua història va ser Bernardo España Edo, més conegut com a Espanyeta, qui fou cap d'utillers de l'equip i idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.[29][30] Després de 55 anys treballant per al club, l'estiu de 2016 es va retirar.[31]

PresidentsModifica

PalmarèsModifica

 
Exposició de trofeus guanyats pel València CF
 
Exposició de trofeus guanyats pel València CF

Tornejos internacionalsModifica

És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).[32]

Tornejos estatalsModifica

Tornejos regionalsModifica

 
Partit de la Champions League de 2007-08 entre el Chelsea FC i el València CF, en Stamford Bridge

Tornejos amistososModifica

Trajectòria a les competicions internacionalsModifica

  • 1 Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, o equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació
Supercopa d'Europa
Edició Partit únic
79/80   Nottingham Forest
03/04   FC Porto
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició Fase prèvia Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
71/72   Union Luxemburg   Hajduk Split   Újpest Dózsa
Edició Fase prèvia 1ª Fase de grups 1 2ª fase de grups 1 Quarts de final Semifinals Final
99/00   Hapoel Haifa   Glasgow Rangers   AC Fiorentina   SS Lazio   FC Barcelona   Real Madrid
00/01   Tirol Innsbruck   Olympiakos CFP   Sturm Graz   Arsenal FC   Leeds United   Bayern Munic
02/03   Liverpool FC   Arsenal FC   Internazionale Milà
Edició Fase prèvia Fase de grups Vuitens Quarts Semifinals Final
04/05   Werder Bremen
06/07   Red Bull Salzburg   Shakhtar Donetsk   Internazionale Milà   Chelsea FC
07/08   IF Elfsborg   Schalke 04
10/11   Glasgow Rangers   Schalke 04
11/12   Bayer Leverkusen
12/13   BATE Borisov   PSG
15/16   AS Mònaco   KAA Gent
Recopa d'Europa
Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
67/68   Belfast Crusaders   Steaua Bucarest 20x22px Bayern Munic
79/80   B1903 Copenhaguen   Glasgow Rangers   FC Barcelona   FC Nantes   Arsenal FC
80/81   AS Mònaco 20x22px Carl Zeiss Jena
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició 1ª Ronda Trenta-dosens de final Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
61/62   Nottingham Forest   Lausanne Sports   Internazionale Milà   MTK Budapest   FC Barcelona
62/63   Celtic Glasgow   Dunfermline Athletic   Edinburgh Hibernians   AS Roma   Dinamo de Zagreb
63/64   Shamrock Rovers   Rapid Viena   Újpest   1.FC Colònia   Reial Saragossa
64/65   RFC Lieja
65/66   Edinburgh Hibernians   FC Basilea   Leeds United
66/67 20x22px 1.FC Nuremberg   Estel Vermell   Leeds United
68/69   Sporting Portugal
69/70   Slavia Sofia
70/71   Cork Hibernians   KSK Beveren
72/73   Manchester City FC   Estel Vermell
78/79   CSKA Sofia   Arges Pitesti   West Bromwich Albion
81/82   Bohemians Praga   Boavista FC   Hajduk Split   IFK Göteborg
82/83   Manchester United   Baník Ostrava   Spartak Moscou   RSC Anderlecht
89/90   Victoria Bucarest   FC Porto
90/91   Iraklis Salònica   AS Roma
92/93   SSC Napoli
93/94   FC Nantes   Karlsruher SC
96/97   Bayern Munic   Slavia Praga   Besiktas JK   Schalke 04
98/99   Steaua Bucarest   Liverpool FC
01/02   Chernomorets Novorossiysk   Legia Varsòvia   Celtic Glasgow   Servette FC   Internazionale Milà
03/04   AIK Solna   Maccabi Haifa   Besiktas JK   Genclerbirligi SK   Girondins Burdeus   Vila-real CF   Olympique Marsella
Edició 1ª Ronda Fase de grups 1 Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
04/05   Steaua Bucarest
08/09   Marítimo Funchal   Club Bruixes   Dynamo Kiev
09/10   Stabaek IF   Genoa CFC   Club Bruixes   Werder Bremen   Atlético de Madrid
11/12   Stoke City   PSV Eindhoven   AZ Alkmaar   Atlético de Madrid
13/14   Kuban Krasnodar   Dynamo Kiev   Ludogorets Razgrad   FC Basilea   Sevilla FC
15/16   Rapid Viena   Athletic Club

Altres dades d'interèsModifica

[34]

  • Temporades a 1a: 75.
  • Temporades a 2a: 4.
  • Partits jugats a 1a : 2.360
  • Victòries a 1a : 1.050
  • Empats a 1a : 543
  • Derrotes a 1a : 767
  • Gols a favor: 3.926
  • Gols en contra: 3.089
  • Punts: 2.902 punts
  • Diferència de gols: 837
  • Millor posició a la lliga: 1r
  • Pitjor posició a la lliga: 16è
  • Posició històrica: 3r
  • Major victòria com a local: (29/11/1953) València CF 8 - 0 Sporting de Gijón
  • Major victòria com a visitant: (4/2/1951) UE Lleida 1 - 6 València CF; (31/1/2004) Màlaga CF 1 -6 València CF
  • Major derrota com a local: (20/1/2013) València CF 0 - 5 Real Madrid
  • Major derrota com a visitant: (13/10/1940) Sevilla FC 10 - 3 València CF
  • Major victòria en competició europea: (23/11/2011) València CF 7 - 0 Racing de Genk

Jugadors amb més participacionsModifica

Fins al 2 de febrer de 2009, els 10 jugadors amb més participacions amb el València CF a Primera divisió són:

# Jugador Temporades Partits jugats
1   Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 423
2   Ricardo Arias 1976-1986 1987-1992 376
3   Manolo Mestre 1955-1969 323
4   Miguel Ángel Angulo 1996-2009 312
5   Santiago Cañizares 1998-2008 305
6   Enric Saura 1975-1985 304
7   Pep Claramunt 1966-1978 297
8   Vicente Asensi 1940-1952 276
9   Carlos Arroyo 1984-1986 1987-1996 274
10   Ángel Castellanos 1976-1986 273
  Salvador Monzó 1942-1955 273
  • Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història".

Màxims golejadorsModifica

Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:

Lloc Jugador Temporades Gols (partits) Terme mitjà golejador
1   Mundo 1939-1950 188 (208) 0,90
2   Mario Kempes 1976-1981 1982-1984 116 (184) 0,63
3   Waldo 1961-1970 115 (215) 0,53
4   Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 109 (423) 0,25
5   David Villa 2005-2010 107 (166) 0,64
6   Manolo Badenes 1950-1956 89 (96) 0,92
7   Silvestre Igoa 1941-1950 85 (168) 0,50
8   Epi 1940-1949 77 (200) 0,38
9   Vicente Seguí 1946-1959 76 (260) 0,29
10   Gorostiza 1940-1946 70 (115) 0,60
  Amadeo 1935-1951 70 (217) 0,32

[35]

Màxims golejadors per temporadaModifica

Temporada Futbolista Gols
1939/1940   Mundo 14
1940/1941   Mundo 21
1941/1942   Mundo 27
1942/1943   Mundo 23
1943/1944   Mundo 28
1944/1945   Mundo 17
1945/1946   Mundo 20
1946/1947   Mundo 10
1947/1948   Igoa 15
1948/1949   Mundo 19
1949/1950   Igoa 22
1950/1951   Badenes 20
1951/1952   Badenes 18
1952/1953   Badenes 16
1953/1954   Faas Wilkes 18
1954/1955   Badenes 22
1955/1956   Faas Wilkes 11
1956/1957   Iborra 9
1957/1958   Ricardo Alós 19
1958/1959   Joel /   Machado /   Tercero /   Walter 7
1959/1960   Aveiro 9
1960/1961   Héctor Núñez 14
1961/1962   Waldo 14
1962/1963   Waldo 12
1963/1964   Waldo 18
1964/1965   Waldo 21
1965/1966   Sánchez Lage 8
1966/1967   Waldo 24
1967/1968   Ansola 12
1968/1969   Waldo /   Paquito 6
1969/1970   Nebot 7
1970/1971   Forment 8
1971/1972   Quino 13
1972/1973   Valdez 9
1973/1974   Quino 10
1974/1975   Salif Keita /   Claramunt 11
1975/1976   Johnny Rep 14
1976/1977   Mario Kempes 24
1977/1978   Mario Kempes 28
1978/1979   Mario Kempes 12
1979/1980   Mario Kempes 22
1980/1981   Fernando Morena 16
1981/1982   Frank Arnesen 13
1982/1983   Mario Kempes 13
1983/1984   Robert /   Mario Kempes 8
1984/1985   Wilmar Cabrera /   Robert 11
1985/1986   Wilmar Cabrera 11
1986/1987   Wilmar Cabrera 12
1987/1988   Fernando Gómez 10
1988/1989   Fernando Gómez 14
1989/1990   Liuboslav Pènev /   Fernando Gómez 13
1990/1991   Fernando Gómez 10
1991/1992   Liuboslav Pènev 13
1992/1993   Liuboslav Pènev 20
1993/1994   Predrag Mijatović 16
1994/1995   Predrag Mijatović 12
1995/1996   Predrag Mijatović 28
1996/1997   Goran Vlaović /   Leandro Machado 8
1997/1998   Claudio López /   Adrian Ilie 12
1998/1999   Claudio López 21
1999/2000   Gaizka Mendieta 13
2000/2001   Juan Sánchez 12
2001/2002   Rubén Baraja 7
2002/2003   John Carew /   Aimar /   Fábio Aurélio 8
2003/2004 20x22px Mista 19
2004/2005   Marco Di Vaio 11
2005/2006   David Villa 25
2006/2007   David Villa 16
2007/2008   David Villa 18
2008/2009   David Villa 28
2009/2010   David Villa 21
2010/2011   Roberto Soldado 18
2011/2012   Roberto Soldado 17
2012/2013   Roberto Soldado 24
2013/2014   Jonas Gonçalves 10
2014/2015   Daniel Parejo 8
2015/2016   Paco Alcácer 13
2016/2017   Munir /   Santi Mina /   Simone Zaza 6

Fitxatges més cars de la història del clubModifica

Posició Jugadors Procedència Euros Any
1r   Rodrigo Moreno   SL Benfica 30.000.000[36] 2015
2n   Álvaro Negredo   Manchester City FC 28.000.000[37] 2015
3r   Joaquín Sánchez   Real Betis 25.000.000[38] 2006
-   Enzo Pérez   SL Benfica 25.000.000[39] 2015
  Ezequiel Garay   Zenit de Sant Petersburg 24.000.000[40] 2015
  Aymen Abdennour   AS Mónaco 22.000.000[41] 2015
  Pablo Aimar   River Plate 21.250.000[42] 2001
  André Gomes   SL Benfica 20.000.000[43] 2015
  Simone Zaza   Juventus 18.000.000[44] 2017
-   Manuel Fernandes   SL Benfica 18.000.000[45] 2007
-   Éver Banega   Boca Juniors 18.000.000[46] 2008

Vendes més cares en la història del clubModifica

Posició Jugadors Destí Euros Any
1r   Gaizka Mendieta   SS Lazio 48.000.000[47] 2001
2n   Nicolás Otamendi   Manchester City FC 44.600.000[48] 2015
3r   Shkodran Mustafi   Arsenal FC 41.000.000[49] 2016
4t   David Villa   FC Barcelona 40.000.000[50] 2010
  André Gomes   FC Barcelona 35.000.000[51] 2016
  David Silva   Manchester City FC 33.000.000[52] 2010
  Paco Alcácer   FC Barcelona 32.000.000[53] 2016
  Roberto Soldado   Tottenham Hotspur FC 30.000.000[54] 2013
  Juan Mata   Chelsea FC 28.000.000[55] 2011
10é   Gerard López   FC Barcelona 23.000.000[56] 2000

Equip filialModifica

Equip femeníModifica

Des de la temporada 2009-2010 el València té un equip de futbol femení en arribar a un acord amb el CD Col·legi Alemany de València perquè els equips femenins del Col·legi competeixin amb el nom de València Féminas CF.[57]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Història del València, en somosche.com (castellà)
  2. Sobre el mot "xotos", en levante-emv.com (castellà)
  3. Las Tiendas VCF Oficiales, 'Per una Champions Taronja' Una ola 'taronja' y su making off - YouTube]
  4. Tres autobusos d'aficionats blanquinegres per al Camp Nou lasprovincias.es (castellà)
  5. 5,0 5,1 «Capacitat del Camp de Mestalla]». Web del València CF. [Consulta: 9 desembre 2016].
  6. 6,0 6,1 Cens Penyes Valencianistas
  7. Cita del nombre de socis en la web valencianista
  8. «Enquesta del CIS de maig de 2007» (PDF) (en castellà).
  9. Classificació històrica, a marca.com (castellà)
  10. Futbol Europeu: València CF
  11. Llista 20 clubs més rics 2005 (castellà)
  12. Llista 20 clubs més rics 2007
  13. Deloitte Football Money League 2014|url= http://www.marca.com/2014/01/23/futbol/1390469319.html
  14. Mundo al web del València [Consulta: 23-12-2014]
  15. 15,0 15,1 La delantera eléctrica proclama al Valencia Campeón de España en Chamartín (3-1) notícia a Valenpedia [Consulta:30 de desembre de 1941]
  16. Valence 2000, en haute altitude article sobre l'equip al web de la revista So Foot del 6 de març de 2013 (francès)
  17. «http://www.levante-emv.com/deportes/2013/05/19/noventa-anos-historia-viva/999172.html» (en castellà). Levante-EMV, 19-05-2013.
  18. «http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061111/tema_dia/algiros-primer-hogar-valencianista_20061111.html» (en castellà). Las Provincias, 11-11-2006.
  19. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/2013-03-10/catedral-mestalla-20130310.html» (en castellà). Las Provincias, 10-03-2013.
  20. 20,0 20,1 «http://www.valenciacf.com/ver/65/historia.html».
  21. «http://athletic.elcorreo.com/copa-del-rey/sede/» (en castellà). El Correo.
  22. «http://www.valenciacf.com/ver/893/historia-e-imagenes.html». Valencia CF.
  23. «Accesos a Mestalla». Valencia CF.
  24. Dades de l'estadi a stadiumguide.com
  25. XI at 11: Great European grounds
  26. «http://www.dtaocioyturismo.com/inauguracion-del-espectacular-mestalla-forever-tour/».
  27. «El València C.F acorda amb Bankia acabar el nou Mestalla en dos anys». El Punt Avui, 12-12-2011. [Consulta: 14 desembre 2011].
  28. «El nuevo estadio será una olla a presión» (en castellà). Superdeporte, 23-09-2015.
  29. Espanyeta continua siguent el rei (castellà)
  30. salvemosaespaneta.com. Campanya publicitària del patrocinador del València CF, Unibet, amb Espanyeta com a reclam
  31. «Españeta, adiós de una leyenda del Valencia» (en castellà). Superdeporte, 11-08-2016.
  32. UEFA Cup: All-time finals a UEFA.com (anglès)
  33. «El Valencia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en castellà). Valenciacf.com, 12-08-2009. [Consulta: 12 agost 2009].
  34. actualitzat a temporada 2009/2010, 18 de juny de 2010, (verificar dades de partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
  35. Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història" i actualitzades a ciberche.net
  36. «Lim invirtió en Rodrigo y André los 45 millones que preparaba para el VCF».
  37. «Negredo ya es del Valencia».
  38. «http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2006/08/24/futbol/1156415347.html».
  39. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.html».
  40. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.htmlhttps://www.transfermarkt.es/fc-valencia/transferrekorde/verein/1049».
  41. «El fichaje de Abdennour cuesta al Valencia CF 21,8 millones».
  42. «El Valencia ficha a Aimar, la figura del River, por 3.500 millones de pesetas».
  43. «El Valencia 'ficha' a André Gomes por 15 millones».
  44. «https://www.transfermarkt.es/simone-zaza/transfers/spieler/96828».
  45. «El Valencia ficha a Manuel Fernandes por 18 millones de euros».
  46. «El Valencia ficha al centrocampista argentino Banega por 18 millones».
  47. «http://elpais.com/diario/2001/07/18/deportes/995407210_850215.html/».
  48. «http://www.marca.com/2015/08/18/futbol/equipos/valencia/1439916655.html/».
  49. «El Valencia recibe una oferta de 41 millones del Arsenal por Mustafi».
  50. «http://www.mercafutbol.com/barcelona-valencia-oficializan-traspaso-villa-84653/».
  51. «Las cifras de André».
  52. «El Manchester City paga 33 millones por Silva».
  53. «Alcácer firma por el Barça a cambio de 30 millones y cinco temporadas».
  54. «Soldado deja el Valencia por 30 millones».
  55. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2011&pos=&detailpos=».
  56. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2000&pos=&detailpos=».
  57. «Diez cosas que quizá no sabías del Valencia Féminas CF» (en castellà). La Liga, 04-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2105].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica