Obre el menú principal

Comunitat de Madrid

comunitat autònoma d'Espanya

La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment: Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre d'aquesta, al centre de la Meseta Central. Limita amb les províncies de Guadalajara, Conca i Toledo de Castella-la Manxa i amb les d'Àvila i Segòvia de Castella i Lleó. La seva capital és Madrid, la qual també és la capital de l'Estat. Densament poblada (amb 816 hab/km² és la comunitat autònoma amb major densitat de població), té 6.549.979 habitants (INE 2018), concentrats principalment a l'àrea metropolitana.

Infotaula de geografia políticaComunitat de Madrid
Comunidad de Madrid (es)
Bandera de Comunitat de Madrid Escut de Comunitat de Madrid
bandera de la Comunitat de Madrid escut de la Comunitat de Madrid
Comunidad de Madrid NASA (cropped).jpg

Himne Himne de la Comunitat de Madrid

Localització
Madrid in Spain.svg
40° 30′ 00″ N, 3° 40′ 00″ O / 40.5°N,3.6666666666667°O / 40.5; -3.6666666666667
EstatEspanya

Capital Madrid
Conté la localitat
Població
Total 6.549.979 (2018)
• Densitat 815,89 hab/km²
Gentilici madrileny, madrilenya
Geografia
Superfície 8.028 km²
Banyat per Tajo, Jarama, Guadarrama, Manzanares, Lozoya, Henares i Tajuña
Altitud 678 m
Punt més alt Peñalara  (2.430 m)
Punt més baix Tajo  (470 m)
Limíta amb
Història
Autonomia  
Creació 1983
Estatut d'Autonomia 1 de març de 1983
Dia de la Comunitat de Madrid 2 de maig
Organització política
Org. territorial Municipis
Forma de govern parlamentarisme
Òrgan executiu Govern de la Comunitat de Madrid
Òrgan legislatiu Assemblea de Madrid
• President Ángel Garrido García (2018)
Corts Generals  
• Congrés 35 diputats
• Senat 10 senadors
Identificador descriptiu
Zona horària UTC+01:00
ISO 3166-2 ES-MD
Codi NUTS ES30
Codi de municipi INE 28
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta comunitat posseeix una posició central a la xarxa de transports d'Espanya. Té una de les economies més importants de l'estat, condició motivada en gran part per ser la capital d'aquest.[1] Després d'un creixement continuat durant l'última dècada, apropant-se a Catalunya, la primera economia de l'estat en PIB, el 2009 el PIB de Madrid representava ja el 18% del PIB d'Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística.[2][3] Encara que segons un estudi, ja és la 1a economía regional d'Espanya amb un PIB de 211.174,5 mill. d'euros.[4][5]

La conformació de l'actual comunitat autònoma va venir precedida d'un intens debat polític, en el context preautonòmic dels últims anys setanta. En un principi, es va plantejar la possibilitat que la província formés una comunitat autònoma al costat de les províncies de Guadalajara, Toledo, Conca, Albacete i Ciudad Real, si bé amb un estatut especial, donades les seves especials condicions pel fet d'albergar la capitalitat de l'estat. L'any 1981,[6] es va descartar finalment la seva incorporació a l'ens preautonòmic castellano-manxec, hereu de l'antiga regió de Castella la Nova, a la qual Madrid estava adscrita des del segle XIX. El 1983 va ser aprovat el seu estatut d'autonomia, constituint-se l'actual comunitat autònoma amb la Vila de Madrid com capital d'aquesta. La Comunitat de Madrid és uniprovincial, per tant no existeix una diputació provincial.

Contingut

ToponímiaModifica

El nom de la Comunitat de Madrid prové de la província homònima que la constitueix i aquest del nom de la seva capital, i la capital de l'Estat, Madrid. Hi ha diverses teories quant a l'origen del nom de Madrid. Una teoria suggereix que la ciutat va ser fundada per Ocno Bianor, fill del rei Tireni de la Toscana i Mantua, amb el nom de Metragirta o Mantua Carpetana, que evolucionaria a Madrid.[7][8] Altres suggereixen que el nom original de la ciutat era Ursa, "ós" en llatí atès el gran nombre d'aquests animals que vivien als boscos adjacents el qual, amb l'arboç (madroño en castellà), han estat l'emblema de la ciutat des de l'Edat mitjana.[7] Una altra teoria diu que el nom de la ciutat data del segle II aC quan l'imperi romà hi va establir un assentament a prop de la vora del riu Manzanares. El nom d'aquesta primera vila va ser Matrice, en referència al riu que creuava l'assentament.

No obstant això, històricament es té constància de la fundació de la fortalesa musulmana per l'emir Muhammad I, a finals del segle IX, amb el nom de Mayrit, de l'àrab مجريط; i que en castellà antic es coneixia com a Magrit, Magerit i Matrit. El nom sembla haver-se derivat de les nombroses séquies que portaven l'aigua al recinte i que es coneixien com a machrá (matrice en llatí), a la qual se'l va afegir el sufix -it (possiblement "lloc", i que per tant, vol dir "lloc que rep aigües abundants".[8]

HistòriaModifica

 
Mosaic romà trobat al jaciment de Complutum (Alcalá de Henares).

El territori de l'actual Comunitat de Madrid va ser una regió no gaire important durant l'imperi romà, llevat de la ciutat de Complutum, amb la categoria de municipi, per la qual creuava la calçada que connectava Tarraco amb Emerita Augusta. Durant l'època d'Al-Àndalus, s'hi va establir la fortalesa de Mayrit.

Cap a 1083 o 1085 Alfons VI de Lleó va reconquerir Madrid, llavors una plaça musulmana de frontera.[9][10] Bernardo de Sedirac va prendre definitivament Qala't abd al Salam (Alcalá de Henares) el 1118,[11] passant aquesta a dependre a partir de llavors de l'arquebisbat de Toledo.[12]

Després de la conquesta cristiana de l'àrea, el territori va passar a mans del Regne de Castella. El territori concejil de Segòvia es va arribar a estendre durant l'Edat Mitjana al sud del Sistema Central, en territoris de la regió madrilenya actual, entrant en competició amb Madrid.[13] El 1202 Madrid va obtenir un fur, de caràcter comunal, i la localitat, fins llavors un concejo reial, es va convertir en un concejo llibre.[14] El 1348 el concejo de Madrid és substituït, igual que en altres ciutats castellanes, pel regimiento,[15] que permetia un major control per part de la corona. Madrid, que havia albergat la celebració de les Corts de Castella en 1309 per primera vegada, es va convertir en ciutat amb vot permanent en Corts el 1435.[15] Al llarg de l'Edat Mitjana, ja des de la mateixa conquesta cristiana, les terres de la regió van experimentar una tendència a la senyorialització del realengo, que es va reprendre al segle XIV amb la instauració de la dinastia Trastàmara, quedant a la fi del segle només Segòvia i Madrid com realengo.[16]

 
Vista de l'Alcázar Real de Madrid i l'entorn del pont de Segòvia al segle XVII

El 1561, el rei Felip II va instal·lar la seu permanent de la seva cort a la vila de Madrid, amb la qual cosa, la ciutat va créixer en població i importància per a la península.

El 1833 es va configurar el territori de la província de Madrid,[17] amb la reorganització territorial de Javier de Burgos. Després de la reforma de 1833, un modest canvi en la delimitació de la província va tenir lloc el 1850: el petit municipi de Valdeavero, de 19 km², va passar a pertànyer de la província de Guadalajara a la província de Madrid el 1850.[18]

La província de Madrid va formar part de la regió històrica de Castella la Nova. Durant el procés preautonòmic de finals de la dècada de 1970, va resorgir la rivalitat entre les ciutats de Toledo i Madrid;[cal citació] de fet, en el passat, aquesta rivalitat havia obstaculitzat la construcció d'una catedral a Madrid, i alhora la constitució de Toledo com a arquebisbat independent. El decret del règim preautònomic de Castella-la Manxa permetia la incorporació de la província de Madrid a la futura comunitat en condicions d'absoluta igualtat amb la resta de les províncies. El procés d'incorporació, tanmateix, no produiria un règim d'igualtat, atès que es buscava conservar un grau relatiu d'autogovern per a Madrid. Els representants castellans van oposar-s'hi; les províncies castellano-manxegues van optar per excloure Madrid de llur projecte d'autonomia.[19] Per altra banda, Madrid no tenia vincles històrics amb la regió de Castella la Vella (l'actual Castella i Lleó), a més que aquesta s'afrontava a la separació de les províncies de La Rioja i Cantàbria que formarien comunitats uniprovincials.

Una altra opció, però poc atractiva i políticament complicada, era concedir a Madrid i la seva àrea metropolitana un Estatut especial, per tal de crear un ens similar a un districte federal, a l'estil del Districte de Columbia dels Estats Units o del Districte Federal que és la ciutat de Mèxic, en virtut del seu estatus com a capital de l'Estat espanyol.[19]

Finalment, es va optar per la creació d'una comunitat autònoma el 1983. El procés final que va dur a la seva autonomia té característiques úniques, diferents als procés d'autonomia de la resta de les comunitats espanyoles, ja que l'article 143 de la constitució espanyola de 1978 requeria que les províncies que volguessin configurar-se com a comunitats autònomes tinguessin una "identitat regional històrica", que Madrid no tenia, en ser part de la identitat castellano-manxega. Per tant, Madrid va ser l'única província que va accedir a la seva autonomia per mitjà de l'article 144 que estableix que per motius d'interès nacional es pot constituir una comunitat autònoma malgrat que el seu territori no superi el d'una província i que no compleixi les condicions de l'article 143.

L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat l'1 de març de 1983. La província de Madrid es va constituir com a Comunitat Autònoma sota la Llei Orgànica 3/1983, del 25 de febrer (BOE 1-3-83) i amb la denominació de Comunitat de Madrid. Des del seu naixement han exercit la presidència de la regió Joaquín Leguina, del PSOE, Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González, Cristina Cifuentes i Ángel Garrido del PP.

GeografiaModifica

La comunitat autònoma té una superfície de 8.028 km². Situada a l'altiplà central, la Serra de Guadarrama en marca el nord-oest, amb una sèrie de rius que la drenen tot duent aigua cap al sud fins a arribar al Tajo, que ressegueix el sud de la comunitat.

El relleu de la comunitat és bastant pla, ja que està emplaçada a la part nord de la Meseta Central,[cal citació] amb una altura mitjana d'aproximadament 650 m. Solament hi ha diversos turons d'escassa altura i petites valls a la zona sud-est. La Serra de Guadarrama i la Somosierra pertanyents al Sistema Central representen la zona muntanyenca de la comunitat, amb pics que superen els 2.000 m. Ambdues serres són a la part nord-oest i nord del territori. El pic més alt de la comunitat és Peñalara, amb 2.430 m.

El territori de la comunitat forma part de la conca del riu Tajo. Per tant, els rius més destacats són una sèrie d'afluents del Tajo que en el seu curs alt són rius de muntanya, i en el seu curs mitjà i baix, rius de plana, fins a desembocar-hi. El riu més important de la comunitat és el Jarama, que la travessa nord a sud, fins a desembocar en el Tajo. A l'orient s'hi troben els rius Lozoya, Guadalix i Manzanares, i a l'occident, des de la província de Guadalajara, arriben el riu Henares i el Tajuña. Tots ells són rius curts, d'escàs cabal. El riu Guadarrama i l'Alberche reguen les zones més occidentals de la comunitat, des de les muntanyes cap a la Vall del Tajo. L'aigua de la comunitat es considera una de les millors d'Europa gràcies a les condicions geològiques de la Serra de Guadarrama: unes muntanyes amb abundància de granit. Aquesta roca tan dura deixa molt pocs residus en els rius i fa que la puresa de l'aigua sigui molt elevada.

El clima de la comunitat és mediterrani continental. Els hiverns són frescos, amb temperatures inferiors als 8 °C, gelades nocturnes molt freqüents i nevades ocasionals (tres o quatre a l'any). Els estius són calorosos, amb temperatures mitjanes superiors als 24 °C al juliol i agost, i amb màximes que moltes vegades superen els 35 °C. L'oscil·lació diària és d'aproximadament de 10 °C. A les zones altes de la Serra de Guadarrama les temperatures són més baixes i les precipitacions més abundants, de neu a l'hivern i durant part de la primavera.

Política i governModifica

De les institucions d'autogovernModifica

 
Hemicicle de l'Assemblea de Madrid

La Comunitat de Madrid va ser l'única província espanyola a accedir a la seva autonomia per mitjà de l'article 144 de la constitució espanyola, en expressió de l'interès nacional i per les seves característiques socials, econòmiques, històriques i administratives. L'Estatut d'Autonomia va establir les següents institucions d'autogovern:[20]

  • l'Assemblea de Madrid: és l'òrgan sobre el qual recau la potestat legislativa de la comunitat i representant del poble Madrid. Els seus membres, els diputats, són elegits cada quatre anys per mitjà del sufragi universal segons el mètode de representació proporcional. La comunitat sencera conforma una sola circumscripció electoral; però el nombre total de diputats es determina amb el nombre actualitzat d'habitants: un diputat per cada 50.000 habitants o fracció superior als 25.000. En l'actualitat està conformada per 111 diputats de grups parlamentaris, 5 consellers diputats (membres del Govern) i 9 consellers no diputats;[21]
 
Reial Casa de Correus, seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid
  • el Govern de la Comunitat de Madrid: és l'òrgan col·legiat que dirigeix la política de la Comunitat de Madrid en les funcions executives i administratives. És integrat pel president, el(s) vicepresident(s) i els consellers. Els membres del Govern són nomenats i cessats pel president mateix. L'Estatut estalbeix que no és necessària la condició de diputat per a ser nomenat conseller o vicepresident del Govern; de fet els dos vicepresidents de l'actual legislatura no són diputats.
  • el president de la Comunitat de Madrid: és el cap de l'executiu del Govern. Ostenta la suprema representació de la Comunitat de Madrid i l'ordinària de l'Estat espanyol dins la comunitat. Dirigeix l'activitat del govern i delega les funcions executives i representatives en els vicepresidents i la resta dels membres consellers del Govern. El president actual és Ángel Garrido, del Partit Popular.

Divisions administrativesModifica

La Comunitat de Madrid és uniprovincial i per tant, no hi ha cap diputació. Administrativament, el territori es divideix en municipis administrats per ajuntaments amb plena personalitat jurídica i autonomia per a la gestió de llurs interessos interns. L'Estatut aprova l'agrupació voluntària de municipis per a la gestió dels serveis comuns i per a la coordinació d'actuacions de caràcter funcional o territorial.

EconomiaModifica

 
El CTBA i la M-607, a Madrid.

La Comunitat de Madrid és la comunitat autònoma amb la renda per capita més alta de l'Estat espanyol, de 28.850 euros, un 30,2% per sota la mitjana de l'Estat el 2006, seguida de les comunitats d'Euskadi, Navarra i Catalunya.[22] El creixement econòmic de Madrid el 2006 va ser de 4,1%, lleugerament superior a la mitjana de l'Estat de 3,9%.[22] Entre el període de 2000 al 2004 Madrid va ser la novena regió europea en recepció de projectes d'inversió estrangera, i la segona de l'Estat, després de Catalunya.[23] El 2006 la Comunitat de Madrid va ser la segona regió industrial de l'Estat i la segona en contribució al Producte interior brut de l'Estat, després de Catalunya amb 172.607.951 EUR.[24] En 2017 va ser la regió espanyola líder en inversió estrangera (61,1% del total).[25][n. 1]

La política fiscal aplicada per la Comunitat de Madrid en els seus àmbits competents (com el impost sobre successions i donacions) és de baixa pressió fiscal, el que ha suscitat crítiques que al·leguen una competència deslleial (dumping fiscal) que provocaria fuga de capitals i patrimonis des d'altres comunitats autònomes.[26][27][28]

DemografiaModifica

Densitat de població segons l'Institut
d'Estadística de la Comunitat de Madrid (2017):
  •  ≥ 600 hab./km²
  •  De 200 a 600 hab./km²
  •  De 90 a 200 hab./km²
  •  De 20 a 90 hab./km²
  •  Menys de 20 hab./km²
  • La població de la comunitat madrilenya ha crescut constantment des de començaments del segle XX: 775.034 hab. el 1900; 1.067.637 el 1920; 1.926.311 el 1950; 3.761.348 el 1970; 4.947.555 el 1991; 5.022.289 el 1996; 5.423.384 el 2001. El ritme frenètic de recepció poblacional dels anys 50-60 es va veure sensiblement reduït a partir de la crisi de 1975; així la població ha crescut prop de la mitjana nacional en els últims deu anys (7,2% contra 5,9% de mitjana). La llarga crisi econòmica ha incidit també en la perduda de pes específic del nucli de Madrid en el conjunt regional; la capital ha passat d'aglutinar el 95,7% de la població el 1970, a tan sols reunir el 62% de l'actualitat.

    El seu creixement vegetatiu (4,5%), si bé se situa per sobre de la mitjana estatal (2,9%), no explica, per si sol, la gran concentració humana existent a la regió i, molt especialment, a la seva capital i voltants. El factor econòmic ha resultat decisiu en aquest cas, ja que Madrid ha estat des dels anys 50-60, un pol industrial de primera magnitud, que ha atret a un nombre molt important d'emigrants, procedents de les regions menys desenvolupades del país, i més recentment d'estrangers. Segons l'INE, el 2005 el 13,09% de la població era d'origen estranger, cinc punts percentuals per sota la mitjana espanyola de 8,47%. El 53% dels estrangers són iberoamericans, el 18,36% de l'Europa no comunitària, el 9,27% d'Àfrica del Nord i el 9,21% de la Unió Europea.

    La gran majoria de la població de la comunitat es concentra a la capital i la seva àrea metropolitana, que segons les diferents definicions aprovades pot superar el 4,5 o els 5 milions d'habitants. Els deu municipis més poblats són:

    Posició Municipi Població (2017)[29]
    1 Madrid 3.182.981
    2 Móstoles 206.589
    3 Fuenlabrada 194.669
    4 Alcalá de Henares 194.310
    5 Leganés 187.720
    6 Getafe 178.288
    7 Alcorcón 168.141
    8 Torrejón de Ardoz 128.013
    9 Parla 125.898
    10 Alcobendas 114.864
    Vegeu també: Llista de municipis de la Comunitat de Madrid

    EsportsModifica

     
    Partit entre el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid el 2010

    El principal esport de la comunitat, com ho és per a la resta d'Espanya, és el futbol. Els cinc equips de primera divisió amb seu a la comunitat són el Reial Madrid, l'Atlètic de Madrid, grans rivals des de fa moltes dècades, el Getafe Club de Fútbol, el Rayo Vallecano i el Club Deportivo Leganés. Altres esports populars a la comunitat són el bàsquet, amb equips com ara el Reial Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada; el ciclisme i el tennis.

    NotesModifica

    1. Segons el govern regional, de mitjana des de 2008, el 57,2% del total de la inversió estrangera en el període 2008-2017.[25]

    ReferènciesModifica

    1. La economía de la Comunidad de Madrid, una de las más potentes y dinámicas del país
    2. «Madrid acorta distancias con Cataluña en el 'ranking' de la economía española», 2010. [Consulta: 2010].
    3. «La locomotora catalana renquea», 2010. [Consulta: 2010].
    4. «Andalucía se erige en la segunda región que gana más peso en el PIB nacional», 2010. [Consulta: 2010].
    5. «Madrid supera por primera vez a Cataluña en peso económico.», 2010. [Consulta: 2010].
    6. En 1981 se resuelve que Madrid no forme parte de Castilla-La Mancha y en 1983 se aprueba su Estatuto de Autonomía
    7. 7,0 7,1 Origin of the name
    8. 8,0 8,1 La Fundación de Madrid, Ajuntament de Madrid
    9. Díaz Villanueva, Fernando «La ciudad que se acostó Magerit y se levantó Madrid». Libertad Digital, 09-08-2010 [Consulta: 3 setembre 2018].
    10. Asenjo González, María «Los cambios territoriales de la provincia de Madrid». Madrid, de la Prehistoria a la Comunidad Autónoma. Comunidad de Madrid. Consejería de Educación, 2008, pàg. 78.
    11. Sánchez Montes, Ana Lucía; Rascón Marqués, Sebastián «El Antiquarium y otras actuaciones para la valorización del Alcázar y Palacio de los Arzobispos de Toledo en Alcalá de Henares». Actas de las octavas jornadas de Patrimonio Arqueológico en la Comunidad de Madrid, 2011, pàg. 265-276 [Consulta: 3 setembre 2018].
    12. Arenal, Ana «Historia de Alcalá de Henares». ABC.
    13. Tormo y Monzó, Elías «El estrecho cerco del Madrid de la Edad Media por la admirable colonización segoviana». Boletín de la Real Academia de la Historia. Reial Acadèmia de la Història [Madrid], 118, 1946, pàg. 48-50 [Consulta: 3 setembre 2018].
    14. Cerrillo Torquemada, Irene «Aproximación a la regulación del espacio rural madrileño en el tránsito de la Edad Media a la Moderna». Cuadernos de Historia del Derecho, 16, 2009, pàg. 217-273. ISSN: 1133-7613 [Consulta: 3 setembre 2018].
    15. 15,0 15,1 García-Solans Molina, Gregorio. «Madrid medieval». Ajuntament de Madrid.
    16. Asenjo González, 2008, p. 84-86.
    17. Fernández García, Antonio «Introducción: perfil histórico de Madrid». Madrid, de la Prehistoria a la Comunidad Autónoma. Comunidad de Madrid. Consejería de Educación, 2008, pàg. 11.
    18. Burgueño, 1990, p. 403; 406.
    19. 19,0 19,1 Sinópsis del Estatuto de Autonomia de la Comunidad de Madrid
    20. Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid
    21. Composición de la Asamblea de Madrid
    22. 22,0 22,1 Madrid tiene el PIB per cápita más alto de España
    23. Principals regions europees receptores d'inversio estrangera en el període 2000-2004 Observatori Barcelona
    24. Cambio de base de la Contabilidad Regional de España Serie 2000-2004
    25. 25,0 25,1 «La Comunidad de Madrid lidera la inversión extranjera en 2017 tras atraer 14.520 millones, la mayor cifra desde 2011». Europa Press, 20-03-2018.
    26. Pitarch, Sergi «Madrid: un «paraíso fiscal» en España». Levante-EMV, 25-06-2016 [Consulta: 2 abril 2018]. «En España, los problemas financieros que genera el desigual sistema de financiación ha obligado a muchas autonomías a incrementar la presión fiscal en los impuestos transferidos para aumentar sus ingresos. Mientras, regiones beneficiadas por el reparto del Gobierno central apuestan por reducir sus tributos.»
    27. Lázaro, Teresa «¿Es realmente Madrid un paraíso fiscal?». Voz Pópuli, 22-01-2017 [Consulta: 2 abril 2018].
    28. Balseiro, Ana «¿Es Madrid un paraíso fiscal dentro de España?». La Voz de Galicia, 19-02-2017 [Consulta: 2 abril 2018].
    29. INE 2017

    BibliografiaModifica

    Articles relacionatsModifica

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat de Madrid