Serra de Guadarrama

La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra té uns 80 km de longitud i el seu pic més alt és Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

Infotaula de geografia físicaSerra de Guadarrama
(es) Sierra de Guadarrama modifica
Viajando (91445844) (color, contrast).jpg
modifica
TipusSerralada i serra modifica
EpònimGuadarrama modifica
Localitzat en l'àrea protegidaParc nacional de la Serra de Guadarrama, Parc Natural de Penyalara i Q3383761 Tradueix modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaComunitat de Madrid (Espanya) i Castella i Lleó (Espanya) modifica
 40° 48′ 46″ N, 3° 56′ 58″ O / 40.8128°N,3.9494°O / 40.8128; -3.9494
SerraladaSistema Central modifica
Format per
Dades i xifres
Altitud2.430 m modifica
Dimensions80 (longitud) km
Punt més altPeñalara modifica  (2.428 m modifica)
Materialgranit i gneis modifica
Història
Cronologia
Batalla de Somosierra modifica
Circ i cim de Penyalara (A la dreta) i el seu reflex a la Laguna Chica, d'origen glacial.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi roig i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'àguila imperial o el voltor negre, entre altres.

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.

Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa de vegades per al medi ambient.

Vegeu tambéModifica

Coord.: 40° 51′ N, 3° 57′ O / 40.850°N,3.950°O / 40.850; -3.950