Negre
El negre és un color pur que indica l'absència de color o de llum. És un color acromàtic, sense tonalitat, com el blanc[1] o el gris.[2] El negre és la percepció visual de màxima foscor, per mor de la inexistència de foto-recepció, no per causa biològica sinó per absència total de flux lluminós, o bé per una intensitat de fluix per sota del llindar de percepció. Hom pot dir que el negre és el color més fosc.[3] El terme negre és un dels mot més comuns per als colors, ja que segons la teoria dels termes bàsics de color tots els idiomes el diferencien semànticament.
 | |
| Coordenades de color | |
| Triplet hexadecimal | #000000 |
| RGB (r, g, b) | (0, 0, 0) |
| CMYK (c, m, y, k) | (0, 0, 0, 255) |
| HSV (h, s, v) | (0°, 0%, 0%) |
També és possible que per contrast es vegi una cosa de color negre. Aquest és el cas de les taques negres del Sol. Una altra possibilitat és de combinar els tres colors primaris de tal manera que aquests absorbeixin la llum a l'espectre visible.
En física s'anomena cos negre el cos que absorbeix tota l'energia, alhora que és un emissor ideal.
Sovint s'utilitza simbòlicament per representar la foscor.[4] El blanc i el negre s'han utilitzat sovint per descriure oposats com ara bé i mal, anys obscurs i segle de les llums, i nit i dia. Des de l'edat mitjana, el negre ha estat el color simbòlic de la solemnitat i l'autoritat, i per aquesta raó encara és utilitzat habitualment per jutges i magistrats.[4]
El negre va ser un dels primers colors utilitzats en les pintures rupestres del neolític.[5] S'utilitzava a l'antic Egipte i Grècia com a color de l'inframón.[6] A l'Imperi Romà, es va convertir en el color del dol, i al llarg dels segles es va s'associava freqüentment amb la mort, el mal, la bruixes i la màgia.[7] Al segle XIV, va ser usat per la reialesa, el clergat, els jutges i els funcionaris governamentals a bona part d'Europa. Es va convertir en el color que van utilitzar els poetes romàntics, els homes de negocis i els estadistes anglesos al segle XIX, i un color d'alta moda al segle XX.[4] Segons enquestes a Europa i al nord Amèrica, és el color més associat amb el dol, el final, els secrets, la màgia, la força, la violència, la maldat i l'elegància.[8]
La tinta negra és el color més utilitzat per imprimir llibres, diaris i documents, ja que proporciona el contrast més alt amb el paper blanc i, per tant, és el color més fàcil de llegir. De la mateixa manera, el text negre sobre una pantalla blanca és el format més comú utilitzat a les pantalles d'ordinador.[9] A partir de setembre de 2019, els enginyers del MIT fabriquen el material més fosc a partir de nanotubs de carboni alineats verticalment.[10]
EtimologiaModifica
La paraula negre deriva del llatí nĭger, nĭgra, nĭgrum.[11][12]
Usos i connotacionsModifica
- Màgia negra és una forma de màgia amb connotacions negatives, per això és el color de les bruixes.
- També s'anomena així la gent de raça negroide.
- Una llista negra és una relació de persones o coses no desitjables.
- Una ovella negra és una persona que no segueix les regles estipulades o no s'adequa a les característiques d'un grup.
- Tenir un dia negre és tenir un mal dia.
- De tenir mala sort també se'n diu tenir la negra.
- Un forat negre és un objecte celeste de densitat tan gran, que no deixa escapar la llum.
- És el color de dol per la mort a Occident (a Orient ho és el blanc, en canvi).
- La novel·la negra o el cinema negre tracten sobre crims, espies, investigacions, detectius...
- L'humor negre tracta de subjectes seriosos com la mort o el dolor des d'un punt de vista cínic i irreverent.
- S'anomena negre l'escriptor que escriu per a un altre i que no signa la seva obra, per diners o algun altre tipus de retribució.
- Un gat negre sovint és símbol de mala sort en la superstició.
- El cinturó negre és el grau màxim de moltes arts marcials.
- La caixa negra dels transports conté les dades del vehicle, quilòmetres recorreguts, incidències...
- Les Camises Negres eren el símbol del feixisme italià.
- El mercat negre és el comerç il·legal, com per exemple el tràfic de drogues o el contraban.
- El diner negre és el que es paga i es cobra fora del control de les autoritats.
- És un color associat a l'anarquisme (Bandera Negra).
- En l'heràldica simbolitza la ignorància i el dubte.
- En la roba acostuma a ser associat a l'elegància i la seriositat. D'aquesta manera és el color tradicional de la indumentària d'àrbitres, jutges i capellans.
- La Pesta negra, que assolà Europa a l'edat mitjana.
- El Dimarts negre fou el dia que esclatà la Gran Depressió.
- Un triangle negre marcava als asocials al nazisme.
Tonalitats del negreModifica
- Eben
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «color acromàtic». termcat. [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Definition of achromatic» (en anglès). Free Dictionary. Arxivat de l'original el 27 agost 2015. [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ Gallego, Rosa. Diccionario Akal del color. Akal, 2001. ISBN 978-84-460-1083-8 [Consulta: 23 maig 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Heller, 2009, p. 105–26.
- ↑ St. Clair, 2016, p. 262.
- ↑ Wilkinson, Richard H. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt (en anglès). Londres: Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0-500-05120-7.
- ↑ St. Clair, 2016, p. 261.
- ↑ Eva Heller (2000), Psychologie de la couleur – effets et symboliques, pp. 105–27.
- ↑ Heller, Eva, Psychologie de la couleur – effets et symboliques (2009), pàg. 126
- ↑ Jennifer, Chu. «MIT engineers develop "blackest black" material to date». MIT News Office, 12-09-2019. Arxivat de l'original el 4 agost 2020.
- ↑ «Nègre: étymologie, origine du nom» (en francès). Lexilogos. [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ Corominas, Joan. Negro, Breve Diccionario Etimológico de la lengua Castellana (en castellà), 2011.
BibliografiaModifica
- Heller, Eva. Psychologie de la couleur – Effets et symboliques. Pyramyd, 2009. ISBN 978-2-35017-156-2.
- St. Clair, Kassia. John Murray. The Secret Lives of Colour (en anglès), 2016, p. 262. ISBN 9781473630819. OCLC 936144129.