Lleguminoses
Les lleguminoses o fabàcies (Fabaceae) conformen una família botànica que constitueix després de la família de les orquídies, orchidaceae la segona família vegetal pel que fa al nombre de gèneres (650) i espècies (18.000). Totes les plantes de la família fabaceae tenen una característica flor amb cinc pètals (estendard, ales i quilla) i l'ovari forma una beina o llegum. Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia). Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.
Fabaceae  | |
|---|---|
 Flor d'una lleguminosa | |
| Dades | |
| Font de | mongeta i bean sprout (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae Lindl., 1836 |
| Tipus taxonòmic | Faba |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Leguminosae (en)
|
| Subfamílies | |
| Distribució | |
 | |
SubfamíliesModifica
Basant-se en la forma de la flor:
- Caesalpinioideae: Flors zigomorfes molt variables, com en el gènere Cercis o Bauhinia. A les nostres terres només està representada pel garrofer (Ceratonia siliqua).[2]
- Mimosoideae: Pètals petits i estams molt visibles.
- Faboideae o Papilionoideae (Fabaceae sensu stricto o Papilionaceae): Un dels pètals és més gran i té una cresta i els altres pètals estan junts. Hi pertanyen la major part de lleguminoses autòctones.[2] En aquesta subfamília, dos pètals adjacents, les ales, envolten els dos pètals inferiors.
Aquests tres grups són considerats famílies separades en el Sistema Cronquist de Classificació (1981), mentre que en el sistema APG II (2003) són subfamílies de les lleguminoses.
Flors d’Acacia dealbata, una mimosòidia de la subfamília Mimosoideae
Flor del garrofer (Ceratonia siliqua), de la subfamília Caesalpinioideae
Flor de la ginesta (Spartium junceum), de la subfamília Faboideae
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ GRIN-CA 2002-09-01
- ↑ 2,0 2,1 Universitat de les Illes Balears Herbari virtual de la Mediterrània Occidental Arxivat 2009-05-18 a Wayback Machine. - Informació i imatges detallades sobre les lleguminoses autòctones
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleguminoses |