Melilotus
Melilotus és un gènere de plantes amb flors de la família de les fabàcies. Els seus membres són plantes cultivades o bé males herbes dels camps cultivats. Són espècies originàries d'Europa i Àsia, i actualment s'han estès per tot el món.
 melilot  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Faboideae |
| Gènere | Melilotus Mill., 1754 |
| Nomenclatura | |
| Gènere | masculí |
Usos modifica
Els Melilotus són aliment de diverses larves de lepidòpters, com les del gènere Coleophora.
Es fan servir sovint com a adob verd perquè, colgant-les, les plantes retornin al sòl el nitrogen que han fixat els microorganismes simbiòtics de les seves arrels. Precisament, una de les espècies de Rhizobium s'anomena Rhizobium meliloti.
Anticoagulant modifica
Aquest llegum és comunament conegut per la seva olor dolça, causada per la presència de cumarina als seus teixits. La cumarina, tot i que és responsable de l'olor dolça del fenc i de l'herba acabada de segar, té un sabor amarg, i, com a tal, possiblement actua com un mitjà de la planta per desincentivar el consum dels animals.[1] Els fongs (incloent-hi Penicillium, Aspergillus, Fusarium, i Mucor [2]) poden convertir la cumarina en dicumarol, un tòxic anticoagulant. En conseqüència, el dicumarol es pot trobar en el melilot en descomposició, i va ser la causa de l'anomenada malaltia melilot, descrita per Frank Schofield en el bestiar en la dècada de 1920[3] i estudiada, en la dècada de 1940, per Karl Paul Link i el seu equip, que van descobrir la warfarina.[4] Algunes varietats del melilot (trèvol dolç) s'han desenvolupat amb baix contingut de cumarina i són més segurs per al farratge i l'ensitjat [5]
Taxonomia modifica
Als Països Catalans són espècies autòctones les següents:[6]Melilotus altissima, M. neapolitana, M. indica, M. italica, M. alba, M. sicula, M. infesta, M. sulcata, M. segetallis, M. elegans i M. officinalis.
- Melilotus albus
- Melilotus altissimus
- Melilotus dentatus
- Melilotus elegans
- Melilotus hirsutus
- Melilotus indicus
- Melilotus infestus
- Melilotus italicus
- Melilotus macrocarpus
- Melilotus messanensis
- Melilotus neapolitanus
- Melilotus officinalis
- Melilotus polonicus
- Melilotus segetalis
- Melilotus serratifolius
- Melilotus speciosus
- Melilotus suaveolens
- Melilotus sulcatus
- Melilotus tauricus
- Melilotus wolgicus
Referències modifica
- ↑ «Phytochemicals.info:Coumarin». [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ Edwards WC, Burrows GE, Tyr RJ: 1984, Toxic plants of Oklahoma:clovers. Okla Vet Med Assoc 36:30-32.
- ↑ «Dicoumarol (moldy sweet clover) toxicosis in a group of Holstein calves». J Vet Diagn Invest 7:420-422, 1995.
- ↑ Overman, R. S .; Stahmann, M. A .; Huebner, C. F .; Sullivan, W. R .; Spero, L .; Doherty, D. G .; Ikawa, M .; Graf, L. H .; Roseman, S .; Link, K. P. «[http: //www.jbc.org/content/153/1/5.full. pdf Studies on the hemorrhagic sweet clover disease. III. Anticoagulant activity and structure in the 4- hydroxycoumarin group]». Journal of Biological Chemistry, 153, 1944, pàg. 5-24.
- ↑ «Sweet clovers: What is the difference between yellow sweet clover and white sweet clover?».
- ↑ Flora dels Països catalans Bolòs i Vigo Barcelona 1980
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melilotus |
- ILDIS as of November 2005