Pecíol
El pecíol, dit popularment capoll,[1] galet[2] o polzim[3] en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.[4][5] És absent a les fulles sèssils. Els pecíols poden tenir un apèndix laminar, que apareix a banda i banda del punt d'inserció de la fulla, anomenat cadascun d'ells estípula. Les fulles que contenen pecíol se les anomena peciolades. La paraula prové del llatí vulgar pecciolus, diminutiu de pes, pedis (peu),[6] tronc d'una planta.
Els pecíols poden ser acanalats o no i de diferents gruixos, colors i formes i poden servir per caracteritzar una espècie o una varietat. Generalment és mes o menys cilíndric, però hi ha fulles que el tenen comprimit, de manera que perd la rigidesa com als trèmols i certs pollancres. La base acostuma a estar una mica dilatada. En cítrics és alat.[7]
La morfogènesi del pecíol prové del teixit embrionari anomenat hipocòtil que un cop allargat sorgeix el cotilèdon i el meristema apical. Les cèl·lules externes es converteixen en una capa epidèrmica i algunes de les cèl·lules interiors es converteixen en col·lènquimes que sostenen el recent format pecíol.
Les funcions bàsiques del pecíol són: el manteniment estructural, l'engruiximent i elongació i el transport de fluids entre la tija i el limbe de la fulla.
-
Fulla de Rosa canina, s'aprecia el pecíol i dues estípules
-
El pecíol curt de les fulles d'olivera
-
Fulla i pecíol alat de Citrus hystrix
-
Fulles i pecíols de trèmol
Referències
modifica- ↑ DIEC
- ↑ DIEC: Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen
- ↑ DCVB
- ↑ «Pecíol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Parts de la fulla». Botànica Agrícola i forestal. Universitat de Lleida, s.d. [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Pecíol». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015, p. 19. ISBN 9788447542444.