Falsa acàcia
La falsa acàcia, acàcia blanca[1] o simplement robínia[2] (Robinia pseudoacacia[3]) és una espècie d'arbre caducifoli de la família de les Fabàcies (lleguminoses). És originària del sud-est dels Estats Units però s'ha estès per la majoria de zones del món de clima temperat.[4] Va ser introduït a Europa fa uns 400 anys.
Robinia pseudoacacia  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Black Locust wood (en)  , Black Locust seed (en) i fusta de robínia |
| Planta | |
| Color de les flors | blanc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19891648 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Robinieae |
| Gènere | Robinia |
| Espècie | Robinia pseudoacacia L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
Morfologia modifica
Arriba a fer (excepcionalment) fins a 52 m d'alt, amb un tronc d'entre 0,8 i 1,6 m de diàmetre.
Les fulles fan de 10 a 25 cm de llarg, són pinnades, amb folíols ovals de 2 a 5 cm de llarg i d'1,5 a 3 cm d'ample. Cada fulla té una espina a la seva base.
Floreix al maig o al juny. Les flors, blanques (o rosades en varietats de jardí) són intensament flairoses. S'agrupen en raïms de 8 a 20 cm de llarg pènduls.
El fruit és un llegum de 5 a 10 cm de llarg, de color bru rogenc, que conté de 4 a 10 llavors. Roman a l'arbre gairebé durant tot l'hivern.
Usos modifica
La fusta és extremadament dura i resistent a la podridura . Abans s'utilitzava molt per fer travesses en les vies del ferrocarril. També s'ha fet servir per fer graons en jardineria. Com a llenya presenta un alt poder calorífic, el més alt entre tots els arbres i comparable al de l'antracita.
És una planta de molt d'interès en apicultura, car és molt mel·lífera i produeix una mel monofloral molt apreciada. Abans de ser prohibit era sovint plantat com a arbre ornamental o d'alineació en les ciutats, ja que resisteix molt bé la contaminació.[5] Des del desembre 2011 el seu comerç, transport i conreu són prohibits.[6]
A Europa, es considera una de les 100 pitjors plantes invasores, car els fillols que surten de les arrels tenen una gran capacitat de propagació i són difícils d'eliminar.[7] A Catalunya, juntament amb l'ailant, provoca un dels principals impactes ecològics i socioeconòmics als boscos de ribera.[8]
Referències modifica
- ↑ «Termcat - Noms de plantes». Arxivat de l'original el 2010-02-15. [Consulta: 29 agost 2010].
- ↑ «robínia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 161. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Falsa acàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.}
- ↑ vegeu també la Barcelona
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. Arxivat de l'original el 2013-10-16 [Consulta: 7 octubre 2015]. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falsa acàcia |