Anubis

déu egipci

En la mitologia egípcia Anubis, fill de Seth i Neftis, era el déu dels funerals, el guardià de les tombes.[1] Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal (o de podenc, segons les versions) i era l'encarregat de pesar les ànimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris. Fou absorbit per la civilització grega com a Hades.

Infotaula personatgeAnubis
𓇋𓈖𓊪𓃣 i 𓇋𓈖𓊪𓁢 Modifica el valor a Wikidata
Anubis standing.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat egípcia
híbrid mitològic
deïtat de la mort Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiareligió de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
MareNeftis Modifica el valor a Wikidata
PareSeth
FillsKebehet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia egípcia Modifica el valor a Wikidata

El seu cap s'acostuma a representar de color negre perquè aquest era el color de la vida a l'Egipte antic (associat amb el llim de la crescuda del Nil que fertilitzava la terra) i Anubis podia fer ressuscitar els morts.

NomModifica

El seu nom egipci era Anpu (Inpu, Ienpu, Imaut o Imeut). Anubis és el seu nom hel·lenitzat (Ἄνουβις). Els escriptors grecs l'associaven amb Hermes. Els romans el tenien dins de les seves deïtats sota el nom d'Hermanubis.[2][3][4]

Anubis
en jeroglífic
in
p
wE16


El déu Anubis, o un déu cànid del tipus d'Anubis, es troba entre les divinitats més antigues de l'antic Egipte. El jeroglífic del cànid ajagut (a terra o sobre una capella),[5] es coneix des del període predinàstic. Les excavacions arqueològiques a Umm al-Qa'ab, la necròpolis reial de la ciutat d'Abidos, han descobert fragments de ceràmica i plaques d'ivori que portaven l'ideograma del cànid reclinat, datades de l'èpoɕa del rei Escorpí de la dinastia Zero i del rei Den de la Primera Dinastia. (entre el 3200 i el 3000 aC).[6] Durant el Regne Antic, aquest jeroglífic es troba sovint en els textos de les fórmules d’ofrenes funeràries. Generalment, els egiptòlegs interpreten que és Anubis. Tanmateix, és molt difícil atribuir-lo només a aquesta divinitat, ja que el nom d'Anubis no s'escriu amb jeroglífics fonètics abans de la VI Dinastia, cap al 2200 aC. En els monuments, l’ideograma va ser l’únic mètode d’escriptura durant la IV i V Dinastia. L'ortografia fonètica, amb o sense el determinant del cànid, apareix ocasionalment al final de la VI Dinastia, durant el regnat de Pepi II, i no es fa freqüent fins al primer període intermedi (entre 2180 i 2040 aC).[7] Per als temps més antics, per tant, no es garanteix la lectura del jeroglífic del cànid per a Inpu (Anubis).

Les altres possibilitats de lectura són relativament nombroses: Khenti Imentiu, "El que està al capdavant dels occidentals", Inpu Khenti Imentiu, "Anubis, el que està al capdavant dels occidentals",[8] Sedi (nom d'una divinitat antiga d'Egipte), "el de la cua", Upiu, "el que obre (el vell)", Meniu, "el guardià del ramat", Xeta, "el misteriós" i Sab, un terme genèric utilitzat per designar els xacals i els gossos del desert.[9][10]

Jeroglífics
Transcripció Jeroglífic Traducció
Impu
E15
Anubis
Impu
E16
Anubis
Impu
M17N35
Q3
Anubis
Impu
M17N35
Q3
G43E15G7
Anubis
Impu
M17N35
Q3
C6
Anubis
Sab
S29D58E17
Xacal
Imp
M17N35
Q3 Aa2
Descomposició
Impu
M17N35
Q3
G43A42
Infant reial
Impu
M17N35
Q3
A18
Infant reial

MitologiaModifica

Anubis era l'antic déu de la Duat. Anubis estava relacionat no només amb la mort, també amb la resurrecció després de la mort, i era pintat en color negre, color que representa la fertilitat.[11]

Quan Osiris va pujar al poder del món dels morts, la Duat, Anubis va prendre un paper secundari, limitant-se a embalsamar els cossos dels faraons, guiar-los a la necròpolis i cuidar amb la seva vida. Els sacerdots d'Anubis feien servir unes màscares rituals amb la seva figura en la cerimònia d'embalsamament del faraó i en el ritual d'obertura de la boca. També Anubis era l'encarregat de vigilar, al costat de Horus, la balança en què es pesaven els cors dels difunts durant El judici d'Osiris.

Els primers textos religiosos no li assignen progenitors, encara que en els Textos de les Piràmides la seva filla és Qebehut, la deessa que purificava al difunt. En els Textos dels Sarcòfags, Bastet o Hesat, eren la seva mare. En altres textos era fill d'Ihet (deessa de la mitologia de Esna), també de Ra i Neftis, de Seth i Neftis, de Sekhmet-Isis i Osiris (a Memphis), o de Sopedu.

Plutarc va escriure que Anubis era fill d'Osiris i Neftis. Osiris, va deixar embarassada a Neftis, la germana d'Isis, en comptes de la seva dona. Va passar per estar borratxo, o perquè Neftis es va disfressar d'Isis, segons altres textos. Així, Neftis va engendrar a Anubis.

També Anubis és considerat el fill il·legítim de Seth, engendrat per Neftis. Seth decideix assassinar en saber del seu naixement, però Neftis lliurarà el nen a Isis, la germana i esposa d'Osiris, que el protegeix i cria. Quan Seth mata a Osiris, Anubis ajudarà a Isis a ressuscitar el déu. Per aquesta raó Anubis era l'encarregat d'embalsamar als faraons, i guiar-los a la necròpolis.

ReferènciesModifica

  1. Palouzie, Assumpció. «[http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1238/1/31796tfc.pdf ELS DÉUS XACALS DE L'ANTIC EGIPTE I EL SEU COMPORTAMENT XAMÀNIC - Un estudi egiptològic i antropològic]». [Consulta: 12 agost 2015].
  2. Rachet, 1998, p. 22.
  3. Desroches Noblecourt, 2004, p. 106.
  4. Spence i Putman, 1998, p. 49-51.
  5. Jeroglífics E15 i E16 de la classificació de jeroglífics de Gardiner.
  6. DuQuesne, 2005, p. 37 i 41.
  7. DuQuesne, 2005, p. 75.
  8. DuQuesne, 2005, p. 37-40.
  9. Hollis, 2008, p. 74-75.
  10. Bonnamy i Sadek, 2010, p. 146, 265, 512, 610 i 647.
  11. A l'antic Egipte el negre era color de fertilitat perquè en pujar el nivell del riu en la crescuda dipositava una espessa capa de llim negre sobre el que després germinaven els cultius.

BibliografiaModifica

  • Bonnamy, Yvonne; Sadek, Ashraf. Dictionnaire des hiéroglyphes (en francès). Arles: Actes Sud, 210, p. 986. ISBN 978-2-7427-8922-1. 
  • Desroches Noblecourt, Christiane. Le fabuleux héritage de l'Égypte (en francès). París: Éditions SW-Télémaque, 2004, p. 319. ISBN 2-286-00627-X. 
  • DuQuesne, Terence. The Jackal Divinities of Egypt I : From the Archaic Period to Dynasty X (en anglès). VI. Londres: Darengo, 2005, p. 566 (Oxfordshire Communications in Egyptology). ISBN 1-871266-24-6. 
  • Hollis, Susan Tower. The Ancient Egyptian "Tale of Two Brothers" : A Mythological, Religious, Literary, and Historico-Political Study (en anglès). Oakville: Bannerstone Press, 2008, p. 226. ISBN 978-0-9774094-2-6. 
  • Rachet, Guy. Dictionnaire de la Civilisation égyptienne (en francès). Grand Livre du Mois, 1998, p. 268. ISBN 2-7028-1558-8. 
  • Spence, Lewis; Putman, James. Le grand livre illustré de la mythologie égyptienne (en francès). Gremese, 1998, p. 144.