Xacal

nom comú de diverses espècies del gènere Canis
Per a altres significats, vegeu «Xacal (pel·lícula)».

Un xacal, (del francès chacal i aquest, del turc čakâl, que prové del persa šaqâl[1]) és una d'entre quatre espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.[2] Els xacals ocupen un nínxol ecològic similar al del coiot a Nord-amèrica, el de depredadors d'animals petits-mitjans, carronyaires i omnívors. Les seves llargues potes i dents canines corbades estan adaptades per caçar petits mamífers, ocells i rèptils. Els peus grans i els ossos de les cames fusionats els permeten córrer llargues distàncies i poden mantenir velocitats de 16 km/h durant moltes hores.[3][4] Marxen sovint a l'ambladura. Fet que mostren les petjades.[5]Són crepusculars, principalment actius a l'alba i la posta de sol. Tot i la seva semblança física, els animals anomenats "xacals" no tenen pas una relació més estreta entre ells que amb la resta d'espècies de Canis.

Espècies anomenades xacalModifica

EspèciesModifica

Espècies Nomenclatura binomial Descripció Distribució
Xacal de llom negre
Canis mesomelas

 

Schreber, 1775 El xacal més lleuger, es considera el membre viu més antic del gènere "Canis".[16] És el més agressiu dels xacals, ja que se sap que ataca animals moltes vegades el seu propi pes.[17] Sud d'Àfrica i costa oriental de Kenya, Somàlia, i Etiòpia
Xacal ratllat
Canis adustus
 
Sundevall, 1847 Resideix principalment en zones boscoses, a diferència d’altres espècies de xacals. És el menys agressiu dels xacals, rarament depreda grans mamífers.[18] Àfrica central i meridional
Xacal comú
Canis aureus
 
Linnaeus, 1758 El més gran i estès dels xacals, està més relacionat amb els llops que amb les espècies de xacals africans. Sud-est d'Europa, Orient Mitjà, Àsia occidental i Àsia meridional

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xacal
  1. «GDLC - xacal». [Consulta: 16 desembre 2017].
  2. Ivory, A. 1999. "Canis aureus" (On-line), Animal Diversity Web. Consultat el 18 de gener del 2007 a http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Canis_aureus.html.
  3. Nanditha Krishna. Sacred Animals of India. Penguin Books Limited, 1 maig 2014, p. 205–. ISBN 978-81-8475-182-6. 
  4. Curtis Maitland Brown. Dog Locomotion and Gait Analysis. Hoflin Pub., 1986. 
  5. Alex van den Heever. Tracker Manual. Penguin Random House South Africa, 19 juny 2017, p. 115–. ISBN 978-1-77584-336-8. 
  6. Joshua Ross Ginsberg; David Whyte Macdonald Foxes, Wolves, Jackals, and Dogs: An Action Plan for the Conservation of Canids. IUCN, 1990, p. 6–. ISBN 978-2-88032-996-9. 
  7. Magda Nassef. The Ecology and Evolution of the Golden Jackal (canis Aureus): Investigating a Cryptic Species. University of Leeds (Department of Biology), 2003. 
  8. Ilan Goloni. The Patterning of Precopulatory Behavior in the Jackal (Canis Aureus L.). Tel-Aviv University, 1971. 
  9. Robert Peter Douglas Atkinson. The Ecology of the Side-striped Jackal (Canis Adustus Sundevall), a Vector of Rabies in Zimbabwe. University of Oxford, 1997. 
  10. L. J. Lombaard. Age Determination and Growth Curves in the Black-backed Jackal, Canis Mesomelas Schreber, 1775. Universiteit van Pretoria, 1970. 
  11. Claudio Sillero Zubiri. Behavioural Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 1994. 
  12. Claudio Sillero-Zubiri; David Whyte Macdonald; IUCN/SSC Canid Specialist Group The Ethiopian Wolf: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1997. ISBN 978-2-8317-0407-4. 
  13. Claudio Sillero-Zubiri; Dada Gottelli Canis Simensis. Soc., 1994. 
  14. Deborah Anne Randall. Determinants of Genetic Variation in the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2006. 
  15. Jorgelina Marino. Spatial Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2003. 
  16. Macdonald, David. The Velvet Claw, 1992, p. 256. ISBN 978-0-563-20844-0. 
  17. Estes, Richard. The behavior guide to African mammals: including hoofed mammals, carnivores, primates. University of California Press, 1992. ISBN 978-0-520-08085-0. 
  18. «Side-Striped Jackal». Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-02-20.