Viquipèdia

Pako Ayestarán

Francisco Martín "Pako" Ayestarán Barandiarán (Beasain, Guipúscoa, 5 febrer de 1963) és un preparador físic i entrenador de futbol basc. Ha dirigit el València Club de Futbol, on va arribar després de la destitució de l'entrenador britànic Gary Neville.

Infotaula de personaPako Ayestarán
Biografia
NaixementFrancisco Martín Ayestarán Barandiarán
5 de febrer de 1963 (1963-02-05) (61 anys)
Beasain, Guipúscoa
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de futbol, preparador físic Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
- Reial Societat
Equips entrenats
1996 CA Osasuna (assistent)
1997–1999 CF Extremadura (assistent)
2000–2001 CD Tenerife (assistent)
2001–2004 València CF (assistent)
2004–2007 Liverpool FC (assistent)
2011–2012 Al-Ahli (assistent)
2013–2014 Tecos
2014–2015 Maccabi Tel Aviv FC
2015 Santos Laguna
2016 València CF (assistent)
2016 València CF
2017 UD Las Palmas
2018–2019 Pachuca
2020–2022 CD Tondela
Trajectòria
  Entrenador
– Liverpool FC
2018–2019 CF Pachuca Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria esportiva modifica

Quan era adolescent, Ayestarán va formar part de les categories inferiors de la Reial Societat, però mai va ser capaç de destacar com a futbolista. Més tard es va graduar com a Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, a més, va obtenir el seu títol d'Entrenador Nacional de Futbol i va ser màster en Alt Rendiment Esportiu pel COE.[1]

Va començar la seva carrera com a preparador físic i auxiliar tècnic de Rafa Benítez al Club Atlètic Osasuna de la Segona Divisió espanyola la temporada 1996-97, posteriorment amb el Club de Futbol Extremadura, amb el qual va aconseguir un ascens i un descens durant les temporades 1997-98 i 1998-99. La temporada 2000-01 va estar amb el Club Deportivo Tenerife i després al València Club de Futbol de 2001 fins a 2004, on va obtenir dos títols de lliga i una Copa de la UEFA. El 2004 va arribar al Liverpool Football Club i va aconseguir els títols de la Lliga de Campions de la UEFA, Supercopa d'Europa, FA Cup i Community Shield.

L'estiu de 2007, essent encara preparador físic del Liverpool FC amb Rafa Benítez, Javier González, candidat a la presidència de l'Athletic Club, va anunciar que en cas que guanyés les eleccions, Ayestarán seria el director general esportiu de la institució,[2] la qual cosa no va succeir a causa que Fernando García Macua va guanyar les eleccions.[3]

Al setembre, Ayestarán va renunciar al seu càrrec com a auxiliar tècnic del Liverpool FC després de tenir diferents desacords amb Benítez,[4][5] acabant així una relació de feina d'onze anys.[6] Després d'això, Benítez va titllar Ayestarán de traïdor, acusant-lo de tenir contacte amb altres equips d'amagat,[7][8] la qual cosa va ser desmentida per Ayestarán, que va esmentar que va deixar el seu càrrec perquè Benítez va oblidar els seus principis.[9] Després de sortir de Liverpool va ser convidat per Avram Grant per formar part del seu cos tècnic en Chelsea FC, però Ayestarán va rebutjar l'oferta.[9]

El gener de 2008 va ser director esportiu de la Reial Societat,[10] però va deixar el càrrec després d'unes setmanes a causa d'un conflicte amb el president del club, Iñaki Badiola.[11]

La temporada 2008-09 treball preparador físic de Quique Sánchez Flores al SL Benfica portuguès,[12] on va guanyar la Copa de la Lliga de Portugal.

La següent temporada torna al València CF com a preparador físic d'Unai Emery.[13] Després d'acabar la temporada, Ayestarán va decidir no renovar contracte.[14][15]

Després de descansar un any, va tornar a treballar amb Quique Sánchez Flores, aquest cop a l'Al-Ahli FC dels Emirats Àrabs Units durant la temporada 2011-12.[16] Amb l'equip de Dubai va aconseguir la Copa de Lliga dels Emirats Àrabs Units i després va deixar el seu càrrec com a auxilar.[17]

L'agost de 2013 va començar la seva trajectòria com a director tècnic en solitari en fer-se càrrec del Club Deportivo Estudiantes Tecos de Mèxic.[18][19] El 4 de maig de 2014, va obtenir el seu primer títol com a entrenador quan el seu equip va derrotar el Correcaminos de la UAT als penals a la final de la Lliga d'Ascens de Mèxic.[20][21] El Tecos va disputar la Final de Ascenso contra els Leones Negros de la Universidad de Guadalajara, i va perdre l'eliminatòria per un marcador global de 4-3 i no va assolir l'ascens a la Primera Divisió de Mèxic.[22] Després de perdre la final, la franquícia de Tecos es va traspassar a Zacatecas i es va transformar en Mineros de Zacatecas,[23] però Ayestarán va decidir de no seguir amb l'equip explicant que no tenia la intenció de romandre a la Lliga d'Ascens.[24]

El 26 d'agost de 2014, Ayestarán va ser anunciat com a nou entrenador del Maccabi Tel Aviv FC després de la renúncia d'Óscar García Junyent a dos dies de disputar un partit de tornada de la Lliga Europea de la UEFA.[25] García va argumentar que dimitia del seu lloc a causa de la Guerra a Gaza.[26][27] Pako no va dirigir el partit de tornada, el qual va guanyar Macccabi per un marcador de 1-3, però va quedar eliminat pel gol visitant.[28] Va obtenir el seu primer títol amb l'equip en derrotar el Maccabi Haifa a la final de la Copa Toto.[29] El 17 de maig de 2015 va aconseguir el títol de la Ligat ha'Al,[30] i tres dies després aconsegueix el triplet en derrotar l'Hapoel Be'er Sheva a la final de la Copa d'Israel.[31][32] Tot i haver aconseguit el triplet, Pako va decidir deixar el club.[33] Després de sortir de Maccabi, va ser vinculat amb el Liverpool, aquesta vegada com a auxiliar de Brendan Rodgers, però Pako declara que només estava interessat a seguir dirigint com a entrenador principal.[34]

El 19 d'agost va ser anunciat com a nou entrenador del Club Santos Laguna mexicà en substitució de Pedro Caixinha qui havia renunciat al seu lloc dies abans.[35] No obstant això, el 21 de novembre s'anuncia que per al Clausura 2016 deixarà el club a causa dels mals resultats.

El 13 de febrer de 2016 es va fer oficial el seu retorn, per tercera vegada, al València Club de Futbol, però no com a preparador físic com va passar en les dues etapes anteriors sinó com a membre auxiliar del cos tècnic encapçalat pel britànic Gary Neville en la seva primera etapa com a primer entrenador, i amb Miguel Ángel Angulo i Phil Neville com a companys dins l'staff tècnic.[36]

El 30 de març de 2016 passa a ser l'entrenador del València Club de Futbol després de la destitució de Gary Neville.[37] Va debutar amb una derrota, però després va aconseguir tres victòries consecutives que van segellar la permanència de l'equip. El 24 de maig, renova amb el València fins al 2018.[38] Fou però destituït el 20 de setembre, després d'haver perdut els 4 primers partits de lliga.[39]

Ayestarán va substituir Manolo Márquez com a entrenador de la UD Las Palmas el 27 de setembre de 2017.[40] Va assolir un empat i 6 derrotes abans de deixar el càrrec el 30 de novembre, en una temporada en què els canaris van descendir.[41]

El 29 de maig de 2018, Ayestarán va retornar a la primera divisió mexicana, al Pachuca.[42] Fou cessat el 20 de gener de 2019, després de no assolir els play-offs de l'Apertura i de jugar per sota de les seves possibilitats tres partits del Clausura 2018–19.[43]

Ayestarán va tornar a la feina el 10 d'agost de 2020 amb un contracte per dos anys amb el CD Tondela de la primera divisió de Portugal, en substitució del basc Natxo González.[44] amb una victòria a casa per 3–1 contra l'GD Estoril el 21 de desembre de 2021, va guiar l'equip als quarts de final de la Taça de Portugal per primer cop en la seva història.[45]

El 16 de març de 2022, després d'una sèrie de cinc derrotes i un empat a la lliga 2021–22, Ayestarán fou cessat pel Tondela, malgrat que l'equip tenia un 3–0 d'avantatge per afrontar el segon partit de la semifinal de la Copa contra el CD Mafra.[46]

Referències modifica

  1. ↑ Juan José Torrijo Navarro. «Entrevista a Pako Ayestar». Fútbol Táctico, febrer 2011. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. ↑ «Javier González, candidato a la presidencia del Athletic, anuncia a Del Bosque para el banquillo». El Mundo, 06-07-2007. [Consulta: 19 agost 2015].
  3. ↑ «Fernando García Macua gana las elecciones a la presidencia del Athletic con casi el 40% de los votos». Libertad Digital, 12-07-2007. [Consulta: 19 agost 2015].
  4. ↑ «Benitez not expected to appoint a new No.2» (en anbglès). ESPN, 03-09-2007. [Consulta: 19 agost 2015].
  5. ↑ «Rafael Benitez's assistant quits Liverpool» (en anglès). The Telegraph, 01-09-2007. [Consulta: 19 agost 2015].
  6. ↑ Andy Hunter. «Benítez quietly furious after No2 of 11 years leaves» (en anglès). The Guardian, 01-09-2007. [Consulta: 19 agost 2015].
  7. ↑ Francisco Espinosa. «Pako Ayestarán, el hombre que rompió relaciones con Rafael Benítez, llega al Estudiantes Tecos». Sin Embargo, 25-08-2013. [Consulta: 19 agost 2015].
  8. ↑ «Pako betrayed me and it still hurts - Benitez lifts the lid on his assistant's Anfield exit» (en anglès). Mail Online, 31-03-2008. [Consulta: 19 agost 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 Chris Wheeler. «I did not betray Benitez, he just forgot his principles: Former Liverpool No 2 Ayestaran speaks out ahead of Rafa's Anfield return» (en anglès). Mail Online, 20-04-2013. [Consulta: 19 agost 2015].
  10. ↑ «El empresario Iñaki Badiola, nuevo presidente de la Real Sociedad». El Confidencial, 04-01-2008. [Consulta: 20 agost 2015].
  11. ↑ «Aiestaran me chantajeó». Diario Vasco, 05-02-2008. [Consulta: 20 agost 2015].
  12. ↑ Redacción. «Benfica: conheça a equipa técnica liderada por Quique Flores» (en portuguès). Mais Futebol, 29-05-2008. [Consulta: 20 agost 2015].
  13. ↑ «Ayestarán: "El Valencia ha cambiado mucho en las últimas temporadas"». As, 13-07-2009. [Consulta: 20 agost 2015].
  14. ↑ «Paco Ayestarán: «Me voy porque el cuerpo me pide hacer otras cosas»». Las Provincias, 09-06-2010. [Consulta: 20 agost 2015].
  15. ↑ «Pako Ayestarán tiene decidido salir del VCF». Superdeporte, 08-06-2010. [Consulta: 20 agost 2015].
  16. ↑ «Paco Ayestarán se unirá al equipo de Quique Sánchez Flores». Sportyou, 03-06-2011. [Consulta: 20 agost 2015].
  17. ↑ «Quique prolonga un año más su estancia en Dubai». Superdporte, 08-07-2012. [Consulta: 20 agost 2015].
  18. ↑ Felipe Monforte. «Paco Ayestarán, nuevo técnico de Tecos». Marca, 24-08-2013. [Consulta: 20 agost 2015].
  19. ↑ Omar Fares. «Ex auxiliar de Benítez, DT de Tecos». ESPN, 24-08-2013. [Consulta: 20 agost 2015].
  20. ↑ «Ayestaran, campeón del Clausura como entrenador de Tecos». As, 04-05-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  21. ↑ Notimex. «¡Estudiantes Tecos campeón en el Ascenso!». Fox Sports, 04-05-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  22. ↑ Raymundo González. «Leones Negros está de regreso en Primera División». MedioTiempo, 10-05-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  23. ↑ Omar Fares. «Grupo Pachuca firmó el acta de defunción de los Estudiantes Tecos». ESPN, 28-05-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  24. ↑ Mario Valdez. «Ayestarán no irá con Estudiantes a Zacatecas». Informador, 29-05-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 20 agost 2015].
  25. ↑ Allon Sinai. «Oscar-less Maccabi Tel Aviv turns focus on crucial second leg» (en anglès). The Jerusalem Post, 28-08-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  26. ↑ EFE. «Óscar García abandona el banquillo del Maccabi Tel Aviv por la guerra en Gaza». Marca, 26-08-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  27. ↑ Sal Emergui. «Dimisión en plena guerra». El Mundo, 26-08-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  28. ↑ Marco Rodrigo. «Ayestarán toma el mando». Noticias de Gipuzkoa, 30-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-05. [Consulta: 20 agost 2015].
  29. ↑ «Pako Ayestarán conquista la Toto Cup de Israel con el Maccabi Tel Aviv». Marca, 31-12-2014. [Consulta: 20 agost 2015].
  30. ↑ EFE. «Ayestarán logra el título en Israel con el Maccabi Tel Aviv». As, 17-05-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  31. ↑ EFE. «Ayestarán, triplete histórico con el Maccabi». Marca, 20-05-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  32. ↑ EFE. «Pako Ayestarán ya tiene su triplete con el Maccabi Tel Aviv». Sport, 21-05-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  33. ↑ Redacción. «Maccabi Tel-Aviv, Ayestaran no continúa pese al triplete». esFutbol, 04-06-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  34. ↑ Andy Kelly. «Pako Ayestaran only interested in number one manager's position despite link with Liverpool FC return as Brendan Rodgers' assistant» (en anglès). Liverpool Echo, 07-06-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  35. ↑ Alberto Ruiz. «Pako Ayestarán, nuevo DT de Santos». MedioTiempo, 19-08-2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  36. ↑ «El Valencia ficha a Pako Ayestarán». Superdeporte, 13-02-2016.
  37. ↑ «Ayestarán, nuevo entrenador del Valencia». La Nueva España, 31-03-2016.
  38. ↑ «Pako Ayestarán será el entrenador del Valencia hasta 2018». ABC, 24-05-2016.
  39. ↑ «El Valencia despide a Ayestarán». Cadena SER, 20-09-2016.
  40. ↑ «Pako Ayestarán, nuevo entrenador de la UD Las Palmas» (en castellà). UD Las Palmas, 27-09-2017. [Consulta: 27 setembre 2017].
  41. ↑ Las Palmas sack Pako Ayestaran after two months as coach, Sky Sports, 30 novembre 2017
  42. ↑ «Pako Ayestarán, nuevo entrenador del Pachuca» (en castellà). El País, 29-05-2018. [Consulta: 15 juliol 2019].
  43. ↑ «Liga MX's Pachuca fires Spanish manager Ayestaran». EFE, 20-01-2019. [Consulta: 15 juliol 2019].
  44. ↑ «Pako Ayestarán, nuevo entrenador del Tondela portugués» (en castellà). Marca, 10-08-2020 [Consulta: 12 agost 2020].
  45. ↑ «El Tondela de Pako Ayestarán alcanza los cuartos de final» (en spanish). Diari AS, 22-12-2021 [Consulta: 23 desembre 2021]. Arxivat 22 de desembre 2021 a Wayback Machine.
  46. ↑ «OFICIAL: Tondela confirma saída de Pako Ayestarán» (en portuguès). Mais Futebol, 16-03-2022 [Consulta: 22 març 2022].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pako_Ayestarán&oldid=33304931»