Lliga Europa de la UEFA

(S'ha redirigit des de: Lliga Europea de la UEFA)

La Lliga Europa de la UEFA (oficialment en anglès UEFA Europa League) abans coneguda com a Copa de la UEFA, ha estat històricament la tercera competició europea en importància per a clubs de futbol, i des de l'any 2000 la segona (després de la desaparició de la Recopa d'Europa).

Plantilla:Infobox sports competitionLliga Europa de la UEFA
Imatge
Nom oficialUEFA Europa League (2009–)
UEFA Cup (1971–2009) Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en) UEFA Europa League Modifica el valor a Wikidata
Tipustorneig de futbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorUEFA Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants32 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1971 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadasetembreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
UEFA Cup trophy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webuefa.com… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: EuropaLeague X: EuropaLeague Instagram: europaleague TikTok: europaleague Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'any 1971 la UEFA va prendre el control de la Copa de les Ciutats en Fires. La competició canvià de format i de nom esdevenint l'actual Copa de la UEFA. Hi prenien part els tres equips més ben classificats de les diverses lligues estatals, excepte el campió de lliga, que anava a la Copa d'Europa, i el campió de copa, que anava a la Recopa d'Europa.

L'any 1999 la UEFA reestructurà les diverses competicions continentals i la Copa de la UEFA esdevingué la segona competició europea. Des de llavors, els guanyadors de les copes nacionals també han entrat a la Copa de la UEFA en funció del coeficient atorgat a les diverses lligues. També hi prenen part els equips eliminats a la tercera ronda de la Lliga de Campions i els tercers classificats a la fase de lligueta d'aquesta competició, així com els 11 equips campions de la Intertoto i tres representants per Fair Play.

El sistema de competició als seus inicis mantingué el format de la Copa de Fires, en eliminatòries d'anada i tornada. A partir de l'any 1997 la final es passà a disputar a partit únic en camp neutral, i del 2004 en endavant s'ha introduït una eliminatòria en format de grups a mitjan competició.

Els guanyadors mantenen el trofeu per un any abans de tornar a la UEFA. Després del seu retorn, el club pot mantenir una rèplica original del trofeu a escala de quatre cinquenes parts de l'original. Els reglaments també estableixen que el trofeu es concedeix a qualsevol club que guanya la Copa de la UEFA tres vegades seguides o cinc vegades, en general, encara que això, avui dia, no s'ha produït a partir de 2008.

Des de l'any 2000 el campió s'enfronta al campió de la Lliga de Campions de la UEFA a la Supercopa d'Europa de futbol.

Des de la temporada 2009-2010, aquesta competició canvià de format i de nom, passant-se a dir UEFA Europa League.[1][2] La nova competició va absorbir la Copa Intertoto, el tercer nivell de la UEFA.

La qualificació per a la competició es basa en els coeficients de la UEFA, amb més llocs que s'ofereixen a les nacions més reeixides. En general, els llocs es concedeixen als equips que acaben en diversos llocs dels subcampions en la part superior de lligues de primera categoria d'Europa, i els guanyadors de les principals competicions de copa. Uns pocs països tenen competicions de copes secundàries, però els únics països que actualment concedeixen un lloc a la Copa de la UEFA mitjançant la seva copa de secundària són Anglaterra i França.

Si l'anterior campió de la Copa de la UEFA no té dret a prendre part en qualsevol de les actuals competicions de clubs de la UEFA (Lliga de Campions o Copa de la UEFA) en virtut de la seva forma interna, l'administració de la UEFA podrà, a petició de l'associació dels club en qüestió, admetre aquest club a l'actual Copa de la UEFA. La seva participació no serà a costa dels contingents de la seva federació.

La classificació pot ser bastant complicada si es classifica un equip europeu de la competició a través de dues rutes diferents. En tots els casos, si un club té dret a entrar a la Lliga de Campions de la UEFA, aquest lloc té prioritat i el club no entra en la Copa de la UEFA. L'accés a la Copa de la UEFA es concedeix a un altre club. Si es classifica un equip europeu de la competició a través de guanyar una copa i la lliga, la plaça "disponible" per a la Copa de la UEFA serà pel subcampió de copa o bé, l'equip que hagi quedat en el lloc més alt de la lliga, que no hi hagi classificat per a la competició europea, en funció de la normes de la federació nacional.

La classificació per a la Copa de la UEFA també pot assolir-se de dues formes:

  • Els onze guanyadors de la tercera ronda de la Intertoto entren a la Copa de la UEFA en la segona ronda de classificació de la temporada.
  • Tres places són donades a les federacions que acaben per sobre d'un cert nivell en la Taula UEFA de Joc Net. La federació situada en primera posició rep automàticament una entrada de Fair Play i les altres dues federacions les guanyen via un sorteig entre totes les altres federacions que troben criteris que qualifiquen. En tots els casos, el destinatari d'un país del Fair Play d'entrada és la més alta posició en l'equip de la taula de Fair Play en la lliga superior del país que no ha qualificat per a Europa.

Més recentment, els clubs que no passen la ronda de classificació i la fase de grups de la Lliga de Campions, també poden inscriure's a la Copa de la UEFA, en les diferents etapes.

Format de competició

modifica

L'actual format de la competició es va adoptar per primera vegada per a la temporada 2004-05. El canvi més important va ser la introducció d'una fase de grups i dues rondes de classificació en comptes d'una. Altres canvis van ser introduïts per la temporada 2006-07 a causa dels canvis de format a l'Intertoto. La UEFA canvia el format per dotze grups de quatre equips en la segona ronda en lloc dels actuals vuit grups de cinc equips, a partir de la temporada 2009-10.[3]

Formats històrics

modifica

La competició ha estat tradicionalment un torneig eliminatori pur. Tots els enllaços són de dues voltes, incloent-hi la final. A partir de 1998 la final es va convertir en un únic partit, però totes les altres eliminatòries es varen mantenir en dos partits.

Abans de la temporada 2004-05, el torneig va consistir d'una ronda de classificació, seguida per una sèrie de rondes eliminatòries. Els 16 perdedors en la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions, van entrar a la primera ronda adequada; més endavant, en el torneig, els supervivents es va sumar un tercer lloc en el grup de finalistes de la fase de la Lliga de Campions.

Format vigent abans del canvi

modifica

La Copa de la UEFA comença amb dues rondes eliminatòries celebrades al juliol i a l'agost. Els participants de les federacions classificades del 18 cap avall entren a la primera ronda de classificació, i els participants de les federacions classificades del 9è al 18è lloc s'uneixen a ells en la segona ronda de classificació. A més, tres llocs a la primera ronda de classificació es reserven per als guanyadors Joc Net, i onze places en la segona ronda de classificació es reserven per als guanyadors de l'Intertoto.

Als guanyadors de les rondes de classificació s'uneixen els equips de les federacions classificades entre les posicions 1a i 13a. A més, els perdedors en la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions també entren en aquesta ronda, i un altre lloc està reservat per al campió actual. Hi ha un total de 80 equips en aquesta ronda.

Després de la primera ronda pròpiament dita, els 40 supervivents entren en una fase de grup, en què els clubs estan agrupats en vuit grups de cinc equips cadascun. A diferència de la fase de grup de la Lliga de Campions, la Copa de la UEFA es juga en un format de round-Robin, amb cada club que juga dos partits a casa i dos partits a fora. Els tres millors equips en cadascun dels vuit grups, 24 en total, en el qual s'uneixen vuit equips classificats en tercer lloc a la fase de grups de la Lliga de Campions.

Després de la fase de grups hi ha un recés d'hivern. Des d'aquest punt, es reprèn amb eliminatòries, amb dos partits en cadascuna que condueixen a l'única final, que se celebra en un terreny neutral, decidit en una reunió de la UEFA a criteris de estadis de quatre estrelles.

Els caps de sèrie s'utilitzen per protegir els equips més forts en les rondes de classificació, primera ronda i la fase de grups.

La majoria dels partits es juguen els dijous per evitar la interferència amb la Lliga de Campions a la qual els partits es duen a terme els dimarts i els dimecres. Alguns partits també es juga en dimecres quan la Lliga de Campions no està jugant aquesta setmana. En les primeres etapes de la competició també es poden veure els partits dels dimarts.

Nou format

modifica

Des de la temporada 2009-10, la competició s'anomena Lliga Europa de la UEFA (UEFA Europa League) en un intent d'augmentar l'interès per la competició, molt menys atraient que la Lliga de Campions de la UEFA.[4]

Amb el canvi de denominació, s'ha incorporat un nou format consistent en una fase amb 12 grups de quatre equips (en un doble Round Robin) en lloc de vuit grups de cinc equips (en un sol Round Robin). Des dels setzens de final fins a les semifinals es juga a doble partit. La final es juga a partit únic.

L'accés també ha canviat significativament. Les federacions situades entre els llocs 7è i 9è segons es van classificar en el coeficients de la UEFA, envien el guanyador de la copa i altres tres equips a la UEFA Europa League, totes les altres nacions envien un guanyador de la copa i altres dos equips, amb excepció de Liechtenstein, Andorra i San Marino, que només envien un guanyador de la copa. En general, els altres equips són els següents millors classificats en cada una de les lligues nacionals després dels que participen en la Lliga de Campions. No obstant això, França i Anglaterra el més probable és que segueixin utilitzant una plaça per al seu guanyador de la seva Copa de la Lliga. A més, els tres llocs en la primera de les quatre rondes de classificació encara estan reservats per als guanyadors del Joc Net.

En general, la major federació es classifica en els coeficients de la UEFA, els clubs després del seu inici en la qualificació, però cada equip, excepte el campió, ha de jugar almenys una ronda classificatòria.

A part dels equips esmentats, altres 15 per l'eliminació a la segona ronda de classificació de la Lliga de Campions entrarà en la quarta i última ronda classificatòria, abans coneguda com la primera ronda, i els 10 perdedors de la Lliga de Campions a la ronda classificatòria 3 s'introduiran directament a la fase de grups de la UEFA Europa League. Els 12 guanyadors i els 12 finalistes en la fase de grups avançaran a les eliminatòries de la primera ronda, juntament amb els vuit equips que quedin en 3r lloc a la Lliga de Campions. El finalista que perdi per a la competició de copa domèstica encara tindrà dret a entrar a la UEFA Europa League, els guanyadors de copa domèstica s'haurien de classificar per la Lliga de Campions.[5]

Igual que la Copa de la UEFA, la Intertoto s'integrarà a la UEFA Europa League, com la Copa de Guanyadors de Copa que ha estat des de finals de 1990.

Llista de clubs finalistes de la Lliga Europa de la UEFA

modifica
Club Guanyadors Finalistes Anys vencedor Anys finalista
  Sevilla FC 7 0 2006, 2007, 2014, 2015, 2016, 2020, 2023
  Inter de Milà 3 2 1991, 1994, 1998 1997, 2020
  Liverpool FC 3 1 1973, 1976, 2001 2016
  Juventus FC 3 1 1977, 1990, 1993 1995
  Atlètic de Madrid 3 0 2010, 2012, 2018
  Borussia Mönchengladbach 2 2 1975, 1979 1973, 1980
  Tottenham Hotspur FC 2 1 1972, 1984 1974
  Feyenoord 2 0 1974, 2002
  Eintracht Frankfurt 2 0 1980, 2022
  IFK Göteborg 2 0 1982, 1987
  Reial Madrid CF 2 0 1985, 1986
  Parma FC 2 0 1995, 1999
  FC Porto 2 0 2003, 2011
  Chelsea FC 2 0 2013, 2019
  RSC Anderlecht 1 1 1983 1984
  Bayer Leverkusen 1 1 1988 2024
  AFC Ajax 1 1 1992 2017
  Manchester United FC 1 1 2017 2021
  PSV Eindhoven 1 0 1978
  Ipswich Town FC 1 0 1981
  SSC Napoli 1 0 1989
  Bayern de Múnic 1 0 1996
  FC Schalke 04 1 0 1997
  Galatasaray 1 0 2000
  València CF 1 0 2004
  CSKA Moscou 1 0 2005
  Zenit St. Petersburg 1 0 2008
  Xakhtar Donetsk 1 0 2009
  Vila-real CF 1 0 2021
  Atalanta BC 1 0 2024
  SL Benfica 0 3 1983, 2013, 2014
  Olympique Marsella 0 3 1999, 2004, 2018
  Athletic Club 0 2 1977, 2012
  RCD Espanyol 0 2 1988, 2007
  AS Roma 0 2 1991, 2023
  Borussia Dortmund 0 2 1993, 2002
  Arsenal FC 0 2 2000, 2019
  Rangers FC 0 2 2008, 2022
  Wolverhampton Wanderers 0 1 1972
  FC Twente 0 1 1975
  Club Bruges 0 1 1976
  SC Bastia 0 1 1978
  Estrella Roja de Belgrad 0 1 1979
  AZ Alkmaar 0 1 1981
  Hamburg SV 0 1 1982
  Videoton FC 0 1 1985
  1.FC Köln 0 1 1986
  Dundee United 0 1 1987
  VfB Stuttgart 0 1 1989
  ACF Fiorentina 0 1 1990
  Torino FC 0 1 1992
  FC Red Bull Salzburg 0 1 1994
  FC Girondins de Bordeaux 0 1 1996
  SS Lazio 0 1 1998
  Deportivo Alavés 0 1 2001
  Celtic FC 0 1 2003
  Sporting de Portugal 0 1 2005
  Middlesbrough FC 0 1 2006
  SV Werder Bremen 0 1 2009
  Fulham FC 0 1 2010
  SC Braga 0 1 2011
  FC Dnipro Dnipropetrovsk 0 1 2015

El trofeu

modifica

El trofeu pesa 15 quilos, és de plata i descansa sobre un pedestal de marbre groc. Va ser dissenyat i creat en els tallers de Bertoni, a Milà, per a la final de 1972, amb un cost de 23.000 euros. La Copa de la UEFA no té anses, la seva bellesa rau en la seva simplicitat. Just per sobre del pedestal, un grup de jugadors semblen estar lluitant per una pilota. De fet, estan recolzant la Copa octagonal, representada per l'emblema de la UEFA.

Historial

modifica

Fins a l'edició de 1996-1997 la final es disputava a doble partit. Des de llavors, a semblança de la Lliga de Campions de la UEFA, es va assignar una seu per a un únic partit final per decidir el títol. L'equip més llorejat en la història de la competició és el Sevilla Futbol Club amb set títols.

Temporada Campió Resultats Subcampió Seu de la Final
Copa de la UEFA
1971-72   Tottenham Hotspur FC 2–1; 1–1   Wolverhampton Wand FC Molineux Stadium, Wolverhampton / White Hart Lane, Londres
1972-73   Liverpool FC 3–0; 0–2   Borussia Mönchengladbach Anfield Road, Liverpool / Bökelbergstadion, Mönchengladbach
1973-74   Feyenoord 2–2; 2–0   Tottenham Hotspur FC White Hart Lane, Londres / Stadion Feijenoord, Rotterdam
1974-75   Borussia Mönchengladbach 0–0; 5–1   FC Twente Rheinstadion, Düsseldorf / Diekman Stadion, Enschede
1975-76   Liverpool FC 3–2; 1–1   Club Brugge Anfield Road, Liverpool / Estadi Jan Breydel, Bruges
1976-77   Juventus FC (v.) 1–0; 1–2   Athletic Club Stadio Comunale, Torí / San Mamés, Bilbao
1977-78   PSV Eindhoven 0–0; 3–0   SC Bastia Stade Furiani, Bastia / Philips Stadion, Eindhoven
1978-79   Borussia Mönchengladbach 1–1; 1–0   Estrella Roja Estadi Estrella Roja, Belgrad / Rheinstadion, Düsseldorf
1979-80   Eintracht Frankfurt (v.) 2–3; 1–0   Borussia Mönchengladbach Bökelsbergstadion, Mönchengladbach / Waldstadion, Frankfurt
1980-81   Ipswich Town FC 3–0; 2–4   AZ Alkmaar Portman Road, Ipswich / Olympischstadion, Amsterdam
1981-82   IFK Göteborg 1–0; 3–0   Hamburger SV Estadi Ullevi, Göteborg / Volksparkstadion, Hamburg
1982-83   RSC Anderlecht 1–0; 1–1   SL Benfica Estadi Heysel, Brussel·les / Estádio da Luz, Lisboa
1983-84   Tottenham Hotspur FC 1–1; 1–1 (4-3 pen.)   RSC Anderlecht Constant Vanden Stock, Brussel·les / White Hart Lane, Londres
1984-85   Reial Madrid CF 3–0; 0–1   Videoton FC Stadion Sóstói, Székesfehérvár / Estadi Santiago Bernabéu, Madrid
1985-86   Reial Madrid CF 5–1; 0–2   1.FC Köln Estadi Santiago Bernabéu, Madrid / Estadi Olímpic, Berlín
1986-87   IFK Göteborg 1–0; 1–1   Dundee United FC Estadi Ullevi, Göteborg / Tannadice Park, Dundee
1987-88   Bayer Leverkusen 0–3; 3–0 (3-2 pen.)   RCD Espanyol Estadi de Sarrià, Barcelona / Ulrich-Haberland-Stadion, Leverkusen
1988-89   SSC Napoli 2–1; 3–3   VfB Stuttgart Estadi San Paolo, Nàpols / Neckarstadion, Stuttgart
1989-90   Juventus FC 3–1; 0–0   ACF Fiorentina Stadio Comunale, Torí / Stadio Partenio, Fiorentina
1990-91   FC Internazionale 2–0; 1–0   AS Roma Giuseppe Meazza, Milà / Estadi Olímpic, Roma
1991-92   AFC Ajax (v.) 2–2; 0–0   Torino FC Stadio delle Alpi, Torí / Olympischstadion, Amsterdam
1992-93   Juventus FC 3–1; 3–0   BV Borussia Westfalenstadion, Dortmund / Stadio delle Alpi, Torí
1993-94   FC Internazionale 1–0; 1–0   Casino Salzburg Ernst-Happel-Stadion, Viena / Giuseppe Meazza, Milà
1994-95   Parma FC 1–0; 1–1   Juventus FC Ennio Tardini, Parma / Giuseppe Meazza, Milà
1995-96   FC Bayern 2–0; 3–1   FC Girondins de Bordeaux Estadi Olímpic, Múnic / Parc Lescure, Bordeus
1996-97   FC Schalke 1–0; 0–1 (4-1 pen.)   FC Internazionale Parkstadion, Gelsenkirchen / Giuseppe Meazza, Milà
1997-98   FC Internazionale 3–0   SS Lazio   Parc des Princes, París
1998-99   Parma FC 3–0   Olympique de Marsella   Olimpíiski Luzhniki, Moscou
1999-2000   Galatasaray SK 0–0 (4–1 pen.)   Arsenal FC   Parken Stadion, Copenhaguen
2000-01   Liverpool FC 5–4 (prò.)   Deportivo Alavés   Westfalenstadion, Dortmund
2001-02   Feyenoord Rotterdam 3–2   BV Borussia   Stadion Feijenoord, Rotterdam
2002-03   FC Porto 3–2 (prò.)   Celtic FC   Estadi Olímpic de la Cartuja, Sevilla
2003-04   València CF 2–0   Olympique de Marsella   Nya Ullevi, Goteborg
2004-05   CSKA Moscou 3–1   SC Portugal   Estádio José Alvalade, Lisboa
2005-06   Sevilla FC 4–0   Middlesbrough FC   Philips Stadion, Eindhoven
2006-07   Sevilla FC 2–2 (3–1 pen.)   RCD Espanyol   Hampden Park, Glasgow
2007-08   FC Zenit Sant Petersburg 2–0   Rangers FC   Manchester City Stadium, Manchester
2008-09   FC Xakhtar Donetsk 2–1 (prò.)   SV Werder Bremen   Şükrü Saraçoğlu Stadyumu, Istanbul
Lliga Europa de la UEFA
2009-10   Atlètic de Madrid 2–1 (prò.)   Fulham FC   HSH Nordbank Arena, Hamburg
2010-11   FC Porto 1–0   SC Braga   Aviva Stadium, Dublín
2011-12   Atlètic de Madrid 3–0   Athletic Club   Arena Națională, Bucarest
2012-13   Chelsea FC 2–1   SL Benfica   Amsterdam Arena, Amsterdam
2013-14   Sevilla FC 0–0 (4–2 pen.)   SL Benfica   Juventus Stadium, Torí
2014-15   Sevilla FC 3–2   FK Dnipro Dnipropetrovsk   Stadion Narodowy, Varsòvia
2015-16   Sevilla FC 3–1   Liverpool FC   St. Jakob Park, Basilea
2016-17   Manchester United FC 2–0   AFC Ajax   Friends Arena, Solna
2017-18   Atlètic de Madrid 3–0   Olympique de Marsella   Parc Olympique Lyonnais, Décines-Charpieu
2018-19   Chelsea FC 4–1   Arsenal FC   Estadi Olímpic de Bakú, Bakú
2019-20   Sevilla FC 3–2   FC Internazionale   RheinEnergieStadion, Colònia
2020-21   Vila-real CF 1–1 (11–10 pen.)   Manchester United FC   Stadion Energa Gdańsk, Gdańsk
2021-22   Eintracht Frankfurt 1–1 (5–4 pen.)   Rangers FC   Ramón Sánchez Pizjuán, Sevilla
2022-23   Sevilla FC 1–1 (4–1 pen.)   AS Roma   Puskás Aréna, Budapest
2023-24   Atalanta BC 3–0   Bayer Leverkusen   Aviva Stadium, Dublín
2024-25   Estadi de San Mamés, Bilbao

Nota: prò. = Pròrroga; pen. = Penals; des. = Partit de desempat.

Copa de la UEFA femenina

modifica

En la reunió de París el 23 de maig del 2000, el Comitè Executiu de la UEFA va aprovar la primera competició europea femenina de clubs. D'aquesta manera, va néixer la Copa de la UEFA femenina.[6]

Referències

modifica
  1. Neix la UEFA Europa League (castellà)
  2. La nova Copa de la UEFA tindrà un total de 48 equips
  3. Canvis competicions europees (uefa.com) (castellà)
  4. «Uefa Cup gets new name in revamp». bbc.co.uk. [Consulta: 26 setembre 2008]. (anglès)
  5. Format 2009/10 UEFA.com Arxivat 2009-04-22 a Wayback Machine. (castellà)
  6. Història Uefa Femenina Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine. (castellà)

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica