Altafulla

municipi de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Baronia d'Altafulla».

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès[1] i de la subcomarca del Baix Gaià. Hi destaca la Vila Closa, antigament emmurallada, i el castell dels Marquesos de Montserrat, així com la vil·la romana dels Munts, que va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO dintre del conjunt de Tàrraco.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAltafulla
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 08′ 36″ N, 1° 22′ 37″ E / 41.143333333333°N,1.3769444444444°E / 41.143333333333; 1.3769444444444
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Tarragona

ComarcaTarragonès Modifica el valor a Wikidata
CapitalAltafulla Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.693 (2023) Modifica el valor a Wikidata (813,29 hab./km²)
Llars44 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicialtafullenc, altafullenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i riu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Martí de Tours Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Molinera i Poblet (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10.787.000 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43893 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic97765 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43012 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430120 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaltafulla.cat Modifica el valor a Wikidata

El nom del poble ve de l'àrab al-taḥwila, 'el camp'.[2]

Geografia

modifica
  • Llista de topònims d'Altafulla (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El poble és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gaià i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns vuitanta metres d'alçada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès i la Riera de Gaià a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tamarit (Tarragona). El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de les Brises del Mar, a 1,5 km. del nucli de la vila.

Transports

modifica

El poble d'Altafulla està ben comunicat. En direcció a Tarragona (cap al sud), s'accedeix a La Móra i les carreteres N-340 i A-7 (ambdues cap a Tarragona). Cap al nord s'accedeix a Torredembarra, a l'Autopista del Mediterrani (AP-7) per la sortida 32 i a variant de la N-340 que passa pel nord d'Altafulla, construïda recentment per descongestionar el trànsit a la població. També disposa de l'Estació d'Altafulla-Tamarit, operada per Renfe, on tenen parada tres línies de Rodalies de Catalunya dels serveis regionals: R14, R15, R16 i R17.

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Altafulla (2013) 4.791
Les Brises del Mar (2013) 137
Font: Idescat

Altafulla està organitzat per tres nuclis de població: Altafulla centre, amb una majoria de residents que hi viuen tot l'any; Altafulla platja, o «baixamar», format per apartaments majoritàriament d'estiueig o segona residència, i les Brises del Mar, al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a la Riera de Gaià.

Els nuclis del centre i de la platja han estat històricament separats per la línia ferroviària del Corredor del Mediterrani i per l'antiga carretera N-340, però aquesta actualment està integrada al nucli urbà gràcies al creixement accelerat que es va produir entre 1990 i 2010.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 36 44 728 1.724 1.050 906 932 773 727

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
717 759 692 642 749 953 1.085 1.729 1.867 1.867

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.555 2.778 3.111 3.563 3.828 4.274 4.554 4.711 4.835
4.988

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.034
5.120
5.307
5.609 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Cultura

modifica

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.

El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle xv. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.

Als afores del poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Es va construir el 1717 gràcies a les donacions realitzades per un pescador del poble. Com que no es disposava de diners per acabar l'obra, els pescadors es van comprometre a donar la setena part de les seves captures fins que l'ermita no estigués acabada.[3]

A la zona coneguda com els Munts hi ha les restes d'una vil·la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967 i s'han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estatuetes de marbre.

Altafulla celebra la seva festa major petita l'11 de setembre i la festa major gran l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí. També són molt importants la Fira de les Bruixes a final de juny, la Fira d'Artesans a mitjan agost i el Camí de la Creu (representació teatralitzada del Via Crucis) el Dimecres Sant al vespre.

Història

modifica
 
Església i castell d'Altafulla

Altafulla no apareix fins a l'edat mitjana (segle xi), quan es crea a redós del castell. No obstant, l'etimologia del nom de la vila podria tenir l'origen en el període d'ocupació musulmana. En efecte, Altafulla podria traduir-se com «la misericòrdia d'Al·là» (al-taf-ullah), una referència potser, a les bondats d'aquells paratges. Al terme municipal s'hi han trobat també restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles ii i vii. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[4]

El segle xvii fou baronia dels Santcliment (cognomenats Corbera-Santcliment).

El 24 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès, el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Pijuan Ballester CC-UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Pijuan Ballester Independents 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Pijuan Ballester CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Antoni Torres Marques / Manuel Ceperuelo Huera CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Ceperuelo Huera / Josep M. Gené Torrell / Manuel Ceperuelo Huera Independents / PSC / Independents 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Ramon Fuentes AUPA 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Ramon Fuentes AUPA 14/06/2003 --
2007–2011 Francesc Ferré Camps / Josep M. Gené Torrell / José Maria Pérez Roiger ABG-EPM / PSC / IDEAL 16/06/2007 --
2011–2015 Fèlix Alonso i Cantorné AA-EPM 11/06/2011 --
2015–2019 Fèlix Alonso i Cantorné AA-EPM 13/06/2015 --
2019-2023 Jordi Molinera Poblet i Alba Muntadas Olivé (fins al juny de 2022) [5]
Montse Castellarnau (des de juny de 2022)
L'EINA-ERC-AM
AA-EPM
15/06/2019 Al 2022 es fa una moció de censura contra l'alcalde D'ERC [6]
Des de 2023 Jordi Molinera Poblet i Alba Muntadas Olivé (juny 2023-desembre 2025)[7] L'EINA-ERC 17/06/2023 --
Composició de l'Ajuntament [8]
Partit polític 2019
% Regidors
L'Eina-ERC-AM 32,02 5
Alternativa Altafulla- En Comú Podem 23,71 4
Junts per Catalunya 15,07 2
PSC 9,79 1
Ara Altafulla 7,06 1

Eleccions

modifica
Resultats electorals - Altafulla, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 828 32,57
ERC Oriol Junqueras 390 15,34
ICV-EUiA Joan Herrera 306 12,03
PPC Alicia Sánchez-Camacho 296 11,64
PSC Pere Navarro 275 10,81
C's Albert Rivera 214 8,41
CUP David Fernández 47 1,84
Vots en blanc 36 1,41
Altres 150 7,75
Total 2.562 73,85

Referències

modifica
  1. «Altafulla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 9 agost 2021].
  3. «Sant Antoni de Pàdua». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2013].
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. Cabanillas, Toni «Jordi Molinera i Alba Muntadas (EINA) ja són els nous coalcaldes d'Altafulla». Catalunya Diari, 15-06-2019 [Consulta: 31 març 2020].
  6. Diari Més Digital, 10-05-2022 [Consulta: 25 maig 2022].
  7. «Junts i l'EINA-ERC arriben a un acord per a governar a Altafulla». Diari Més, 05-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. «Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Altafulla». Nació Digital.

Enllaços externs

modifica