Leila Guerriero
Leila Guerriero (Junín, 17 de febrer de 1967) és una periodista i editora argentina, resident a Buenos Aires des de 1984.
 Leila Guerriero, el 2014 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1967  (57 anys)Junín (Argentina) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Argentina |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i escriptora |
| Gènere | Periodisme |
| Participà en | |
| 2018 | Santiago International Book Fair 2018 (en)  |
Premis | |
Biografia modifica
Es va iniciar en el periodisme l'any 1992, com a redactora a Página/30, revista mensual del diari Página/12.[1] Formada en turisme, sempre va tenir clar que volia viure d'escriure.[2]
Ha col·laborat tant a la premsa del seu país (La Nación, Rolling Stone, Anfibia), com d'Espanya (suplement cultural Babelia, d'El País i Vanity Fair), Colombia (Gatopardo on fa d'editora) i de Xile (El Mercurio), a més d'un grapat de mitjans internacionals. Actualment, té una col·laboració dominical a la Cadena SER.[3] La seva obra s'ha traduït a l'anglès, l'italià, el portuguès, l'alemany, fel francès i el polonès. És considerada, una de les mestres de la literatura de no-ficció o periodisme narratiu.
Obres modifica
- Los suicidas del fin del mundo. Crónica de un pueblo patagónico, 2005
- Frutos extraños, cròniques reunides 2001-2008; Alfaguara, 2009
- Los malditos, editora; Ediciones UDP, 2011
- Plano americano, 21 perfils d'artistes publicats originalment en diversos mitjans; Ediciones UDP[4]
- Una historia sencilla; Anagrama, 2013
- Zona de Obras, Circulo de Tiza, 2014
- Teoría de la gravedad, Libros del Asteroide, 2019
- Opus Gelber, Retrato de un pianista, Anagrama, 2019
- La otra guerra, Nuevos Cuadernos Anagrama, 2021
- La llamada. Un retrato. Anagrama 2024
Premis i reconeixements modifica
- Premi Fundació Nou Periodisme (2010), pel seu article «Rastro en los huesos», crònica de la dictadura argentina.
- Premi César González-Ruano (2013)
- Premi Konex (2014): Diploma al Mèrit, disciplina «Cròniques i Testimonis».
- XIV Premi internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán.
Referències modifica
- ↑ Leila Guerriero. Sobre algunas mentiras del periodismo, El Malpensante, núm. 108
- ↑ «Leila Guerriero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ SER, Cadena. «Artículos escritos por Leila Guerriero» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ Josefina Marambio Márquez. Leila Guerriero perfila a la cultura hispanoamericana, El Mercurio, 21 març 2013
Enllaços externs modifica
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Félix de Azúa Contra Jeremías |
Premi César González-Ruano 2012 |
Succeït per: Cancel·lat |