Manuel de Eguilior y Llaguno

polític espanyol

Manuel de Eguilior y Llaguno (Limpias, Cantàbria, 3 d'abril de 1842 - Madrid, 31 de març de 1931) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, i amb el regnat d'Alfons XIII, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i, novament, d'Hisenda

Plantilla:Infotaula personaManuel de Eguilior y Llaguno de la Torre y García
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Manuel de Eguilior y Llaguno Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1842 Modifica el valor a Wikidata
Limpias (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1931 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Hisenda
21 de gener de 1890 – 5 de juliol de 1890

15 de novembre de 1902 – 6 de desembre de 1902
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts[1]
31 d'octubre de 1905 – 1 de desembre de 1905
  Governador del Banc d'Espanya
octubre de 1897 – març de 1899

gener de 1916 – juliol de 1916
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Família
CònjugeCarmen Avial Llorens Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

De família acabalada, va estudiar dret a Madrid, on va exercir com a advocat.[2] Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Laredo, Santander, en 1881 tornant a obtenir escó per la citada circumscripció electoral en les successives legislatures que es van succeir fins a 1898.[3]

Fou Ministre d'Hisenda entre el 21 de gener i el 5 de juliol de 1890, repetiria al capdavant d'aquest ministeri ja durant el regnat d'Alfons XIII al govern que va presidir Sagasta entre el 15 de novembre i el 6 de desembre de 1902. Posteriorment ocuparia la cartera de ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 31 d'octubre i l'1 de desembre de 1905 en un govern presidit per Eugenio Montero Ríos.

Va ser Governador del Banc d'Espanya entre octubre de 1897 i març de 1899 i, posteriorment, entre gener i juliol de 1916.

En 1905 va rebre el títol de comte d'Albox[4] per la seva participació, en qualitat de comissari regi, en les tasques de reconstrucció d'una comarca d'Almeria després de les inundacions que va sofrir en 1891.[5]

Referències

modifica
  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 25 juliol 2015].
  2. Miguel Cabañas Bravo, Amelia López-Yarto, Wifredo Rincón García. Arte, poder y sociedad en la España de los siglos XV a XX. CSIC, p. 610. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Julio de Atienza y Navajas (barón de Cobos de Belchite),Adolfo Barredo de Valenzuela. Títulos nobiliarios de Almería. Madrid: Instituto Salazar y Castro (CSIC), 1982, p.8. 
  5. El Legado del Conde Arxivat 2018-05-02 a Wayback Machine. al Diario Montañés
Càrrecs públics
Precedit per:
Venancio González y Fernández
Tirso Rodrigáñez y Sagasta
Ministre d'Hisenda
 

(gener-octubre) 1890
(novembre-desembre) 1902
Succeït per:
Fernando Cos-Gayón y Pons
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
Andrés Mellado Fernández
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

(octubre-novembre) 1905
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
José García Barzanallana
Lorenzo Domínguez Pascual
Governador del Banc d'Espanya
 

1897-1899
(gener-juliol) 1916
Succeït per:
Luis María de la Torre de la Hoz
Amós Salvador Rodrigáñez