Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero
Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero, (Oviedo, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 15 de juliol de 1883), X Vescomte de Barrantes, va ser un polític, periodista i noble espanyol.
Nom original | (es) Juan Álvarez de Lorenzana |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 agost 1818 Oviedo (província d'Astúries) |
Mort | 15 juliol 1883 (64 anys) Madrid |
Senador del Regne | |
1877 – 1883 | |
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
1874 – 1875 ← José Fernández Jiménez – Antonio Benavides y Fernández de Navarrete → | |
Ministre d'Estat | |
3 octubre 1868 – 18 juny 1869 ← Joaquín de Roncali y Ceruti – Manuel Silvela → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Oviedo |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, polític, periodista |
Partit | Unió Liberal |
Premis | |
Biografia
modificaVa néixer al carrer de l'Àguila, a El Antiguo. Va cursar estudis de Dret per la Universitat d'Oviedo. En 1856 va ser designat sotssecretari de governació, al costat de José de Posada Herrera. De 1857 a 1883 va ser diputat i senador per Llaviana, Avilés i Salas.[1][2]
En la seva carrera política, durant el regnat d'Isabel II, Lorenzana va ser membre del Partit Moderat, canviant després a la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell. Va ser nomenat ministre d'Estat de 1868 a 1869, després de la revolució que va enderrocar Isabel II, en un gabinet encapçalat per Francisco Serrano.
En 1874 va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, i després de la restauració de la monarquia en Alfons XII, va ser conseller d'Estat i senador vitalici des de 1877.[3]
Va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde de Carles III i cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. I havent estat un gran periodista, fou un orador mediocre.
Referències
modifica- ↑ Juan ÁLvarez de Lorenzana a l'Enciclopedia de Oviedo
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Joaquín Roncali y Ceruti |
Ministre d'Estat 1868-1869 |
Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze |