Obre el menú principal

Calles

municipi del País Valencià

Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaCalles
Escut de Calles (de fet).svg
Calles vista.JPG

Localització
Localització de Calles respecte del País Valencià.png
 39° 43′ 32″ N, 0° 58′ 26″ O / 39.7255641°N,0.9738468°O / 39.7255641; -0.9738468
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans
Població
Total 342 (2018)
• Densitat 5,3 hab/km²
Gentilici Callesà, callesana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 64,5 km²
Altitud 351 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Quitèria
Festa major Agost
Organització política
• Alcalde Sergio Muñoz
Identificador descriptiu
Codi postal 46175
Codi de municipi INE 46079
Codi ARGOS de municipis 46079
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

La vila està en un pla al marge dret del riu Toixa, a la qual s'accedix per mitjà d'un viaducte. La superfície del terme és molt muntanyenca, molt trencada i abrupta. Les altures més importants són Peña Uncel (993 m), Escorpí (645 m), Mataja (1.024 m) i Castellà (1.059 m).

Els rius Toixa i Túria discorren pel terme municipal, el primer al costat de la població i el segon a una distància de 7 km del nucli urbà. El Túria, que creua el sector sud del terme amb direcció oest-est, va fortament encaixonat entre altes paredasses pel paratge denominat La Cerrada. Drenen el terme els barrancs de l'Hocino, del Zurdo, del Mas del Ferrer, del Tio Roque, de l'Arenal, Agua Salada i les rambles de Tuesa i la Salceda. La superfície forestal té pins i carrasques principalment, alternant amb zones de pastures.

El clima és continental; els vents dominants són el cerç i el solano (llevant); en porta les pluges el tortosano, generalment d'octubre a abril, i neva al gener.

NuclisModifica

LímitsModifica

El terme municipal de Calles limita amb els d'Andilla, Xelva, Domenyo i Figueroles de Domenyo (tots a la mateixa comarca).

AccésModifica

Es té accés, des de València, per la carretera CV-35 de València a Ademús, amb un traçat gairebé paral·lel al del riu Túria.

HistòriaModifica

Hi ha restes de l'època ibera al serral de la font de Madrid o Puntal de los Collados, igual que al prat de Llantas i al Puntalito. A la Corchetera, a la Torrecilla de la Hoya de Antaño i a l'ombria de la Juana es conserven restes de poblats ibèrics romanitzats.

El territori de Calles va pertànyer a la baronia de Xèrica fins a 1362, quan va passar a formar part de la corona. Uns anys més tard (1369) va ser atorgada la concessió de la carta de població per Juan Alfonso de Xèrica. El 1390 es va crear el vescomtat de Xelva al qual va pertànyer Calles, i era un lloc de moriscs.

El 1602 es va erigir en parròquia independent, se separà de Xelva, i cinc anys més tard (1609), en ser expulsats els moriscs, va tornar a quedar agregada a Xelva; recobrà la independència el 1664. El 1684 va demanar la incorporació a la corona, i transcorregué quasi un segle (1773) fins que això es va aprovar.

A la fi del segle XVII es va erigir l'església parroquial en honor a la Puríssima Concepció.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
463 404 418 435 434 434 419 384 405 449

EconomiaModifica

Quant a l'activitat laboral, l'agricultura ha estat sempre l'activitat principal dels seus habitants, dedicada sobretot al cultiu de l'olivera i l'ametler i en menor mesura a les hortalisses. En el regadiu es conreen cereals, hortalisses, llegums, pomeres, pruneres, etc. Els cultius estan situats al marge esquerre del riu Xelva o Toixa, del qual s'agafa l'aigua necessària mitjançant les séquies.

Hi ha ramaderia ovina. S'exploten pedreres de guix, caolí i argiles. Funcionen algunes almàsseres i abans una fusteria. Es confeccionen espardenyes d'espart, típica producció artesanal del lloc.

Política i governModifica

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Calles

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Ángel Valero Solaz 154 57,89% 4 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià   Rubén Romero Roger 112 42,11% 3 ( +1)
Vots en blanc   3 1,1%
Total vots vàlids i regidors 269 100 % 7
Vots nuls 12 4,27%**
Participació (vots vàlids més nuls) 281 81,7%**
Abstenció 63* 18,3%**
Total cens electoral 344* 100 %**
Alcalde: Ángel Valero Solaz (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 4 de PP)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[1] ARGOS. Generalitat Valenciana.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Avelino García Fernández UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Calixto Lloria Fernández AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Martínez Fabuel EUPV 30/06/1987 --
1991 - 1995

Ángel Ruiz García
Ángel Valero Solaz (Pacte)

15/06/1991 --
1995 - 1999 Eladio Cutanda Romero PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ángel Valero Solaz PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ángel Valero Solaz PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ángel Valero Solaz PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ángel Valero Solaz PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Ángel Valero Solaz PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

 
Aqüeducte de Peña Cortada
 
Túnel de l'aqüeducte
 
Església de la Immaculada Concepció
  • Aqüeducte de Peña Cortada. És un aqüeducte romà del segle II, un dels més singulars del País Valencià, comença en l'assut del riu Toixa a 600 msnm, d'on s'agafava l'aigua. Per salvar el barranc de la Cova del Gat, es va aixecar l'aqüeducte de 36 m de longitud amb una altura màxima de 33 m. Està format per 3 arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva de la llera del barranc i construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana de l'opus quadratum. Té una amplària de 2,1 m en la part alta. Una vegada depassat el pont, el specus gira bruscament en direcció est per a seguir a través d'un impressionant tallat denominat Peña Cortada o La Serrada (d'ací el nom del monument). Es tracta d'un congost construït pels romans pràcticament vertical de 25 metres d'alçada i 50 metres de longitud. La roca extreta degué aprofitar-se en la construcció del pont-aqüeducte.
  • Església de la Immaculada Concepció. Edifici monumental de la segona meitat del segle xvii, amb portada senzilla i torre campanar de maçoneria i maó de dos cossos. És situada en el centre neuràlgic de Calles i determina la seua fesomia, ja que el poble se n'articula al voltant, a més del barri morisc, La Petrosa. La porta del temple està situada en direcció a la Meca, ja que abans de ser església, fou una mesquita àrab. L'església va sofrir diverses reformes; una el 1976, ja que després de les diferents guerres havia quedat bastant destruïda, i una altra de més recent en la qual se'n va restaurar el campanar. Finalment el 2007, se'n van pintar les naus i se'n restauraren els baixos.
  • Ermita de Santa Quitèria.

Llocs d'interésModifica

  • Pont Alt. Àrea recreativa a poca distància del poble.
  • Font de la Llosa.

Festes localsModifica

  • Festes de Sant Antoni. Tenen lloc cap al 17 de gener, duren dos o tres dies en els quals s'encenen fogueres als carrers i places del municipi. També se celebra una missa en honor del sant, així com la benedicció dels animals, amb repartiment de pa i xocolate. S'organitzen jocs com el tiro del barrón, castells humans, curses, i a les nits, ball i disfresses.
  • Festes de Santa Quitèria. Se celebren sobre el tercer diumenge de maig, durant dos o tres dies, amb missa en honor a la patrona, processons i, de nit, ball amb orquestra.
  • Festes d'agost. Durant quatre o cinc dies a l'entorn del tercer diumenge del mes; s'hi celebren, entre d'altres, missa en honor a la Mare de Déu dels Desemparats (amb ofrena de flors a la missa), a sant Roc, al Crist i a santa Quitèria. S'organitzen competicions esportives, jocs infantils, concurs de paella, sardines, discoteca mòbil, orquestra, grups de ball, despertades, exhibició de bestiar boví, etc.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica