Benedict Anderson

Benedict Richard O'Gorman Anderson, més conegut com a Benedict Anderson, (Kunming, 26 d'agost de 1936 - Batu, Indonèsia, 13 de desembre de 2015) fou un politòleg irlandés,[1] autor del llibre Imagined Communities. Reflections on the origin and Spread of Nationalism del 1983 (en català, «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la pujada del nacionalisme»).[2][3]

Infotaula de personaBenedict Anderson
Biografia
Naixement(en) Benedict Richard O'Gorman Anderson modifica
26 agost 1936 modifica
Kunming (RP Xina) modifica
Mort13 desembre 2015 modifica (79 anys)
Batu (Indonèsia) modifica
Dades personals
FormacióEton College
King's College
Universitat Cornell
Universitat de Cambridge modifica
Activitat
Director de tesiGeorge McTurnan Kahin modifica
Camp de treballCiències polítiques i sociologia modifica
OcupacióProfessor d'universitat, politòleg, escriptor, antropòleg i filòsof modifica
OcupadorUniversitat Cornell modifica
Interessat enNacionalisme modifica
Obra
Obres destacables
Família
ParesJames Carew O'Gorman Anderson (en) Tradueix modificaVeronica Beatrice Bigham (en) Tradueix modifica
GermansPerry Anderson modifica
Premis

Fill de pare anglo-irlandès i de mare anglesa, és el germà de l'historiador Perry Anderson. Va estudiar als EUA a la Universitat de Califòrnia i a Anglaterra al King's College de la Universitat de Cambridge. Ha estat professor a la Universitat Cornell a Nova York i professor de relacions internacionals, especialitzat en el nacionalisme, a Indonèsia i Tailàndia.

Comunitats imaginades està emmarcat en un context constructivista, en el llibre Anderson es pregunta sobre per què tant gent al món pensa pertànyer a una «nació pròpia» i per què hi segueixen sent tan fidels. Focalitza la seva definició del que és una nació en l'anomenat «imaginari col·lectiu», a partir del qual en treu la definició següent: «una comunitat política imaginària. És a dir, una comunitat imaginària, que reuneix un grup de persones que no es coneixen i que no es creuaran mai però que comparteixen el mateix sentiment de pertinença a una comunitat». En 1991, en el context de la Caiguda del Mur de Berlín i les Guerres de Iugoslàvia, va publicar una edició revisada.[4]

ReferènciesEdit