Josep I de Portugal

Josep I de Portugal, dit el Reformador, (Lisboa, 6 de juny de 1714 - 24 de febrer de 1777) va ser rei de Portugal des del 7 de setembre de 1750 fins a la seva mort. El seu regnat es va caracteritzar per l'obra reformista del seu primer ministre, el marquès de Pombal.

Infotaula de personaJosep I de Portugal
Retrato de D. José I - Google Art Project.jpg
Retrat de Josep I (ca. 1770-1777), d'autor desconegut, conservat al Palau de Venaria (Torí). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1714 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1777 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Portugal
1750 – 1777
Gran Mestre de l'Orde de la Torre i Espasa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Anna Victòria d'Espanya (1732–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria I de PortugalMaria Dorotea de BragançaMaria Anna de BragançaMaria Beneta de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan V de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Bàrbara de Bragança, Alexandre de Bragança, Pere de Bragança, Pere III de Portugal, Gaspar de Bragança, Antoni de Bragança, Josep de Bragança i Carles de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Assinatura D. José I.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the Kingdom of Portugal 1640-1910 (3).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9690169 Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Va néixer a Lisboa el 6 de juny de 1714, el tercer fill de Joan V de Portugal i de la seva esposa, Maria Anna d'Àustria.[1] Per línia materna era net de l'emperador Leopold I i fou el germà gran del futur rei Pere III de Portugal.

Just en néixer, fou nomenat príncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germà gran i primogènit del seu pare Pere de Bragança.

RegnatModifica

Amb 35 anys, el 7 de setembre de 1750, després de la mort del seu pare, fou aclamat com a rei i va accedir al tron portuguès.[1] Va deixar el poder en mans de Sebastian de Melo, Marquès de Pombal, que va dur a terme una política reformista, característica del despotisme il·lustrat.[2] La història del regnat de Josep I és en realitat la història del propi de Melo.

El poderós marquès va supervisar tots els aspectes de la política econòmica, social i colonial, amb la intenció de fer que Portugal es convertís en un rival per a les altres potències europees, així com per a preservar el seu propi estatus de poder. Una conspiració de nobles va intentar assassinar al rei i al marquès, el que va permetre que de Melo expulsés als jesuïtes de Portugal l'any 1759, guanyant el control sobre l'educació pública i les terres de l'església. El regnat de Josep I va estar marcat pel terratrèmol de Lisboa l'1 de novembre de 1755. Més de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrèmol va fer que el rei desenvolupés una forta claustrofòbia i ja no es va sentir còmode vivint entre quatre parets. Per això, va traslladar la cort reial a un car complex de tendes localitzades als turons d'Ajuda. La capital es va reconstruir però a un cost molt elevat.

El 1776, va patir un atac de feridura, que va fer que nomenés regent la seva muller.[2] Amb la mort de Josep I el 1777, el tron va passar a la seva filla, Maria I de Portugal i el govern de ferro del marquès de Pombal va arribar a la seva fi.

MatrimoniModifica

Per sol·licitud del seu pare, el 1729 es va casar amb la infanta Maria Anna Victòria de Borbó, filla de Felip V d'Espanya i d'Isabel Farnese.[3] Es pactà un doble matrimoni, l'altre va ser el de la seva germana Maria Bàrbara amb el futur Ferran VI. El matrimoni es va celebrar per poders alhora a Elvas, per la part portuguesa, i a Badajoz, per l'espanyola, i el 19 de gener de 1729 la seva esposa entrà a Portugal.[4][3] L'acord va comportar la fi d'anys de confrontació entre els dos països i va afavorir la política de neutralitat del monarca portuguès.[4]

El matrimoni va tenir 8 fills, dels quals van arribar a la maduresa 4 filles:[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «D. José I» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 9 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 «Josep I de Portugal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 
  4. 4,0 4,1 Newitt, Malyn. The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2019, p. 135. ISBN 978-1-78914-005-7. 
  5. Fluvià i Escorsa, Armand de «Genealogía de las casas soberanas». Hidalguía, any IX, núm. 48, 1961, pàg. 707.


Precedit per:
Joan V el Magnànim
Rei de Portugal
17501777
Succeït per:
Maria I la Pietosa
amb Pere III de Portugal
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep I de Portugal