Maria Anna Victòria d'Espanya

Maria Anna Victòria d'Espanya, reina de Portugal (Madrid 1718 - Lisboa 1781). Infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.

Infotaula de personaMaria Anna Victòria d'Espanya
Mariana Victoria de Borbón y Farnesio, Reina consorte de Portugal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1718 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1781 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Palau d'Ajuda (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal (1750–1777)
Infanta d'Espanya
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJosep I de Portugal (1732–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria I de PortugalMaria Dorotea de BragançaMaria Anna de BragançaMaria Beneta de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip V d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Isabel Farnese Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Antònia d'Espanya, Maria Teresa Rafaela de Borbó, Felip I de Parma, Lluís Antoni d'Espanya, Carles III d'Espanya i Francesc de Borbó i Farnese Modifica el valor a Wikidata
ParentsLluís I d'Espanya (germà consanguini)
Felip Lluís de Borbó (germà consanguini)
Felip Pere d'Espanya (germà consanguini)
Ferran VI d'Espanya (germà consanguini) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Assinatura D. Mariana Vitória.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Mariana Victoria of Spain, Queen of Portugal (Arms of Alliance Variant).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 42695964 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

OrígensModifica

Nascuda a Madrid el 31 de març de 1718 sent filla del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa, la princesa Isabel Farnese. Neta per via paterna del Gran Delfí i de la princesa Maria Anna de Baviera i per línia materna del duc Odoard II de Parma i de la princesa Dorotea Sofia de Neuburg

Fou germana dels reis d'Espanya Lluís I, Ferran VI i Carles III. Així mateix per línia paterna era cosina del rei Lluís XV de França.

Compromís amb Lluís XVModifica

Amb només tres anys, va ser promesa al seu cosí, Lluís XV de França, que en tenia onze, alhora que s'acordava el casament del futur Lluís I d'Espanya, germanastre de Maria Anna i en aquell moment príncep d'Astúries, amb Lluïsa Elisabet d'Orleans, filla del duc d'Orleans, regent de França durant la minoria d'edat del monarca, per tal de mantenir la pau les dues nacions. Entre els acords estipulats hi havia la renúncia de la infanta als drets sobre la corona espanyola i un dot de 500.000 escuts, que no es van arribar a fer mai efectius.[1]

Ben aviat va ser enviada a França per educar-se per ser reina.[1] L'intercanvi de les princeses va dur-se a terme el gener de 1722 a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Instal·lada a París, la princesa-reina, tal com era coneguda, va viure al Palau del Louvre, mentre Lluís XV continuava a les Teuleries. El juny va ser traslladada a Versalles i allotjada a les estances de la reina, ocupades abans per la seva besàvia Maria Teresa d'Àustria i, després, per la seva àvia, Maria Anna de Baviera, on va romandre fins a la seva marxa de França.[2]

El compromís amb el monarca francès va ser trencat el febrer 1725, amb la mort del regent duc d'Orleans, per ordre del nou regent, el duc de Borbó, al·legant que Maria Anna era massa jove per oferir un hereu a França, raó per la qual es va decidir el casament de Lluís XV amb Maria Leszczyńska. Felip V, desairat, va trencar el compromís del seu fill Carles amb Felipa Elisabet d'Orleans, filla de l'anterior regent.[1]

Matrimoni amb l'hereu portuguèsModifica

El 1729, a sol·licitud de Joan V de Portugal, es va casar amb Josep de Bragança, llavors príncep del Brasil, rei d'ençà el 1750.[3] Fou un dels dos matrimonis entre Espanya i Portugal,[4] l'altre va ser el del futur Ferran VI amb la infanta portuguesa Maria Bàrbara de Bragança. El matrimoni es va celebrar alhora a Badajoz i Elvas i el 19 de gener de 1729 les dues infantes van ser intercanviades sobre el pont del riu Caia.[3] L'acord va comportar la fi d'anys de confrontació entre els dos països i va afavorir la política de neutralitat del monarca portuguès.[4]

De la unió van néixer:

Regència de Maria IModifica

Quan el seu marit fou declarat incapacitat per regnar el 1774, Maria Anna fou declarada regent de Portugal fins a la mort del seu espòs el 1777, any en el qual l'infanta Maria de Portugal va esdevenir reina.

MortModifica

La reina vídua morí el 15 de gener de 1781 a Lisboa retirada de la vida pública.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Segura Graíño, Cristina. «María Ana Victoria de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. Drumond Braga, 2018, p. 88.
  3. 3,0 3,1 Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 
  4. 4,0 4,1 Newitt, Malyn. The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2019, p. 135. ISBN 978-1-78914-005-7. 

BibliografiaModifica


Precedida per:
Josep I
com a rei
Regent de Portugal
17741777
Succeïda per:
Maria I
com a reina


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna Victòria d'Espanya