Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)
Maria-Anna d'Àustria (Linz, Arxiducat d'Àustria, 7 de setembre de 1683 - Lisboa, 14 d'agost de 1754) fou una princesa d'Àustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal (1708-1750) i regent de Portugal (1716-1750).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1683 Linz (Àustria) |
| Mort | 14 agost 1754 (70 anys) Lisboa (Portugal) |
| Sepultura | Convent de Sant Vicenç de Fora |
| Reina consort de Portugal | |
| 27 octubre 1708 – 31 juliol 1750 ← Maria Sofia del Palatinat-Neuburg – Maria Anna Victòria de Borbó → | |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Joan V de Portugal |
| Fills | Maria Bàrbara de Bragança, Pere de Bragança, Josep I de Portugal, Carles de Bragança, Pere III de Portugal, Alexandre de Bragança |
| Pares | Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic Elionor del Palatinat-Neuburg |
| Germans | Maria Antònia d'Àustria Maria Magdalena d'Àustria Maria Teresa d'Àustria Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic Leopold Josep d'Àustria Maria Elisabet d'Àustria |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Orígens
modificaVa néixer a Linz el 7 de setembre de 1683. Era filla de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva tercera esposa, Elionor del Palatinat-Neuburg.[1] Fou germana dels emperadors Josep I i Carles VI.
Matrimoni
modificaVa casar-se amb Joan V de Portugal. El representant encarregat de les negociacions del matrimoni va ser el comte de Vilar Maior, Fernando Teles da Silva, que va presentar-se a Viena amb una rica i sumptuosa ambaixada. El 9 de juliol de 1708 es va celebrar la boda per poders a la catedral de Sant Esteve, essent el rei Joan representant per l'emperador Josep I, i va oficiar la cerimònia el cardenal de Saxònia.[1] Maria Anna va viatjar fins a Lisboa en vaixell, escortada per una esquadra d'onze naus. Va arribar a la capital portuguesa el 26 d'octubre, i va ser rebuda amb importants festes.[1] Es casà en persona el 27 d'octubre de 1708 a Lisboa amb el rei Joan V de Portugal.
Regnat
modificaVa assumir dues vegades la regència. La primera el 1716, amb motiu d'una romeria que va fer el seu marit a Vila Viçosa. La segona el 1742, mentre el rei estava malalt,[2] malgrat que el príncep Josep tenia vint-i-set anys. Durant les regències va mostrar sempre una gran capacitat, prudència i sentit de la justícia.[1]
A la seva arribada a Portugal, va considerar convenient instal·lar una comunitat de religiosos carmelites descalços alemanys que administressin a les persones naturals d'Alemanya. Va tractar-ho amb el pare Leopoldo de Santa Teresa, un carmelita descalç alemany. La reina va manar edificar una església dedicada a Sant Joan Nepomucè i Santa Anna i un hostatgeria per als religiosos carmelites, que depenien de la congregació d'Itàlia.[3]
A ella es deu la protecció de Sebastião José de Carvalho e Melo, més tard marquès de Pombal, que va recomanar al seu fill Josep per nomenar-lo ministre, després de la mort de Joan V, a qui va sobreviure.[1]
Mort
modificaVa morir al Palau de Belém el 14 d'agost de 1754.[1]
Descendència
modificaD'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Maria Bàrbara de Bragança (1711-1758), casada el 1729 amb Ferran VI d'Espanya
- l'infant Pere de Bragança (1712-1714), príncep del Brasil i duc de Bragança
- l'infant Josep I de Portugal (1714-1777), rei de Portugal
- l'infant Carles de Bragança (1716-1736)
- l'infant Pere III de Portugal (1717-1786), casat el 1760 amb la seva neboda, la reina Maria I de Portugal
- l'infant Alexandre de Bragança (mort jove 1723-1728)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Maria Ana de Áustria (D.). Rainha de Portugal» (en portugués). Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico p. 833. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ Almeida, Fortunato de. História de Portugal (en portuguès). vol. 5. Coïmbra: Fortunato de Almeida, 1927.
- ↑ Almeida, Fortunato de. História da Igreja em Portugal (en portuguès). Coïmbra: Imprensa Academica, 1915, p. 509.
