Lluís de França (delfí de França)

delfí de França

Lluís de França (Palau de Versalles, 4 de setembre de 1729 – 20 de desembre de 1765) va ser un príncep francès, fill de Lluís XV, i delfí de França i com a tal hereu al tron. Amb tot va morir abans que el seu pare, i no va cenyir mai la corona però és el pare de tres reis de França: Lluís XVI, Lluís XVIII i Carles X.

Infotaula de personaLluís de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1729 Modifica el valor a Wikidata
palau de Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1765 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Fontainebleau (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Sens Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDelfí de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a França Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Teresa Rafaela de Borbó (1745–)
Maria Josepa de Saxònia (1747–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís XVI de França
 ( Maria Josepa de Saxònia)
infant albat de Borbó
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Xavier de France
 ( Maria Josepa de Saxònia)
infant albat de Borbó
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Louis de France
 ( Maria Josepa de Saxònia)
filla innominada de Borbó
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Marie Zéphyrine de France
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Elisabet de França (princesa de França)
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Lluís XVIII de França
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Maria Teresa de França
 ( Maria Teresa Rafaela de Borbó)
Carles X de França
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Maria Clotilde de França
 ( Maria Josepa de Saxònia)
Auguste Dadonville
 ( Marie Anne de Vidal) Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís XV de França Modifica el valor a Wikidata  i Maria Leszczyńska Modifica el valor a Wikidata
GermansLluïsa Maria de França, Elisabet de França, Adelaida de França, Enriqueta de França, Maria Lluïsa de França, Teresa de França, Sofia de França, Victòria Lluïsa de França, Felip de França, Charles de Vintimille, Philippe de Narbonne-Lara i Louis Marie de Narbonne-Lara Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Educació del Delfí modifica

L' educació de l'hereu, delfí, va ser confiada a Jean-François Boyer, bisbe de Mirepoix. Va ser un alumne molt brillant, va aprendre perfectament llatí, anglès i va ser excelent en moltes altres disciplines.[1] En canvi, detestava l'activitat física, però va ser un bon músic.[2]

Quan ell tenia 7 anys, el seu pare rei va obrir la Cort a la seva primera favorita, la comtesse de Mailly. Madame de Mailly aviat va ser substituïda al llit reial per la seva germana, la comtesse de Vintimille que morí en el part (1741). La germana de les dues precedents, la marquise de La Tournelle (aviat dita duchesse de Châteauroux) la va succeir.

Molt afectat per la separació oficiosa dels seus pares, va optar per una devoció profunda i assumida.

Matrimonis del Delfí modifica

Per la política de reconciliació de les dues branques dels Borbons (francesa i espanyola),va portar a casar l'any 1745 a Louis-Ferdinand amb la seva cosina l'infanta Maria Teresa, filla de Felip V.

En aquesta ocasió el rei va fer una relació amb Jeanne Le Normant d'Étiolles, aviat ennoblida amb el títol de marquesa de Pompadour

Maria-Teresa morí l'any següent havent tingut una filla que no va arribar als 10 anys. Pels consells de Maurice de Saxe i de la marquesa de Pompadour el rei escollí com a segona esposa a Marie-Josèphe de Saxe, filla d'August III, rei de Polònia. El matrimoni se celebrà a Versalles el 9 de febrer de 1747.

Mort del Delfí modifica

Fins a la primavera de 1765, la salut del delfí no va donar cap signe d'inquietud. Durant el mes d'agost, el delfí es refreda i després li puja la febre durant uns exercicis militars. ha d'anar al llit i es recupera uns dies més tard sense deixar però de tossir. Té una crisi de disenteria amb forta i persistent tos. Lluís XV li envia el seu metge personal, el doctor Jean-Baptiste Sénac però és refusat pel príncep.

Després la seva malaltia arriba als pulmons, es creu que es tracta d'una bronquitis crònica o una pneumònia,fins i tot tuberculosi.

Per oblidar el drama, Lluís XV s'entregà a càlculs d'astronomia amb el seu amic Cassini de Thury.

El 13 novembre de 1765, el delfí demanà rebre els darrers sagraments. Finalment, tres mesos més tard, mor de tuberculosi.

Segons les seves darreres voluntats, el príncep va ser enterrat a la catedral de Sens.[3][4] François de Robespierre, pare de Maximilien de Robespierre, constata la inquietud general i sembla indignar-se per la manca de compassió dels advocats.[5]

Tomba del Delfí modifica

La tomba de la parella del delfí i la seva segona esposa va ser profanada el març de 1794 pels revolucionaris els quals llençaren els cadàvers a una fossa comuna de la ciutat.

El seu mausoleu, obra de Guillaume Coustou, va ser erigit el 1777 en el cor de la catedral. Amb la Restauració francesa, per ordre del rei Louis XVIII, fill del delfí, es recuperà el seu cadàver i tornà a la catedral l'any 1814. L'any 1852, aquest mausoleu es traslladà a la capella de Sainte Colombe on es troba actualment.

Referències modifica

  1. Proyart 1781
  2. Petitfils 2002, p. 19
  3. Lettre du Dauphin à son père le roi Louis XV, écrite de Fontainebleau et datée du 14 novembre 1765
  4. Le Cherche midi. [[[:Plantilla:Google Livres]] Guide des tombes d'hommes célèbres], 2011, p. 385. ISBN 9782749121697. 
  5. Laurent, Gustave «?». Annales historiques de la Révolution française, ? 1929, pàg. 72.

Bibliografia modifica

  • Proyart, Abbé. [[[:Plantilla:Google Livres]] Vie du Dauphin, père de Louis XVI.] (in-douze) (en francès), 1781, p. 72. 
  • Hours, Bernard. Honoré Champion. La Vertu et le Secret (en francès), 2006, p. 408. ISBN 2-7453-1437-8. OCLC 470022212. 
  • Petitfils, Jean-Christian. Perrin. Louis XIV (en francès), 2002, p. 775. ISBN 2-262-01866-9. OCLC 423881843. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís de França