Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle xiv al XVI també anomenats Països Baixos. A l'aconseguir ser Comte de Flandes, Duc de Brabant, etc., Carles V va crear una unió personal.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDisset Províncies
Zeventien Provinciën (nl) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 50′ 48″ N, 4° 21′ 17″ E / 50.8467°N,4.3547°E / 50.8467; 4.3547
Cercle ImperialCercle de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CapitalBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1482 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1581 Modifica el valor a Wikidata
SegüentProvíncies Unides i Països Baixos espanyols Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia
843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855 - 1384

Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795

Països Baixos Borgonyons

Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684 - 1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units Bèlgics 1790 1713 - 1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794

Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806

Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810


Regne Unit dels Països Baixos
18151830

Luxemburg

Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

Disset feus, comtats i ducats modifica

Aquesta enumeració no és pas permanent, ni tampóc el nombre de disset. Flandes i Flandes Lillenc tenien un o dos representants, de vegades Limburg depenia del Ducat de Brabant o el Marquesat d'Antwerpen tenia el seu propi delegat… A l'ocasió dels Estats Generals de Brussel·les hi havia disset representants i des d'aleshores el nom s'ha quedat.

Set d'aquestes Disset Províncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groningen, Gueldre i Overijssel) van crear la República de les Set Províncies Unides.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disset Províncies