Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713. A Espanya, s'utilitza sovint el nom Flandes, que només n'era una província, per a designar tot el territori.[1]

Spaanse Nederlanden
Pays-Bas Espagnols
Países Bajos Españoles


1556 – 1714 (1581 (part nord))
(1714 (part sud))

Escut de Països Baixos espanyols

Escut

Ubicació de Països Baixos espanyolsPaïsos Baixos espanyols dins les possessions espanyoles a Europa
Informació
CapitalNo especificada
Idioma oficialneerlandès, francès
Altres idiomesalemany, castellà
Monedaflorí Modifica el valor a Wikidata
Període històric
Imperi espanyol
Establiment1556
Tractat d'Utrecht1714
Política
Forma de governMonarquia

Història modifica

 
Els Països Baixos i el Principat de Lieja fins al 1795
(en vermell: la frontera de 1713)

La divisió de fet de les Disset Províncies en dues parts començara després del setge i de la caiguda d'Anvers l'any 1585. Des de 1581, l'altra part de les Disset Províncies es dirà República de les Set Províncies Unides i declararà la independència d'Espanya. La República va ocupar parts importants del territori atorgat a Espanya durant la guerra dels Vuitanta Anys.[2] Aquestes zones, anomenades Terres de la Generalitat (aproximadament la zona entre els rius Mosa i Rin i la frontera belgo-neerlandesa actual) servien de zona de contenció contra l'exèrcit espanyol.

Fruit de la guerra amb Anglaterra, les Províncies Unides s'uniren a la Triple Aliança, amb Anglaterra i Suècia, el 1668. Lluís XIV de França se sentí traït pels neerlandesos,[3] que havien estat aliats durant un segle.[4] i França conquerí fàcilment una part del comtat Flandes, que van ser annexades definitivament per França després del Tractat d'Aquisgrà del 1668.

El territori va romandre sota dominació espanyola fins al Tractat d'Utrecht de 1713, quan tornarà a la branca austríaca dels Habsburg. Des del 1713 es parlarà doncs dels Països Baixos austríacs. El 1795, França va annexionar-les.

Geografia modifica

Aquestes províncies van romandre espanyoles: els comtats d'Artois, de Flandes, de Namur, d'Hainaut, el marquesat d'Antwerpen, la senyoria de Mechelen i els ducats de Brabant, Limburg i Luxemburg. Durant les guerres, les fronteres septentrionals amb la República i les fronteres meridionals amb França van canviar força.[1]

El principat de Lieja mai no va pertànyer als Països Baixos espanyols (en verd al mapa històric de l'esquerra) i va romandre independent fins al 1795.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Països Baixos espanyols
  1. 1,0 1,1 Bermejo Herreros, Antonio. Recuerdos españoles en Flandes: Francia (en castellà). Volum 1 de Recuerdos españoles en Flandes. Editorial Visión Libros, 2007, p. 317. ISBN 9788499832500. «Hacer una excursión por los antiguos Países Bajos Españoles es hacer historia d'España» 
  2. Koch, Christophe. Histoire abrégée des traités de paix entre les puissances de l'Europe depuis la paix de Westphalie (en francès). Meline, Cans et cie., 1837, p. 63 [Consulta: 27 abril 2020]. 
  3. Lynn, John A. The Wars of Louis XIV: 1667–1714 (en anglès). Longman Publishers, 1999, p. 109. ISBN 0582056292. 
  4. Wolf, John B. The Emergence of European Civilization (en anglès). Harper & Row, 1962, p. 316. ISBN 0060471808.