Obre el menú principal

Comtat d'Angulema

article de llista de Wikimedia

El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

Infotaula de títol nobiliariComtat d'Angulema
Tipus article de llista de Wikimedia
Modifica les dades a Wikidata
Ubicació del comtat d'Angulema

El primer comte Turpió va morir en combat contra els normands i el va substituir el seu germà Emenó, comte de Poitiers del qual va passar (amb Poitiers) al seu parent Vulgrí que va iniciar una nissaga. La sobirania feudal va passar als reis d'Anglaterra amb l'Aquitània. La nissaga dels comtes d'Angulema coneguts per Tallaferro es va extingir i l'hereva Isabel de 14 anys (algunes fonts l'esmenten com Joana), promesa d'Hug de Lusignan, comte de La Marche, va ser segrestada cap al 1200 pel rei anglès Joan sense Terra que s'hi va casar amb només 14 anys; Isabel va tornar a la mort de Joan el 1216 i es va casar amb el seu promès Hug, que va iniciar la nissaga dels Lusignan que es va extingir en quatre generacions amb la mort de Guiu i el comtat va passar a la corona francesa el 1307. El 1317 va ser concedit al comte Felip d'Évreux, marit de Joana d'Albret, reina de Navarra i d'ell va passar al seu fill Carles II, i al fill d'aquest Carles III, ambdós reis de Navarra. El 1404 el Comtat d'Angulema i el d'Évreux foren bescanviats pel ducat de Nemours i així Angulema va tornar a la corona francesa. Va passar als comtes d'Orléans i quan el comte Francesc va arribar a rei es va tornar a incorporar a la corona.

Ducat d'AngulemaModifica

Francesc I el va convertir el 1515 en un ducat pairia (per a la seva mare) que va subsistir fins a la revolució. Després del 1815 el títol el va recuperar el rei Carles X de França fins al 1836 que va passar al seu fill Lluís Antoni d'Angulema que fou efímerament Lluís XIX de França. Lluís Antoni va portar el títol del 1836 al 1844. El ducat es va formar amb el comtat, els principats de Cognac i Chabanes (Chabannais), les baronies de La Rochefoucauld, Ruffec, Montbron, Villebois i Montmoreau, i les senyories de Jarnac, Châteauneuf, Montignac i Bassac.

Llista de comtes d'AngulemaModifica

Llista de ducs d'AngulemaModifica

  • Lluïsa de Savoia 1515-1531 (mare de Francesc I) (duquessa de Nemours, d'Alvèrnia, del Borbonesat i de Chatellerault, comtessa del Maine, de Beaufort, de Clermont-en-Beauvaisis, i de Gien)
  • a la corona 1531-1540
  • Carles IV d'Angulema i II d'Orleans 1540-1545 (Duc d'Orléans, del Borbonesat i de Châtellerault, Comte de La Marche i de Clermont-en-Beauvaisis
  • a la corona 1545-1551
  • Enric I d'Angulema 1551-1574 (Duc d'Orléans, Duc d'Anjou i duc del Borbonesat, rei de Polònia) (després Enric III de França)
  • Enric II d'Angulema 1574-1582 (fill natural d'Enric II de França i germanastre d'Enric III)
  • Diana d'Angulema 1582-1619 (Duquessa de Châtellerault i d'Etampes) (filla il·legítima d'Enric III)
  • Carles de Valois V d'Angulema 1619-1650 (comte també d'Alvèrnia, de Clermont-en-Beauvaisis i de Ponthieu) (fill natural de Carles IX de França)
  • Lluís Manel d'Angulema 1650-1653 (Duc de La Guiche, Comte d'Alvèrnia, de Clermont-en-Beauvaisis, de Lauragais, i de Ponthieu) (fill)
  • Maria Francesca d'Angulema 1653-1696 (filla usufructuaria)
  • Lluís de Lorena II d'Angulema (també Lluís de Guisa II de Lorena) 1653-1654 (duc de la Guiche i Joyeuse) (marit, co-usufructuari)
  • Nua-propietat a la corona 1654-1675
  • Elisabet d'Orleans 1675-1696 (duquessa d'Alençon) (filla de Gaston duc d'Orléans), nua propietaria
  • a la corona 1696-1710
  • Carles Manel de Berry 1710-1714 (conegut per Carles de França duc de Berry)
  • a la corona 1714-1773
  • Carles Felip d'Angulema 1773-1775 (Carles X de França + 1836) (duc d'Alvèrnia, de Mercoeur, de Berry i de Châteauroux, comte d'Artois, de Poitou, d'Argenton, de Ponthieu, de Llemotges i d'Alvèrnia i vescomte de Llemotges)
  • Lluís Antoni d'Artois (1775 † 1844), fill gran de Carles comte d'Artois (Carles X de França) va rebre el títol nominal de comte d'Angulema 1775-1824.
  • abolició dels drets feudals 1789

ReferènciesModifica

  • Édouard de Saint-Phalle, «Comtes de Troyes et de Poitiers au IXe siècle : histoire d'un double échec» a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 pàg. (ISBN 1-900934-01-9)
  • Vigier de la Pile, Histoire de l'Angoumois, París, Derache (1846, Laffite reprint 2002), 1760, 160 pàg. (ISBN 2-86276-384-5) en línia a Google Llibres
  • Michel Popoff amb prefaci d'Hervé Pinoteau, Armorial de l'Ordre du Saint-Esprit : d'après l'œuvre du père Anselme et ses continuateurs, París, Le Léopard d'or, 1996, 204 pàg. (ISBN 2-86377-140-X)
  • François Corlieu, Recueil en forme d'histoire, París, Derache (1846, reimpressió Laffite 2002), 1576, 81 pàg. (ISBN 2-86276-384-5) en línia a Google Llibres
  • André Debord, La société laïque dans les pays de la Charente Xe-XIIe, Picard, 1984, 585 pàg. (ISBN 2-7084-0112-2)