Alduí II d'Angulema

Alduí II d'Angulema (també Hilduí; † 1032) fou un comte d'Angulema de la casa Tallaferro. Era el fill gran del comte Guillem IV d'Angulema i de Gerberga d'Anjou.

Infotaula de personaAlduí II d'Angulema
Altres
TítolComte modifica
PareGuillem III d'Angulema modifica
GermansJofré Tallaferro modifica

Després de la mort del seu pare, Alduí que havia rebut acusacions de bruixeria, va fer cremar diverses dones públicament.[1] Una crònica del segle XII informava tanmateix que la seva dona Alàusia fou responsable de la mort del pare per enverinament.[2] Per això la seva successió com a comte d'Angulema fou disputada de seguida pel seu germà més jove Jofré Tallaferro; Alduí el va atacar al castell de Blaye. Després de vuit dies de setge va conquerir finalment el castell i va capturar a Jofré. Li va perdonar la revolta i li va donar dos castells a la Santonya en feu.

Alduin moria quatre anys després que el seu pare (1031).[3] Estava casat amb Alaisia, la filla i hereva del vescomte Grimoard de Fronsac i de la seva esposa Dea de Montignac;[4] els seus fills no van poder recollir la successió a Angulema, ja que Jofré es va apoderar del comtat.

ReferènciesModifica

  1. Ademar de Chabannes, Ademari Historiarum Liber III, ed. de Georg Waitz a: Monumenta Germaniae Historica, Ss 4 (1861), pàg. 146-147; Chronicon III §66, ed. de Jules Chavanon (1897), pàg. 192
  2. Historia pontificum et comitum engolismensium, a: Recueil des Historiens des Gaules et de la France, 11 (1876), pàg. 264
  3. Historia pontificum et comitum engolismensium, a: Recueil des Historiens des Gaules et de la France, 11 (1876), pàg. 263. La crònica qualifica l'any 1030 com l'any en què va morir Alduí II, cosa que és evidentment un error, doncs Adémar de Chabannes esmenta la inscripció de la tomba de Guillem IV de la que queda clar que va morir l'any 1028.
  4. per a l'origen d'Alaisia se segueix la crònica de l'abadia de Guîtres (Segle XI), que inclou una genealogia dels vescomtes de Fronsac. Frédéric Boutoulle: Généalogie de La del premiers vicomtes de Fronsac d'après la chronique de Guîtres (Xe-XIe siècles), a: Château et stratégies familiales (2007), pàg. 29-50. A Adémar de Chabannes, Ademari Historiarum Liber III, ed. de Georg Waitz a: Monumenta Germaniae Historica Ss 4 (1861), pàg. 148. A Europäische Stammtafeln (banda III, lamina 817) és tractada equivocadament com a filla del duc Sanç Guillem de Gascunya († 1032).