Jofré Tallaferro

Jofré o Geoffrey (+ desembre de 1048) fou comte d'Angulema des de vers 1031/1032. El seu germà Alduí II d'Angulema havia succeït al seu pare, Guillem III d'Angulema, com a comte el 1028, però els germans es barallaren sobre l'herència al Bordelès. Jofré es va revoltar però fou derrotat, si bé el seu germà el va perdonar i li va concedir alguns castells a Santonya, especialment Blavia (Blaia, francès Blaye) com a benefici, retenint un quart per a si mateix com alou.[1] A la mort de Alduí vers 1031 o 1032, Jofré, revoltat altre cop, va ocupar Angulema fàcilment i es va proclamar comte. Però la lluita havia donat oportunitat als senyors de Santonya per rebel·lar-se, i el comte va perdre el control efectiu del territori, el que el va convertir en un dels "nobles menors dependent dels ducs d'Aquitaine".[2]

Infotaula de personaJofré Tallaferro
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 1048 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGerberge d'Anjou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFolc Tallaferro Modifica el valor a Wikidata
PareGuillem III d'Angulema Modifica el valor a Wikidata
GermansAlduí II d'Angulema Modifica el valor a Wikidata

El 1047 Jofré I d'Anjouva importar forjadors de moneda des d'Angoulême per proveir de personal la seva nova seca a Saintes, de la qual el seu pare Folc III d'Anjou s'havia apoderat durant la rebel·lió prèvia.[3]

Es va casar amb Peronel·la, filla de Mainard el Ric i hereva dels castells de Bouteville i Archiac. La parella va fundar el Priorat de Bouteville-Saint-Paul, on Peronel·la va ser enterrada. Van tenir diversos fills:

  • Folc Tallaferro († 1087), comte d'Angulema
  • Humberga († 1068/71), casada amb el vescomte Ademar II de Llemotges
  • Jofré Rudel († ?), senyor de Blaye
  • Arnald († després de 1076), senyor de Montausier
  • Guillem († 20 de setembre de 1076), des de 1040 bisbe d'Angulema
  • Ademar († 1 de setembre de 1101), des de 1076 bisbe d'Angulema
  • (possible) Fredeland.

Va tenir una segona esposa de nom Ascelina i origen desconegut.

NotesModifica

  1. A. R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050 (Austin: University of Texas Press, 1965), 304-05.
  2. Lewis, Southern French and Catalan Society, 348.
  3. Lewis, Southern French and Catalan Society, 397.