Vulgrí I d'Angulema
Vulgrí I, que va viure al segle ix, fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886. Aquest comtat va restar en la seva descendència durant prop de 450 anys.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | 3 maig 886 |
| Sepultura | Angulema |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Fills | Amuna, William I of Périgord, Alduí I d'Angulema |
| Pares | Wulhard of Flavigny i Suzanne |
.svg) | |
Era el fill de Vulfard, comte de Flavigny, i de Susana, filla de Bigó de París i de Tolosa.[1] El seu germà Hilduí fou abat de Basílica de Saint-Denis de 814 a 840.
Encara que estranger al país, Vulgrí fou col·locat el 866 al capdavant dels comtats d'Angulema, de Périgord i d'Agen per Carles II el Calb. S'hi va quedar fins a 886, data de la seva mort. Havia estat designat, segons la Crònica d'Adémar de Chabannes, per remeiar els desordres locals i contenir els normands. Des de 868, va fer reconstruir les muralles d'Angulema.[2]
Es va casar amb Regelinda, germana de Guillem de Tolosa, filla de Bernat de Septimània i de la seva esposa Duoda. Fou el darrer exemple en què la voluntat reial imposava un administrador a una regió; va transmetre els seus títols i els béns que se'n derivaven, als seus fills.
Va tenir almenys dos fills:
- Alduí o Hilduí comte d'Angulema (886- 916)
- Guillem, comte de Périgord (886-920).
i una filla:
- Senegunda,[2] esposa del vescomte Ramnul o Ramnulf, d'origen franc, instal·lat al castell de Marcillac pel seu sogre el comte Vulgrí.
Aquesta branca major es va extingir cap al 975.
Notes i referències
modifica- ↑ 20Nobility.htm#Vulgrinusdied886A Vulgrin 1r a la Fundació per a la genealogia medieval[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 André Debord, La société laïque dans les pays de la Charente Xe-XIIe s., Picard, 1984, 585 pàg. (ISBN 2-7084-0112-2)
Fonts
modifica- Abbé J. Nanglard, "Cartulaire de l'église d'Angoulême", dans Bulletin et mémoires de la société archéologique et historique de la Charente, t. IX, 1899
- Annales Engolimenses, MGH, Scriptores, t. IV, pàg. 5
- Adémar de Chabannes, Chronique, publiée par J. CHAVANON, París, Picard, 1897
- BSHAP 1970, pàg. 119, 1979 pàg. 244
- Tarde pàg. 46
- Favier pàg. 743
- Charet pàg. 190
- Grelière pàg. 22