Vulgrí I d'Angulema

Vulgrí I, que va viure al segle IX, fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886. Aquest comtat va restar en la seva descendència durant prop de 450 anys.

Infotaula de personaVulgrí I d'Angulema
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 886 Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAngulema Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsAlduí I d'Angulema
William I of Périgord (en) Tradueix
Amuna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesWulhard of Flavigny (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataSuzanne (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era el fill de Vulfard, comte de Flavigny, i de Susana, filla de Bigó de París i de Tolosa.[1] El seu germà Hilduí fou abat de Basílica de Saint-Denis de 814 a 840.

Encara que estranger al país, Vulgrí fou col·locat el 866 al capdavant dels comtats d'Angulema, de Périgord i d'Agen per Carles II el Calb. S'hi va quedar fins a 886, data de la seva mort. Havia estat designat, segons la Crònica d'Adémar de Chabannes, per remeiar els desordres locals i contenir els normands. Des de 868, va fer reconstruir les muralles d'Angulema.[2]

Es va casar amb Regelinda, germana de Guillem de Tolosa, filla de Bernat de Septimània i de la seva esposa Duoda. Fou el darrer exemple en què la voluntat reial imposava un administrador a una regió; va transmetre els seus títols i els béns que se'n derivaven, als seus fills.

Va tenir almenys dos fills:

i una filla:

  • Senegunda,[2] esposa del vescomte Ramnul o Ramnulf, d'origen franc, instal·lat al castell de Marcillac pel seu sogre el comte Vulgrí.

Aquesta branca major es va extingir cap al 975.

Notes i referènciesModifica

  1. 20Nobility.htm#Vulgrinusdied886A Vulgrin 1r a la Fundació per a la genealogia medieval
  2. 2,0 2,1 André Debord, La société laïque dans les pays de la Charente Xe-XIIe s., Picard, 1984, 585 pàg. (ISBN 2-7084-0112-2)

FontsModifica

  • Abbé J. Nanglard, "Cartulaire de l'église d'Angoulême", dans Bulletin et mémoires de la société archéologique et historique de la Charente, t. IX, 1899
  • Annales Engolimenses, MGH, Scriptores, t. IV, pàg. 5
  • Adémar de Chabannes, Chronique, publiée par J. CHAVANON, París, Picard, 1897
  • BSHAP 1970, pàg. 119, 1979 pàg. 244
  • Tarde pàg. 46
  • Favier pàg. 743
  • Charet pàg. 190
  • Grelière pàg. 22