Joana III de Navarra

(S'ha redirigit des de: Joana d'Albret)

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Infotaula de personaJoana III de Navarra
Jeanne-albret-navarre.jpg
Joana d'Albret Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jeanne d'Albret
(oc) Joana III de Labrit
(es) Juana III de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1528 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Saint-Germain-en-Laye Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTuberculosi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcollégiale Saint-Georges de Vendôme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Comte de Foix
1555 (Gregorià) – 1572 (Gregorià)
← Enric II de NavarraEnric IV de França →
Juntament amb: Antoni de Borbó
Monarca de Pamplona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica, poeta i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSenyoria d'Albret i dinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem IV de Julich-Clèveris-Berg (1541 (Gregorià)–)
Antoni de Borbó (1548 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric IV de França
Catherine de Bourbon Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Navarra Modifica el valor a WikidataMargarida d'Angulema Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn of Navarre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Royal Arms of Navarre (1483-1512).svg Modifica el valor a Wikidata
Armes de Joana III de Navarra

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 7 de gener de 1528 a Pau filla d'Enric II de Navarra i Margarida d'Angulema.

Es crià a França a la cort del rei francès Francesc I de França, el seu oncle.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 13 de juliol amb Guillem de Cleves. D'aquesta unió no hi hagué fills. El 1546 obtingué el divorci.

El 20 d'octubre de 1548 es casà amb Antoni de Borbó, duc de Vendôme, amb el que va tenir:

El problema religiósModifica

El 1555 va morir el seu pare i va heretar el regne de Navarra i altres possessions. El 1560 es va convertir al calvinisme i va introduir la reforma a Navarra i Bearn. Els seus dos fills supervivents van ser educats en les idees religioses de la mare. Aquest mateix any Antoni de Borbó i el seu germà Lluís I de Borbó, el príncep de Condé, van arribar a París per assistir als Estats Generals en els quals s'havien de discutir les queixes dels protestants del regne i Condé fou detingut el 31 d'octubre de 1560 i condemnat a mort, iniciant-se un conflicte que va esclatar amb virulència després de la matança de protestants de Passy l'1 de març de 1562.

Els confederats protestants (Eidgenoss, d'on deriva hugonots) passen a l'ofensiva i reben ajuda d'Alemanya i d'Anglaterra (a canvi de la cessió de L'Havre) el 20 de setembre de 1562. Condé es troba a Dreux i Antoni de Borbó a Rouen, on fou apressat i mort el 10 de novembre de 1562. La pau d'Amboise de 12 de març de 1563 va posar fi a la primera guerra religiosa en la qual Navarra i Bearn com estats (ni Foix i els vescomtats menors) gairebé no van participar, però la matança de catòlics de Nimes el 1567 va ser el detonant de la segona guerra, en la qual Joana III es va posar obertament al costat dels protestants.

El 1568 el rei francès Carles IX va ordenar la confiscació dels seus estats, i a Bearn es varen rebel·lar els catòlics dirigits per Terride i van prendre el poder mentre a altres llocs ho feren tropes reials; la pau de Longjumeau, de 23 de març de 1568, va posar fi a aquesta segona guerra però gairebé immediatament es va iniciar la tercera al setembre del mateix any 1568, i el 12 de març de 1569 es va produir la batalla de Jarnac en la qual va morir el cap polític-militar protestant Condé i el fill de Joana, Enric de Navarra, fou designat com a nou cap polític mentre la direcció militar va quedar en mans de Coligny. L'agost de 1569 Joana III va recuperar els seus estats amb l'arribada de les forces del duc Francesc de Montmorency i el 8 d'agost de 1570 es va signar la pau de Saint-Germain-en-Laye.

El 1571 la religió reformada (Calvinista) fou oficialitzada a Bearn i Navarra, com a religió d'estat, i poc després Joana va negociar l'enllaç del seu fill Enric de Navarra amb Margarida de Valois, germana de Carles IX de França, enllaç que no va arribar a veure.

Va morir a Paris el 9 de juny de 1572 i la va succeir el seu fill Enric III de Navarra.

Títols nobiliarisModifica

per naixementModifica

  • Reina de Navarra (1555-1572)
  • duquessa d'Albret (1555-1572)
  • Comtessa de Llemotges (1555-1572)
  • Comtessa de Foix (1555-1572)
  • Comtessa d'Armagnac (1555-1572)
  • Comtessa de Bigorra (1555-1572)
  • Comtessa de Périgord (1555-1572)
  • Vescomtessa de Bearn (1555-1572)
  • Vescomtessa de Marlan (1555-1572)
  • Vescomtessa de Tartàs (1555-1572)

per matrimoniModifica

  • duquessa de Borbó (1548-1562)
  • duquessa de Vendôme (1550-1562)
  • duquessa de Beaumont (1550-1562)
  • Comtessa de Marle (1548-1562)
  • Comtessa de La Fère (1548-1562)
  • Comtessa de Soissons (1550-1562)



Precedida per:
Enric II
Reina de Navarra
15551572
Succeïda per:
Enric III


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana III de Navarra