Joana III de Navarra

(S'ha redirigit des de: Joana d'Albret)

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Infotaula de personaJoana III de Navarra

Joana d'Albret Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jeanne d'Albret
(oc) Joana III de Labrit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1528 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Saint-Germain-en-Laye Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCol·legiata Saint-Georges de Vendôme Modifica el valor a Wikidata
Reina de Navarra Baixa Navarra
25 maig 1555 – 9 juny 1572
← Enric II de NavarraEnric IV de França →
Juntament amb: Antoni de Borbó
Comtessa de Foix
25 maig 1555 – 9 juny 1572
← Enric II de NavarraEnric IV de França →
Juntament amb: Antoni de Borbó
12a Coprincesa laica d'Andorra
25 maig 1555 – 9 juny 1572
← Enric II de NavarraEnric IV de França →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, política, Hugonot i calvinisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Navarra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, poetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina de Navarra Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSenyoria d'Albret i dinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem IV de Julich-Clèveris-Berg (1541 (Gregorià)–)
Antoni de Borbó (1548 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric IV de França
 ( Antoni de Borbó)
Caterina de Borbó
 ( Antoni de Borbó) Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Navarra Modifica el valor a Wikidata  i Margarida d'Angulema Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan de Navarra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Va néixer el 7 de gener de 1528 a Pau filla d'Enric II de Navarra i Margarida d'Angulema.

Es crià a França a la cort del rei francès Francesc I de França, el seu oncle.

Núpcies i descendents

modifica

Es casà el 13 de juliol amb Guillem de Cleves. D'aquesta unió no hi hagué fills. El 1546 obtingué el divorci.

El 20 d'octubre de 1548 es casà amb Antoni de Borbó, duc de Vendôme, amb el que va tenir:

El problema religiós

modifica

El 1555 va morir el seu pare i va heretar el regne de Navarra i altres possessions. El 1560 es va convertir al calvinisme i va introduir la reforma a Navarra i Bearn. Els seus dos fills supervivents van ser educats en les idees religioses de la mare. Aquest mateix any Antoni de Borbó i el seu germà Lluís I de Borbó, el príncep de Condé, van arribar a París per assistir als Estats Generals en els quals s'havien de discutir les queixes dels protestants del regne i Condé fou detingut el 31 d'octubre de 1560 i condemnat a mort, iniciant-se un conflicte que va esclatar amb virulència després de la matança de protestants de Passy l'1 de març de 1562.

Els confederats protestants (Eidgenoss, d'on deriva hugonots) passen a l'ofensiva i reben ajuda d'Alemanya i d'Anglaterra (a canvi de la cessió de L'Havre) el 20 de setembre de 1562. Condé es troba a Dreux i Antoni de Borbó a Rouen, on fou apressat i mort el 10 de novembre de 1562. L'edicte d'Amboise de 12 de març de 1563 va posar fi a la primera guerra de religió a França[1] en la qual Navarra i Bearn com estats (ni Foix i els vescomtats menors) gairebé no van participar, però la matança de catòlics de Nimes el 1567 va ser el detonant de la segona guerra,[2] en la qual Joana III es va posar obertament al costat dels protestants de manera que el 1568 Carles IX de França va ordenar la confiscació dels seus estats, i a Bearn es varen rebel·lar els catòlics dirigits per Terride i van prendre el poder mentre a altres llocs ho feren tropes reials; la pau de Longjumeau, de 23 de març de 1568, va posar fi a aquesta segona guerra[3] però gairebé immediatament es va iniciar la tercera al setembre del mateix any 1568, i el 12 de març de 1569 es va produir la batalla de Jarnac en la qual va morir Lluís I de Borbó-Condé, cap polític-militar protestant,[4] i el fill de Joana, Enric de Navarra, fou designat com a nou cap polític mentre la direcció militar va quedar en mans de Gaspard de Coligny. L'agost de 1569 Joana III va recuperar els seus estats amb l'arribada de les forces del duc Francesc de Montmorency i el 8 d'agost de 1570 es va signar la pau de Saint-Germain-en-Laye.[5]

El 1571 la religió reformada (Calvinista) fou oficialitzada a Bearn i Navarra, com a religió d'estat, i poc després Joana va negociar l'enllaç del seu fill Enric de Navarra amb Margarida de Valois, germana de Carles IX de França, enllaç que no va arribar a veure.

Va morir a Paris el 9 de juny de 1572 i la va succeir el seu fill Enric III de Navarra.

Títols nobiliaris

modifica

per naixement

modifica
  • Reina de Navarra (1555-1572)
  • duquessa d'Albret (1555-1572)
  • Comtessa de Llemotges (1555-1572)
  • Comtessa de Foix (1555-1572)
  • Comtessa d'Armagnac (1555-1572)
  • Comtessa de Bigorra (1555-1572)
  • Comtessa de Périgord (1555-1572)
  • Vescomtessa de Bearn (1555-1572)
  • Vescomtessa de Marlan (1555-1572)
  • Vescomtessa de Tartàs (1555-1572)

per matrimoni

modifica
  • duquessa de Borbó (1548-1562)
  • duquessa de Vendôme (1550-1562)
  • duquessa de Beaumont (1550-1562)
  • Comtessa de Marle (1548-1562)
  • Comtessa de La Fère (1548-1562)
  • Comtessa de Soissons (1550-1562)

Referències

modifica
  1. Frieda, Leonie. Catalina de Médicis. Una Biografía (en castellà). Madrid: Siglo XXI, 2005, p. 213-214. ISBN 84-323-1221-5. 
  2. Zorach, Rebecca. The Idol in the Age of Art (en anglès). Taylor & Francis, 2017, p. 194. ISBN 9781351543552. 
  3. Frieda, Leonie. Catalina de Médicis. Una Biografía (en castellà). Madrid: Siglo XXI, 2005, p. 253-259. ISBN 84-323-1221-5. 
  4. Germa-Romann, Du, Hélène. Du « bel mourir » au « bien mourir » : le sentiment de la mort chez les gentilshommes français (1515-1643) (en francès). Genève: Librairie Droz, 2001, p. 227-228. ISBN 978-2-600-00463-3. 
  5. Jouanna, Arlette. La France du XVIe siècle, 1483-1598 (en francès). 2a. Presses Universitaires de France, 2012. ISBN 9782130642947. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana III de Navarra