Calvinisme

denominació cristiana protestant

El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Joan Calví

Història i influència del calvinisme Modifica

Joan Calví va tenir una influència internacional important en el desenvolupament de la Reforma Protestant, des de l'edat de 25 anys, quan va començar a escriure la seva primera edició dels Instituts de la Religió Cristiana el 1534, i publicat el 1536. Aquesta obra, la qual va ser revisada en diverses ocasions durant la vida de Calví, a més de la col·lecció nombrosa de cartes pastorals i comentaris bíblics són la font de la gran influència constant que ha tingut sobre totes les denominacions del Protestantisme al llarg de llur història.

El creixement de la importància de les esglésies reformades, i de Calví, pertanyen a la segona fase de la Reforma Protestant, període en el qual es van conformar les esglésies evangèliques després de l'excomunió de Martí Luter de l'Església Catòlica. Calví, d'origen francès, es va exiliar a Suïssa. Havia signat la confessió luterana d'Augsburg el 1540, però la seva influència va ser major en la Reforma Suïssa, la qual no era luterana sinó que estava basada en els ensenyaments d'Huldrych Zwingli. Els ensenyaments i la doctrina protestant estaven evolucionant de manera independent a Martí Luter, sota la influència de molts escriptors i reformadors, dels quals Calví va ser preeminent.

La Pau de Westfàlia de 1648, que va acabar la Guerra dels Trenta Anys donava reconeixement legal als calvinistes.[1]

Encara que el calvinisme es pot referir principalment a la doctrina de les esglésies calvinistes, ha estat una peça clau en el fonament de la doctrina protestant, i ha influenciat a nombrosos teòlegs no relacionats amb l'església calvinista per se, com Franciscus Gomarus, el fundador de l'església presbiteriana, John Bunyan, un teòleg baptista i al teòleg nord-americà Jonathan Edwards, qui va protagonitzar l'avivament espiritual anomenat «El Primer Gran Desvetllament» als Estats Units.

Doctrina calvinista Modifica

Encara que el calvinisme és una base de la Reforma Protestant, hi ha un tema fonamental de la doctrina del calvinisme que el representa, i és la seva doctrina de la salvació, la qual emfatitza que l'home és incapaç d'afegir res per a obtenir la salvació, i que només Déu és l'iniciador de tota la salvació, en tots els seus períodes; és a dir, Déu és l'iniciador de la salvació des de la formació de la fe cap a la decisió de l'home que vol seguir a Crist. La doctrina calvinista és, doncs, una doctrina del monergisme (del grec mono que vol dir ‘un’ i ergon que vol dir ‘feina’); és a dir, que la salvació no és un esforç cooperatiu entre Déu i l'home, sinó que depèn completament de Déu. Per això, Déu ha destinat als homes que han de rebre la salvació; aquesta doctrina és coneguda com a «predestinació».

Els cinc punts del calvinisme Modifica

Són el resum del calvinisme, ja que mostren la diferència entre la doctrina de la salvació evangèlica i la doctrina de l'Església Catòlica. L'essència del calvinisme respecte als cinc punts, és la dependència de Déu, qui va crear l'univers, i el sosté perquè compleixi els seus propòsits. Cada cosa bona, d'acord amb el calvinisme, existeix per causa de la gràcia immerescuda de Déu, i la salvació depèn enterament de la gràcia. Com a preparació per al pla final de la perfecció de la creació, destruint les obres del mal, Déu va decidir rescatar a la humanitat enviant al seu Fill.


Creences protestants sobre la salvació
Aquesta taula resumeix les opinions clàssiques de tres Creences protestants sobre la salvació.[2]
Tema Calvinisme Luteranisme Arminianisme
Voluntat humana Depravació total:[3]

La humanitat posseeix el "lliure albir",[4] però està en esclavitud del pecat,[5] fins que es "transforma".[6]

Pecat original:[3] La humanitat posseeix el lliure albir pel que fa als "béns i possessions", però és pecador per naturalesa i no pot contribuir a la seva pròpia salvació.[7]

[8][9]

Depravació total: la humanitat posseeix la llibertat de la necessitat, però no la "llibertat del pecat" tret que ho permeti "gràcia prevenient".[10]
Eleccions Eleccions incondicionals. Elecció incondicional.[3][11] Elecció condicional en vista de la fe o la incredulitat prevista.[12]
Justificació i expiació Justificació per la fe solament. Diverses opinions sobre l'abast de l'expiació.[13] Justificació per a tots els homes,[14] completada a la mort de Crist i efectiva mitjançant només la fe.[15][16][17][18] La justificació va fer que fos possible per a tots mitjançant la mort de Crist, però només es va completar escollint la fe en Jesús.[19]
Conversió Monergística,[20] per mitjà de la gràcia, irresistible. Monergística,[21][22] a través dels mitjans de gràcia, resistible.[23] Sinèrgica, resistible per la gràcia comuna del lliure albir.[24][25]
Perseverança i apostasia Perseverança dels sants: els eternament elegits en Crist certament perseveraran en la fe.[26] La caiguda és possible,[27] però Déu dona assegurança de l'evangeli.[28][29] La preservació està condicionada a la fe continuada en Crist; amb la possibilitat d'una apostasia.[30]

La vida és religió Modifica

El calvinisme està centrat en la consciència de la «sobirania de Déu». Per al calvinisme, Déu té preeminència no només en la teologia, sinó en totes les activitats de la vida humana. La bondat i el poder de Déu tenen un rang il·limitat d'influència, la qual cosa produeix una convicció que Déu està obrant en totes les àrees de l'existència, sigui espiritual, física, intel·lectual, secular, sagrada, pública, privada, a la terra o al cel. Això produeix una dependència absoluta de Déu, la qual no està identificada amb els actes temporals de pietat (com la pregària), sinó que envolta totes les activitats de la vida, fins i tot les mundanes. Per al calvinista, tota la vida és la religió cristiana.

Moviments cristians relacionats amb el calvinisme Modifica

Aquests moviments o grups estan relacionats en doctrina o història amb el calvinisme:

Referències Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calvinisme
  1. Barro, R. J.; McCleary, R. M.. Which Countries have State Religions?. University of Chicago, p. 5 [Consulta: 2 febrer 2014].  Arxivat 2006-08-30 a Wayback Machine.
  2. Table drawn from, though not copied, from Lange, Lyle W. God So Loved the World: A Study of Christian Doctrine. Milwaukee: Northwestern Publishing House, 2006. p. 448.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Calvinism and Lutheranism Compared». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 26 gener 2015]. «Tots dos (luterans i calvinistes) coincideixen en la naturalesa devastadora de la caiguda i que l'home per naturalesa no té poder per ajudar en les seves conversions... i que l'elecció per a la salvació és per la gràcia. En el luteranisme, el terme alemany per a l'elecció és Gnadenwahl, elecció per la gràcia; no hi ha cap altre tipus..»
  4. John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, III.23.2.
  5. John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, II.3.5.
  6. John Calvin, Institutes of the Christian Religion, trans. Henry Beveridge, III.3.6.
  7. «WELS vs Assembly of God». Arxivat de l'original el 2014-07-14. «Les persones per naturalesa estan mortes en les seves transgressions i pecats i, per tant, no tenen capacitat per decidir sobre Crist (Efesis 2:1-5). No escollim Crist, sinó que ell ens va triar a nosaltres (Joan 15:16). Creiem que els éssers humans són purament passius en la conversió.»
  8. Augsburg Confessional, Article XVIII, Of Free Will, saying: "La voluntat de l'home té certa llibertat per triar la justícia civil i per fer les coses subjectes a la raó. Però no té poder, sense l'Esperit Sant, per obrar la justícia de Déu, és a dir, la justícia espiritual; ja que l'home natural no rep les coses de l'Esperit de Déu (1 Co 2:14); però aquesta justícia s'executa en el cor quan l'Esperit Sant és rebut a través de la Paraula"
  9. Henry Cole, trans., Martin Luther on the Bondage of the Will (London, T. Bensley, 1823), 66. The controversial term liberum arbitrium was translated "free-will" by Cole. However Ernest Gordon Rupp and Philip Saville Watson, Luther and Erasmus: Free Will and Salvation (Westminster, 1969) chose "free choice" as their translation.
  10. Stanglin, Keith D.; McCall, Thomas H. Jacob Arminius: Theologian of Grace. Nova York: OUP USA, 15 novembre 2012. 
  11. The Book of Concord: The Confessions of the Lutheran Church, XI. Election. "Predestination" means "God's ordination to salvation".
  12. Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"Arminians accepts divine election, [but] they believe it is conditional."» 
  13. The Westminster Confession, III:6, says that only the "elect" are "effectually called, justified, adopted, sanctified, and saved." However in his Calvin and the Reformed Tradition (Baker, 2012), 45, Richard A. Muller observes that "a sizeable body of literature has interpreted Calvin as teaching "limited atonement", but "an equally sizeable body . . . [interprets] Calvin as teaching "unlimited atonement".
  14. «Justification / Salvation». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 29 gener 2015]. «Romans 3:23-24, 5:9, 18 are other passages that lead us to say that it is most appropriate and accurate to say that universal justification is a finished fact. God has forgiven the sins of the whole world whether people believe it or not. He has done more than "made forgiveness possible." All this is for the sake of the perfect substitutionary work of Jesus Christ.»
  15. «IV. Justification by Grace through Faith». This We Believe. Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. [Consulta: 5 febrer 2015]. «Creiem que Déu ha justificat tots els pecadors, és a dir, els ha declarat justos per amor de Crist. Aquest és el missatge central de l'Escriptura del qual depèn l'existència mateixa de l'Església. És un missatge rellevant per a persones de totes les èpoques i llocs, de totes les races i nivells socials, perquè "el resultat d'una sola culpa va ser la condemna per a tots els homes" (Romans 5:18). Tots necessiten el perdó dels pecats davant Déu, i l'Escriptura proclama que tots han estat justificats, perquè "el resultat d'un sol acte de justícia va ser la justificació que dóna vida a tots els homes" (Romans 5:18). Creiem que els individus reben aquest do gratuït del perdó no a partir de les seves pròpies obres, sinó només a través de la fe (Efesis 2:8–9). ... D'altra banda, tot i que Jesús va morir per tots, l'Escriptura diu que "qui no cregui serà condemnat" (Mc 16,16). Els no creients perden el perdó guanyat per Crist per ells (Joan 8:24).»
  16. Becker, Siegbert W. «Objective Justification» p. 1. Wisconsin Lutheran Seminary. [Consulta: 26 gener 2015].
  17. «Universal Justification». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 5 febrer 2015]. «Crist va pagar per tots els nostres pecats. Déu Pare, doncs, els ha perdonat. Però per beneficiar-nos d'aquest veredicte hem d'escoltar-lo i confiar-hi. Si diposito diners al banc per a tu, per beneficiar-te'n has de saber-ne parlar i utilitzar-los. Crist ha pagat pels teus pecats, però per beneficiar-te'n has d'escoltar-lo i creure-hi. Hem de tenir fe, però no hem de pensar en la fe com la nostra contribució. És un do de Déu que l'Esperit Sant obra en nosaltres.»
  18. Augsburg Confession, Article V, Of Justification. People "cannot be justified before God by their own strength, merits, or works, but are freely justified for Christ's sake, through faith, when they believe that they are received into favor, and that their sins are forgiven for Christ's sake. ..."
  19. Stanglin, Keith D.; McCall, Thomas H. Jacob Arminius: Theologian of Grace. Nova York: OUP USA, 15 novembre 2012. «"La fe és una condició de la justificació"» 
  20. Paul ChulHong Kang, Justification: The Imputation of Christ's Righteousness from Reformation Theology to the American Great Awakening and the Korean Revivals (Peter Lang, 2006), 70, note 171. Calvin generally defends Augustine's "monergistic view".
  21. Diehl, Walter A. «The Age of Accountability». Wisconsin Lutheran Seminary. [Consulta: 10 febrer 2015]. «En ple acord amb les Escriptures, les Confessions Luteranes ensenyen el monergisme. "També d'aquesta manera les Sagrades Escriptures atribueixen la conversió, la fe en Crist, la regeneració, la renovació i tot el que pertany al seu inici i finalització eficaç, no als poders humans del lliure albir natural, ni com a part del tot, ni de la meitat, ni en qualsevol part, fins i tot la part més petita o menyspreable, es deu in solidum, és a dir, totalment, únicament, a l'obra divina i a l'Esperit Sant" (Trigl. 891, F.C., Sol. Decl., II, 25).»
  22. Monergism; thefreedictionary.com
  23. «Calvinism and Lutheranism Compared». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 9 febrer 2015].
  24. Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"El sinergisme arminià" es refereix al "sinergisme evangèlic, que afirma la preveniència de la gràcia."» 
  25. Olson, Roger E. Arminian Theology: Myths and Realities. Downers Grove: InterVarsity Press, 2009. «"[Arminius]' evangelical synergism reserves all the power, ability and efficacy in salvation to grace, but allows humans the God-granted ability to resist or not resist it. The only "contribution" humans make is nonresistance to grace."» 
  26. The Westminster Confession of Faith, Ch XVII, "Of the Perseverance of the Saints".
  27. «Once saved always saved». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 7 febrer 2015]. «La gent pot perdre la fe. La Bíblia adverteix: "Si creus que estàs ferm, vés amb compte de no caure" (Plantilla:Ref Bíblia). Alguns dels gàlates havien cregut durant un temps, però havien caigut en un error que destruïa l'ànima. Pau els va advertir: "Vosaltres, que intenteu ser justificats per la llei, us heu allunyat de Crist; heu abandonat la gràcia" (Plantilla:Ref Bíblia). En la seva explicació de la paràbola del sembrador, Jesús diu: "Els que estan a la roca són els que reben la paraula amb alegria quan l'escolten, però no tenen arrel. Creuen durant un temps, però en el moment de provar-ho, cauen" (Plantilla:Ref Bíblia). Segons Jesús, una persona pot creure durant un temps i després caure. Tot i que creien que posseïen la salvació eterna, però quan van perdre la fe van perdre el do de gràcia de Déu.»
  28. «Perseverence of the Saints (Once Saved Always Saved)». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 7 febrer 2015]. «No podem aportar ni una mica a la nostra salvació, però per la nostra pròpia arrogància o negligència podem llençar-la. Per tant, l'Escriptura ens insta repetidament a lluitar per la bona lluita de la fe (Efesis 6 i 2 Timoteu 4, per exemple). Els meus pecats amenacen i debiliten la meva fe, però l'Esperit mitjançant l'Evangeli en paraules i sagraments enforteix i preserva la meva fe. És per això que els luterans solen parlar de la preservació de la fe de Déu i no de la perseverança dels sants. La clau és no la nostra perseverança sinó la preservació de l'Esperit
  29. Demarest, Bruce A. The Cross and Salvation: The Doctrine of Salvation. Crossway Books, 1997. 
  30. Demarest, Bruce A. The Cross and Salvation: The Doctrine of Salvation. Crossway Books, 1997. «Molts arminians neguen la doctrina de la perseverança dels sants