Guillaume Farel (1489, Gap, França - 1565, Neuchâtel, Suïssa) fou un reformador i predicador francès, gran impulsor de la introducció de la Reforma Protestant a Suïssa.

Infotaula de personaGuillaume Farel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pro) Guilhem Farel Modifica el valor a Wikidata
1489 Modifica el valor a Wikidata
Gap (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1565 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Neuchâtel (Principality of Neuchâtel) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques Lefèvre d'Étaples Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Guillaume Farel

Biografia modifica

Nasqué en el si d'una família aristocràtica francesa. Mentre estudiava a la Universitat de París es feu alumne de l'erudit humanista i reformador moderat catòlic Jacques Lefèvre d'Étaples. L'any 1520 ja havia adoptat les idees protestants, i el 1523 fou expulsat de França per difondre-les. Es traslladà a Basilea, tot i que els seus enèrgics atacs al Catolicisme el portaren molt aviat al desterrament. Continuà difonent les idees de la Reforma, sobretot entre els francoparlants suïssos i es feu famós pel seu valor i eloqüència.

El 1532 es traslladà a Ginebra, on la seva predicació i debats públics ajudaren al triomf del protestantisme, que l'ajuntament de la vila adoptaria de manera formal el 1535. El 1536 Guillaume Farel persuadí el teòleg i reformador francès Joan Calví perquè l'ajudés en la difusió de la Reforma i en la normalització de les pràctiques eclesiàstiques. Hi hagué resistència contra les seves severes mesures inicials i els dos reformadors hagueren d'abandonar Ginebra el 1538. Farel s'instal·là a Neuchâtel, però convencé els ginebrins perquè permetessin la tornada de Calví el 1541, i es convertí en un dels seus més estrets consellers.

Bibliografia modifica

  • Guillaume Farel, 1489-1565. Biographie nouvelle, Paris et Neuchâtel, Delachaux et Niestlé, 1930.
  • Samuel Delattre, Guillaume Farel, réformateur de la Suisse romande, du pays de Montbéliard et de Gap, S. Delattre éditeur, Privas (Ardèche), 1931.
  • Victor Carrière, Guillaume Farel propagandiste de la réformation, Revue d'histoire de l'Église de France, Année 1934, Volume 20, Numéro 86, pp. 37-78.
  • E. Dönges, Vie de Guillaume Farel, Vevey, Bibles et littérature chrétiennes, 2002.
  • Wyrill Hubert, Réforme et Contre-Réforme en Savoie 1536-1679. De Guillaume Farel à François de Sales, Lyon, Réveil publications, 2001.
  • P.-O. Léchot, « L'impact de la prédication évangélique à Neuchâtel (1529-1530) », dans : Annoncer l'Évangile. Permanences et mutations de la prédication (XV-XVIIe siècle), éd. par M. Arnold, Paris, Editions du Cerf, 2006, p. 329-350.
  • Georges de Manteyer, Les Farel, les Aloat et les Riquet. Milieu social où naquit la Réforme dans les Alpes, Gap, Louis Jean & Peyrot Imprimeurs-Éditeurs, 1912.
  • Théodore Gorge, Farel à Metz et dans le pays messin en 1542 et 1543, thèse, 1942, Neufchâtel, 11-43 f.
  • A.L. Herminjard, La Réforme à Metz. Six lettres inédites de Farel et de Pierre Toussain (1525-1526), Paris, Noblet, 1876, 30 p.