Huldrych Zwingli
Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) [a] [b] va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses. Independentment de Martí Luter, que era doctor biblicus, Zwingli va arribar a conclusions similars, estudiant les escriptures des del punt de vista d'erudit humanista del renaixement. Zwingli nasqué al si d'una família prominent de classe mitjana. Fou el setè de vuit fills. El seu pare, Ulrich, era el corregidor de la ciutat. El seu oncle Bartolomeus n'era el vicari. Va anar a la Universitat de Viena i a la Universitat de Basilea, un centre acadèmic de l’humanisme renaixentista. Va continuar els seus estudis mentre exercia de pastor a Glaris i més tard a Einsiedeln, on va ser influenciat pels escrits d’Erasme. La reforma de Zwingli va tenir el suport del magistrat i la població de Zúric, i hi conduí a canvis significats en la vida civil i en els assumptes d'estat. Sobretot, aquest moviment es distingia pels seus atacs als anabaptistes i a altres seguidors de Crist que mantenien una posició de no resistència. La Reforma es va estendre a altres parts de la Confederació Suïssa, però diversos cantons van resistir, preferint romandre catòlics. Zwingli va formar una aliança de cantons reformats que van dividir la Confederació segons línies religioses. L'any 1529 es va evitar una guerra en l'últim moment entre els dos bàndols. Mentrestant, les idees de Zwinglio van cridar l'atenció de Martí Luter i d'altres reformadors. Es van reunir al Col·loqui de Marburg i es van posar d'acord sobre molts punts de doctrina, però no van poder arribar a un acord sobre la doctrina de la Presència Real de Crist a l'Eucaristia.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (gsw) Ulrich Zwingli ![]() 1r gener 1484 ![]() Wildhaus ![]() |
Mort | 11 octubre 1531 ![]() Kappel am Albis ![]() |
Causa de mort | Mort en guerra ![]() |
Antistes (en) ![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Calvinisme ![]() |
Formació | Universitat de Viena Universitat de Basilea ![]() |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, reformador protestant, escriptor, sacerdot, traductor, predicador ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra de Kappel i Guerres d'Itàlia ![]() |
Família | |
Cònjuge | Anna Reinhart ![]() |
Fills | Regula Gwalther-Zwingli, Huldrich Zwingli, Wilhelm Zwingli, Anna Zwingli ![]() |
![]() ![]() |
El 1519, Zwingli es va convertir en el Leutpriester (sacerdot del poble) del Grossmünster a Zúric, on va començar a predicar idees sobre la reforma de l'Església Catòlica. En la seva primera polèmica pública el 1522, va atacar el costum del dejuni durant la Quaresma. En les seves publicacions, va assenyalar la corrupció en la jerarquia eclesiàstica, va promoure el matrimoni clerical i va atacar l'ús d'imatges en els llocs de culte. Entre les seves contribucions més notables a la Reforma va ser la seva predicació expositiva, començada el 1519, a través de l’Evangeli de Mateu, abans d'utilitzar finalment l'exegesi bíblica per recórrer tot el Nou Testament, una sortida radical de la missa catòlica.[9] El 1525, va introduir una nova litúrgia de comunió en substitució de la missa. També es va enfrontar amb els anabaptistes, el que va provocar la seva persecució. Els historiadors han debatut si va convertir Zuric o no en una teocràcia.[10]
El 1531, l'aliança de Zwingli va aplicar un bloqueig alimentari sense èxit als cantons catòlics. Els cantons van respondre amb un atac en un moment en què Zuric estava mal preparat i Zwinglio va morir al camp de batalla. El seu llegat perdura en les confessions, la litúrgia i els ordes eclesiàstics de les esglésies reformades d'avui.
Zwingli fou mort en la batalla de Kappel,[11] lluitant contra els cantons catòlic romans.
Context històricModifica
La Confederació Suïssa a l'època de Huldrych Zwingli estava formada per tretze estats (cantons), així com àrees afiliades i senyories comuns. A diferència de l'estat modern de Suïssa, que funciona sota un govern federal, cadascun dels tretze cantons era gairebé independent, dirigint els seus propis afers interiors i exteriors. Cada cantó va formar les seves pròpies aliances dins i fora de la Confederació. Aquesta relativa independència va servir de base de conflicte durant l'època de la Reforma quan els diferents cantons es van dividir entre diferents camps confessionals. Les ambicions militars van guanyar un ímpetu addicional amb la competència per adquirir nous territoris i recursos, com es va veure, per exemple, a l'antiga Guerra de Zuric de 1440–1446.[12]
L'entorn polític més ampli a Europa durant els segles XV i XVI també va ser volàtil. Durant segles la relació amb el poderós veí de la Confederació, França, va determinar la política exterior dels suïssos. Nominalment, la Confederació va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic. No obstant això, a través d'una successió de guerres que van culminar amb la Guerra de Suabia el 1499, la Confederació s'havia fet independent de facto. A mesura que les dues potències continentals i estats regionals menors com el Ducat de Milà, el Ducat de Savoia i els Estats Pontificis competien i lluitaven entre si, hi va haver conseqüències polítiques, econòmiques i socials de gran abast per a la Confederació. Durant aquest temps els mercenaris suïssos es va convertir en objecte de desacord. Les faccions religioses de l'època de Zwingli van debatre amb veu sobre els mèrits d'enviar joves suïssos a lluitar en guerres estrangeres principalment per enriquir les autoritats cantonals.[13]
Aquests factors interns i externs van contribuir a l'ascens d'una consciència nacional de la Confederació, en la qual el terme pàtria (llatí: patria) va començar a adquirir un significat més enllà d'una referència a un cantó individual. Paral·lelament, l'humanisme renaixentista, amb els seus valors universals i l'èmfasi en l'erudició (com l'exemplifica Erasme (1466–1536), el "príncep de l'humanisme"), havia arrelat a la Confederació. Dins d'aquest entorn, definit per la confluència del patriotisme i l'humanisme suís, Zwingli va néixer el 1484.[14]
PensamentModifica
La seua reforma consistí en: justificar mitjançant la fe, simplificà la litúrgia i els sagraments, organitzar les esglésies de manera no jeràrquica sinó de manera democràtica des del poble i defensa de l'estudi i traducció de la Bíblia.[11]
CronologiaModifica
- Naixement de Zwingli - 1484
- Zwingli sacerdot a Glarus - 1506
- Zwingli rector de Marignano - 1515tant
- Les 95 Tesis de Martí Luter - 1517
- Carles I de Castellà i Aragó esdevé Sacre Emperador Romà (com a Carles V) - 1519
- Zwingli sacerdot a la catedral de Zúric - 1519
- El Papa excomunica Martí Luter - 1521
- El Nou Testament és traduït a l'alemany - 1522
- Adrià VI elegit Papa - 1522
- Zwingli publica el seu primer tractat de reforma
- La reforma predomina a Zuric - 1523
- Climent VII elegit Papa - 1523
- Zwingli es casa amb Anna Reinhard - 1524
- Revolta dels camperols a Alemanya - 1524
- Moviment anabaptista a Suïssa - 1525
- Luther es casa amb Katharina von Bora - 1525
- Zwingli publica el seu tractat "De la religió vertadera i falsa" - 1525
- Carles V conquesta militarment Roma - 1527
- La reforma predomina a Berna - 1528
- Zwingli i Luther es coneixen al col·loqui de Marburg an der Lahn - 1529
- Es publica la Confessio Augustana - 1530
- Es forma la lliga de Schmalkalden - 1531
- Zwingli mor a la batalla de Kappel - 1531[11]
- Calví es converteix al protestantisme - 1533
- Calví rebutja l'autoritat del Papa a Ginebra - 1536
- Confessio Helvetia prior - 1536
ReferènciesModifica
- ↑ Random House Webster's Unabridged Dictionary: "Zwingli".
- ↑ Jackson 1900, p. 57.
- ↑ Bainton 1995, p. 251.
- ↑ Schuler, Schultess (eds.), Huldrici Zuinglii opera, 1830, p. 55.
- ↑ Potter 1976.
- ↑ Gäbler 1986.
- ↑ Stephens 1986.
- ↑ Furcha 1985.
- ↑ Lawson, Steven. «Zurich Revolutionary: Ulrich Zwingli». Ligionier Ministries, 08-10-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Robert Walton, Zwingli's Theocracy (Toronto University Press. 1967).
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Zwinglio, Ulrich». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 437. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Gäbler 1986, pàg. 1–4
- ↑ Gäbler 1986, pàg. 4–6
- ↑ Gäbler 1986, pàg. 6–7
NotesModifica
- ↑ pronunciació alemanya: [ˈhʊldriːç ˈʊlrɪç ˈtsvɪŋli]; English /ˈzwɪŋɡli/ ZWING-glee,[1]
- ↑ El nom de pila de Zwingli era Ulrich, però va utilitzar l'ortografia llatinitzada Huldricus o Huldrychus Zwinglius. En la seva inscripció a la Universitat de Viena (1500), encara va llatinitzar el seu nom com a Udalricus Zwingling de Lichtensteig.[2] La seva signatura al Col·loqui de Marburg (1529) va ser Huldrychus Zwinglius.[3][4] La literatura moderna utilitza també Ulrich (e.g. Potter)[5] or Huldrych (e.g. Gäbler, Stephens, and Furcha).[6][7][8]
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huldrych Zwingli |
- Blackburn, William M. Ulrich Zwingli, the Patriotic Reformer: A History. Philadelphia: Presby. Board of Publications, 1868..
- Jackson, Samuel M. Huldreich Zwingli, the Reformer of German Switzerland, 1484-1531. Nova York: G.P. Putnam's, 1900..
- Christoffel, Raget. Zwingli: or, The Rise of the Reformation in Switzerland. Edimburg: T & T Clark, 1858..
- Hottinger, Johann Jacob. The Life and Times of Ulric Zwingli. Harrisburg: T.F. Scheffer, 1856..
- Fleischlin, Bernhard. Studien und Beiträge zur schweizerischen Kirchengeschichte. Bd. III: Zwingli. J. Schill, 1903..
- Grob, Jean. The Life of Ulric Zwingli. Nova York: Funk & Wagnalls, 1883..
- Simpson, Samuel. Life of Ulrich Zwingli, the Swiss Patriot and Reformer. Nova York: Baker and Taylor, 1902..
- Grob, Jean. The Life of Ulric Zwingli. Nova York: Funk & Wagnalls, 1883..
- http://www.leben.us/pdf/Leben-Issue01.pdf Arxivat 2009-03-27 a Wayback Machine.
- http://www.zwingliverein.ch/