Théodore de Bèze
Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.
L'any 1548 s'adherí públicament a la reforma i col·laborà amb Joan Calví. Fou professor de teologia a l'acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector. Participà en el col·loqui de Poissy de 1561,[1] que generà encara més divisió i descontentament,[2] i fou president del sínode de La Rochelle (1580).[3] L'any 1565 publicà el text grec del Nou Testament, considerada la primera edició crítica de la Bíblia. Per fer l'obra consultà disset manuscrits, i en una segona edició, utilitzà el Còdex Bezae, descobert per ell a Lió.
Obra
modifica- Abraham sacrifiant, tragèdia de tema bíblic, 1550.
- De haereticis a civil magistratu puniendis, 1554, escrit contra Miquel Servet.
- Confession de la foi chrétienne 1560.
- Du droit des Magistrats sur leurs sujets, on justifica el dret dels hugonots a resistir a la tirania, 1574.
- Tractationes theologicae, 1570-82.
- Vita Calvini, 1564.
- Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France, 1580.
- Chrestiennes Meditations, 1581, on medita sobre els salms.
Referències
modifica- ↑ Chisholm, Hugh. «Beza, Theodore». A: Encyclopædia Britannica. Vol. 3 (en anglès). 11th ed.. Cambridge University Press, 1911.
- ↑ Delumeau, Jean; Duby, Georges. «Renaissance et discordes religieuses». A: L'Histoire de France (en francès). Larousse, 2007, p. 474.
- ↑ «Théodore de Bèze». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore de Bèze