- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1671 - Barcelona: Pere Serra i Postius, historiador barceloní (m 1748).[9]
- 1837 - Madrid: Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, periodista i polític català (m. 1902).
- 1868 - Reus (Baix Camp): Frederic Manaut, polític i enginyer francès nascut a Catalunya (m. 1944).
- 1872 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964).[10]
- 1882 - Berga (Berguedà): Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes (m. 1952).[11]
- 1902 - Barcelona: Josep Buch i Parera, excursionista, historiador local i arxiver català (m. 1991).
- 1905 - Tarragona: Josep Maria Monravà i López, arquitecte català (m. 1999).
- 1912 - Castellar del Vallès: Joan Blanquer i Panadès, director de cinema amateur (m. 2002).
- 1940 - Sant Boi de Llobregat: Pilar Ferran Hernández, assistenta social i política catalana.
- 1951 - Manresa (Bages): Jordi Marsal i Muntalà, filòsof i polític català.
- 1964 - Palma: Benjamí Villoslada, informàtic, empresari i divulgador tecnològic mallorquí.
- 1970 - Lleida: Laura Castel i Fort, llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, funcionària i política catalana, ha estat senadora.
- 1984 - Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».
- Resta del món
- 1663 - Amersfoort: Maria Withoos, pintora neerlandesa de l'Edat d'Or neerlandesa (m. després de 1699).[12]
- 1705 - Rio de Janeiro, (Brasil): Antônio José da Silva, dramaturg brasiler conegut com a O Judeu («el jueu»)(m. 1739).[13]
- 1828 - Ginebra, Suïssa: Jean Henri Dunant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1910).[14]
- 1884 - Lamar (Missouri), Estats Units: Harry S. Truman, polític estatunidenc, 33è President dels Estats Units (m. 1972)[15]
- 1899 - Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974 (m. 1992).[16]
- 1902 - Ainay-le-Château, França: André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1994).[17]
- 1910 - Atlanta: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (m. 1981).[18]
- 1920 - Nova York, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc destacat en l'àmbit cinematogràfic (m.1996).[19]
- 1925 - Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi , advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.[15]
- 1937 - Caracas, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro política, advocada penalista i criminòloga.
- 1938 - Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012).[20]
- 1947 -
- 1950 - Riga, Letònia: Tatjana Ždanoka, matemàtica i política letona d'origen jueu, eurodiputada al Parlament Europeu.
- 1956 - Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.[22]
- 1961 -
- 1964 -
- 1966 - Madrid: Marta Sánchez López, cantant i compositora de música pop madrilenya d'origen gallec.
- 1970 -
- 1992 - Londres, Anglaterraː Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa.[24]
- Països Catalans
- 1901 - Barcelona: Lluís Góngora i Joanicó, metge, forense, acadèmic i ateneista català (n. 1834).
- 1910 - Barcelona: Joan Coll i Pujol, advocat i polític català (n. 1842).[25]
- 1926 - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857).[26]
- 1933 - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).[27]
- 1956 - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).[28]
- 1958 - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904).[29]
- 1963 - Els Monjos, Alt Penedès: Palmira Jaquetti i Isant, poeta, folklorista i compositora catalana (n. 1895).[30]
- 2014 - Barcelona: Mercedes Salisachs i Roviralta, escriptora catalana que escrivia en castellà (n. 1916).[31]
- 2021 - Sabadellː Lluís Casanovas i Riera, capellà i sindicalista (n. 1944).[32]
- Resta del món
- 535 - Roma, Regne dels Ostrogots: Papa Joan II (n. c. 470).[33]
- 1079 - Cracòvia: Estanislau de Cracòvia, bisbe de Cracòvia, sant per l'Església catòlica (n. aprox. 1030).[34]
- 1794 - Antoine Laurent Lavoisier, químic francès (n. 1743).[35]
- 1819 - Kailua-Kona, Hawaii: Kamehameha I, rei de Hawaii (n. 1758).[36]
- 1873 - Avinyó, Provença: John Stuart Mill, filòsof i economista anglès (n. 1806).[37]
- 1880 - Croisset, França: Gustave Flaubert, escriptor francès (n. 1821).[38]
- 1891 - Londresː Helena Blavatsky, fundadora de la Societat Teosòfica i de la teosofia (n. 1831).[39]
- 1910 - Perusaː Vittoria Aganoor, poeta italiana d'ascendència armènia (n. 1855).[40]
- 1918 - Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
- 1951 - Harvey, Illinois (EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876).[41]
- 1953 - Delmenhorst: Anna Rüling, periodista alemanya, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (n. 1880).[42]
- 1988 - Carmel, Califòrnia: Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (n. 1907).[43]
- 1990 - Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (n. 1924).[44]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «La Campana de Gràcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Rius Xirgu, Xavier. «Àngel Guimerà». Margarida Xirgu. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Carnicer, Alonso; Grimal, Sara. «Cent anys de l'Escola del Bosc, la primera escola municipal de Barcelona» (en català). 324cat, 03-05-2014. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Fòrum Universal de les Cultures | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Synodus Toletana tertia» (en llatí). Benedictus Levita. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Traité de Brétigny» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492–1616 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1974, p. 525. ISBN 978-0195082722.
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). Ediciones Rialp, 1984, p. 340. ISBN 8432121061. [Enllaç no actiu]
- ↑ «Pere Serra i Postius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Rafael Patxot i Jubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ramon Vinyes i Cluet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Huiskamp, Marloes. «Withoos, Maria (1663-na 1699)» (en dutch). Resources. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Antônio José da Silva | Portuguese writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ 15,0 15,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Saul Bass | Biography, Designs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Ross, Andy. «Passages: Olympic Gold Medalist Andrea Pollack Passes Away from Cancer» (en anglès). Swimming World, 18-03-2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Ana Mulvoy-Ten» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Joan Coll i Pujol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.
- ↑ «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Mercè Salisachs i Roviralta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Mor l'històric sindicalista Lluís Casanovas». Vila Press, 10-05-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Joan II». Enciclopèdia catalana. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Estanislau de Cracòvia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine Laurent de Lavoisier» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Kamehameha I | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Jelena Petrovna Blavatskij». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Robert A. Heinlein | American author» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.