8 de maig

<<	Maig 2020					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 237 dies per finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1707 - València: les tropes filipistes ocupen la ciutat.
1870 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric La Campana de Gràcia, que s'edità durant més de 64 anys.^[1]
1879 - Barcelona: S'estrena al Teatre Novetats Gal·la Placídia, d'Àngel Guimerà.^[2]
1914 - Barcelona: obre l'Escola del Bosc a Montjuïc, dirigida per Rosa Sensat.
1980 - Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya.
2004 - Barcelona: hi inauguren el Fòrum Universal de les Cultures.^[3]

Resta del món

589 - Comença el III Concili de Toledo, amb el que el regne visigot es va convertir al catolicisme.^[4]
1360 - Signatura del tractat de Brétigny entre França i Anglaterra, en el si de la Guerra dels Cent Anys.^[5]
1541 - L'expedició d'Hernando de Soto descobreix el riu Mississipi.^[6]
1701 - Les Corts de Castella reconeixen Felip V d'Espanya com a rei^[7]
1781 - Pensacola (Florida, EUA): Els espanyols guanyen la Batalla de Pensacola que acabarà amb la reconquesta de les Florides.
1916 - Presó de Kilmainham, Dublín: Éamonn Ceannt, Michael Mallin, Sean Heuston i Conn Colbert són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
1945
- Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel signa davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior).
- Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
- A les 23:01 CET, entra en vigor la rendició incondicional d'Alemanya.
- Sétif, Algèria: massacres de Sétif, Guelma i Kherrata, disturbis i assassinats.
1997 - Es detecta l'esclat de raigs gamma GRB 970508, el primer a poder-se'n determinar el seu origen.

NaixementsModifica

Països Catalans

1671 - Barcelona: Pere Serra i Postius, historiador barceloní (m 1748).^[8]
1837 - Madrid: Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, periodista i polític català (m. 1902).
1868 - Reus (Baix Camp): Frederic Manaut, polític i enginyer francès nascut a Catalunya (m. 1944).
1872 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964).^[9]
1882 - Berga (Berguedà): Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes (m. 1952).^[10]
1902 - Barcelona: Josep Buch i Parera, excursionista, historiador local i arxiver català (m. 1991).
1905 - Tarragona: Josep Maria Monravà i López, arquitecte català (m. 1999).
1912 - Castellar del Vallès: Joan Blanquer i Panadès, director de cinema amateur (m. 2002).
1940 - Sant Boi de Llobregat: Pilar Ferran Hernández, assistenta social i política catalana.
1951 - Manresa (Bages): Jordi Marsal i Muntalà, filòsof i polític català.
1964 - Palma: Benjamí Villoslada, informàtic, empresari i divulgador tecnològic mallorquí.
1970 - Lleida: Laura Castel i Fort, llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, funcionària i política catalana, ha estat senadora.
1984 - Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».

Resta del món

1663 - Amersfoort: Maria Withoos, pintora neerlandesa de l'Edat d'Or neerlandesa (m. després de 1699).^[11]
1705 - Rio de Janeiro, (Brasil): Antônio José da Silva, dramaturg brasiler conegut com a O Judeu («el jueu»)(m. 1739).^[12]
1828 - Ginebra, Suïssa: Jean Henri Dunant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1910).^[13]
1884 - Lamar (Missouri), Estats Units: Harry S. Truman, polític estatunidenc, 32è President dels Estats Units (m. 1972)^[14]
1899 - Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974 (m. 1992).^[15]
1902 - Ainay-le-Château, França: André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1994).^[16]
1910 - Atlanta: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (m. 1981).^[17]
1920 - Nova York, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc destacat en l'àmbit cinematogràfic (m.1996).^[18]
1925 - Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi , advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.^[14]
1937 - Caracas, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro política, advocada penalista i criminòloga.
1938 - Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012).^[19]
1947 -
- Cheltenham, Gloucestershire: Felicity Lott, soprano anglesa.
- Chicago, Illinois (EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.^[20]
1950 - Riga, Letònia: Tatjana Ždanoka, matemàtica i política letona d'origen jueu, eurodiputada al Parlament Europeu.
1956 - Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.^[21]
1964 -
- Versalles, França: Michel Gondry, director de vídeos musicals.
- Los Angeles, Califòrnia: Melissa Gilbert, actriu estatunidenca, escriptora i productora, coneguda pel paper de Laura Ingalls
1966 - Madrid: Marta Sánchez López, cantant i compositora de música pop madrilenya d'origen gallec.
1970 -
- Mont-real, Quebec (Canadà): Naomi Klein, periodista, escriptora, activista política i directora de cinema quebequesa.
- Xixón, Espanya: Luis Enrique, futbolista i entrenador asturià.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1901 - Barcelona: Lluís Góngora i Joanicó, metge, forense, acadèmic i ateneista català (n. 1834).
1910 - Barcelona: Joan Coll i Pujol, advocat i polític català (n. 1842).^[22]
1926 - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857).^[23]
1933 - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).^[24]
1956 - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).^[25]
1958 - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904).^[26]
1963 - Els Monjos, Alt Penedès: Palmira Jaquetti i Isant, poeta, folklorista i compositora catalana (n. 1895).^[27]
2014 - Barcelona: Mercedes Salisachs i Roviralta, escriptora catalana que escrivia en castellà (n. 1916).^[28]

Resta del món

535 - Roma, Regne dels Ostrogots: Papa Joan II (n. c. 470).^[29]
1079 - Cracòvia: Estanislau de Cracòvia, bisbe de Cracòvia, sant per l'Església catòlica (n. aprox. 1030).^[30]
1794 - Antoine Laurent Lavoisier, químic francès (n. 1743).^[31]
1819 - Kailua-Kona, Hawaii: Kamehameha I, rei de Hawaii (n. 1758).^[32]
1873 - Avinyó, Provença: John Stuart Mill, filòsof i economista anglès (n. 1806).^[33]
1880 - Croisset, França: Gustave Flaubert, escriptor francès (n. 1821).^[34]
1910 - Perusaː Vittoria Aganoor, poeta italiana d'ascendència armènia (n. 1855).^[35]
1918 - Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
1951 - Harvey, Illinois (EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876).^[36]
1953 - Delmenhorst: Anna Rüling, periodista alemanya, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (n. 1880).^[37]
1988 - Carmel, Califòrnia: Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (n. 1907).^[38]
1990 - Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (n. 1924).^[39]

Festes i commemoracionsModifica

Santoral: sants Víctor de Mauritània, màrtir; Bonifaci IV i Benet II, papes; Ida de Nivelles, vídua i religiosa; Mare de Déu del Roser; aparició de Sant Miquel arcàngel a Monte Gargano.
Commemoració: Dia Internacional de la Creu Roja.

ReferènciesModifica

↑ «La Campana de Gràcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
↑ Rius Xirgu, Xavier. «Àngel Guimerà». Margarida Xirgu. [Consulta: 6 abril 2020].
↑ «Fòrum Universal de les Cultures | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Synodus Toletana tertia» (en llatí). Benedictus Levita. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Traité de Brétigny» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492–1616 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1974, p. 525. ISBN 978-0195082722.
↑ Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). Ediciones Rialp, 1984, p. 340. ISBN 8432121061.
↑ «Pere Serra i Postius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Rafael Patxot i Jubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Ramon Vinyes i Cluet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ Huiskamp, Marloes. «Withoos, Maria (1663-na 1699)» (en dutch). Resources. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 6 abril 2020].
↑ «Antônio José da Silva | Portuguese writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ ^14,0 ^14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
↑ «Saul Bass | Biography, Designs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 3 maig 2020].
↑ «Joan Coll i Pujol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.
↑ «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Mercè Salisachs i Roviralta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Joan II» (en català). Enciclopèdia catalana. [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Estanislau de Cracòvia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine Laurent de Lavoisier» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
↑ «Kamehameha I | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007. ISBN 978-1-57958-390-3.
↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
↑ «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
↑ «Robert A. Heinlein | American author» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de maig.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de maig

[1] «La Campana de Gràcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].

[2] Rius Xirgu, Xavier. «Àngel Guimerà». Margarida Xirgu. [Consulta: 6 abril 2020].

[3] «Fòrum Universal de les Cultures | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].

[4] «Synodus Toletana tertia» (en llatí). Benedictus Levita. [Consulta: 7 maig 2020].

[5] «Traité de Brétigny» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 7 maig 2020].

[6] Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492–1616 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1974, p. 525. ISBN 978-0195082722.

[7] Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). Ediciones Rialp, 1984, p. 340. ISBN 8432121061.

[8] «Pere Serra i Postius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[9] «Rafael Patxot i Jubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[10] «Ramon Vinyes i Cluet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[11] Huiskamp, Marloes. «Withoos, Maria (1663-na 1699)» (en dutch). Resources. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 6 abril 2020].

[12] «Antônio José da Silva | Portuguese writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].

[13] «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].

[:0-14] 14,0 ^14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[15] «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].

[16] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].

[17] «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].

[18] «Saul Bass | Biography, Designs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].

[19] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].

[20] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].

[21] «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 3 maig 2020].

[22] «Joan Coll i Pujol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[23] «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[24] Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.

[25] «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[26] «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[27] «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[28] «Mercè Salisachs i Roviralta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[29] «Joan II» (en català). Enciclopèdia catalana. [Consulta: 7 maig 2020].

[30] «Estanislau de Cracòvia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[31] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine Laurent de Lavoisier» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].

[32] «Kamehameha I | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].

[33] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[34] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].

[35] Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007. ISBN 978-1-57958-390-3.

[36] «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].

[37] «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].

[38] «Robert A. Heinlein | American author» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].

[39] «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]