Sant Boi de Llobregat

municipi de Catalunya

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. Des de començaments del segle xxi la població supera els 80.000 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Boi de Llobregat
Imatge
Plaça de l'ajuntament
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

EpònimLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 20′ 45″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.345833333333°N,2.0416666666667°E / 41.345833333333; 2.0416666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Boi de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població83.919 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.903,21 hab./km²)
Llars38 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicisantboià, santboiana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat i canal de la Dreta del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLluïsa Moret i Sabidó (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08830 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082009 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websantboi.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Ubicat dins l'àrea metropolitana de Barcelona,[1] a 6 km de l'aeroport, 9 km del port i a 15 km de Barcelona, Sant Boi és un dels principals nuclis de població de la comarca i un punt estratègic en el sistema de comunicacions al sud de Barcelona.

Situat a l'inici del delta, a l'est de la localitat s'hi troba el riu Llobregat, que el separa de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat, al nord-oest la muntanya de Sant Ramon i el poble de Sant Climent de Llobregat, al sud el Prat de Llobregat i a l'oest el terme de Viladecans.

Sant Climent de Llobregat Santa Coloma de Cervelló Sant Joan Despí
Viladecans   Cornellà de Llobregat
El Prat de Llobregat
 
Carrer de l'Alou, al centre històric

Història

modifica

Orígens

modifica

A les primeries del segle xx el municipi de Sant Boi passava dels 5.000 habitants i era el més poblat de la comarca, ocupant-se la seva població fonamentalment en el sector agrícola. Abans de la Guerra Civil (1936) la vila ja tenia 10.000 habitants, però no fou fins als anys 60 i 70 quan es produïren grans moviments migratoris atrets per la creació d'indústries, que transformarien per complet la ciutat. L'any 1955 la població era d'uns 13.000 habitants, xifra que es multiplicà per cinc en 20 anys.

Tot i que les restes humanes més antigues que s'han trobat al terme municipal són dels Ibers i daten del segle VI aC, no va ser fins a l'arribada dels romans quan el territori que avui ocupa Sant Boi va convertir-se en un nucli pròsper. És en aquest moment històric quan trobem el santboià més antic del qual es coneix el nom: Iulius Anicetus, qui a final del segle I aC fabricava i comerciava àmfores de vi, algunes de les quals van arribar a la ciutat de Roma. Pel que fa a les restes arqueològiques, el principal referent romà a Sant Boi són les termes romanes que hi ha vora el Llobregat, al centre històric de la vila.

La repressió franquista després de la Guerra Civil espanyola

modifica

La fi de la guerra i, per tant, la victòria d'uns i la derrota d'uns altres, va esdevenir un canvi radical en tots els ordres de la vida en aquella Catalunya republicana que, a poc a poc i amb la repressió franquista, va desaparèixer. La condició de zona de rereguarda va estalviar a Sant Boi de Llobregat, i globalment a tot el Baix Llobregat, episodis violents de la Guerra, com les que es van produir amb l'ocupació de Lleida o la batalla de l'Ebre.

Un parell de dies abans de l'arribada de les tropes franquistes, les persones més compromeses en la militància de les idees esquerranes marxaven cap a l'exili, cosa que va suposar la separació de famílies. Així doncs, l'entrada de l'exèrcit franquista tenia com a conseqüència un trencament total en la vida quotidiana, que l'administració local va haver d'afrontar amb un gran buit, a causa de la fugida republicana.

Pocs anys després del final del conflicte, Sant Boi va viure un intens creixement demogràfic provocat per les allaus migratòries provinents d'una Espanya rural endarrerida: en tan sols 30 anys la ciutat va passar de tenir 10.000 habitants (1950) a tenir una població propera als 75.000 habitants (1981). Aquest creixement espectacular va fer necessari un gran creixement urbanístic de la ciutat, materialitzat en la construcció de nous barris com ara la Ciutat Cooperativa o Casablanca, allunyats de la resta del municipi i amb una mala planificació.

L'any 1976 va tenir lloc a la Plaça de Catalunya de Sant Boi la primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de la mort de Franco.[2]

Nom de la ciutat

modifica

Durant la presència dels musulmans Sant Boi s'anomenava Alcalà que en àrab significa castell.[3] El nom de Sant Boi (/ˌsamˈboj/) prové de la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la parròquia, i està documentat al segle xiv com Sant Boy,[4] o Sant Boi d'Alcalà.[3] En els fogatges dels segles XV i XVI s'anomenava Sant Boi.[5] El nom castellanitzat de San Baudilio(Sant Baldiri) és d'abans segle xix i es va incloure en els primers censos de població. Durant la república es va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat, després va ser canviat a Vilaboi durant la guerra, i després va tornar de nou a dir-se San Baudilio,[6] sent un dels primers canvis normalitzats el 1976.[7]

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 19/04/1979 --
1983–1987 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 28/05/1983 --
1987–1991 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 15/06/1991 --
1995–1999

Francesc Xavier Vila i Blanche
Montserrat Gibert Llopart

PSC 17/06/1995 --
1999–2003 Montserrat Gibert Llopart PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Montserrat Gibert Llopart PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Jaume Bosch i Pugès PSC 16/06/2007 --
2011–2015

Jaume Bosch i Pugès
Lluïsa Moret Sabidó

PSC 11/06/2011 --
2015–2019 Lluïsa Moret Sabidó PSC 13/06/2015 Govern amb En Comú
2019-2023 Lluïsa Moret Sabidó PSC 15/06/2019 Govern amb En Comú
Des de 2023 Lluïsa Moret Sabidó PSC 17/06/2023 Govern amb En Comú

Política

modifica

Des del retorn del règim democràtic, a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat hi ha hagut una majoria d'esquerres. Tot i això, la ciutat ha comptat amb quatre alcaldes diferents: Xavier Vila (des de 1979 fins a 1997), Montserrat Gibert (des de 1997 fins a 2007), Jaume Bosch (des de 2007 fins a 2014) i Lluïsa Moret, tots del PSC.

Al 2019, el Partit dels Socialistes de Catalunya forma govern amb Sant Boi en Comú, la formació municipalista de Catalunya en Comú i hereva de la dissolta Iniciativa per Catalunya - Verds (amb 13 i 2 regidors respectivament). L'oposició està formada per cinc regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, tres regidors de Ciutadans - Partit de la Ciutadania i dos regidors de Podem - Esquerra Unida, coalició resultant arrel la dissolució de Gent de Sant Boi d'on va sortir Podem i les diferències a Sant Boi en Comú entre ICV i EU.

En les últimes eleccions municipals de 2023, el PSC de Llusa Moret va obtenir 16 regidors dels 25, ERC en va aconseguir 3, Vox i PP en van obtenir 2 i finalment En Comú va quedar amb 2 regidors. El govern actual (PSC i En Comú) té un total de 18 regidors i per tenir la majoria absoluta se'n necessiten 13.

Economia

modifica

Actualment, el sector econòmic predominant és el terciari, tot i que té diversos polígons industrials a la A-16 i entre l'A-16 i l'aeroport, i el sector primari té una presència mitjanament rellevant. El més característic producte local són les carxofes, que tenen denominació d'origen "Sant Boi". També els pollastres criats a la localitat entren a la denominació d'origen del Prat.

Infraestructures i transports - Transport públic

modifica

La ciutat compta amb diverses línies locals d'autobús (SB1, SB2 i SB3), i a les quals cal sumar altres de caràcter metropolità (L61, L70, X70, L72, L74, L75, L76, L77, L78, X79, L81, L82, L85, L86, L96) que uneixen el municipi amb altres ciutats com Barcelona, Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, el Prat de Llobregat o l'aeroport de Barcelona-El Prat; i els serveis nocturns o també anomenats NitBus (N13, N14, N20). També està comunicat per tren, compta amb dues parades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, inclòs el servei del Metro de Barcelona, i també és lloc de pas de l'AVE:

Estació de Sant Boi- Línia 8 del Metro (FGC), Línies de ferrocarril regional FGC R5/50, R6/60, S3, S4, S8, S9

Estació de Molí Nou- Línia 8 del Metro (FGC), Línies de ferrocarril regional FGC R5, R6, S3, S4, S8, S9

Ja fa algun temps, les administracions locals i autonòmiques van anunciar la seva intenció de crear la línia 12 del metro de Barcelona (la qual hauria fet tres o quatre parades a la ciutat: Ciutat Cooperativa, Plaça de la Generalitat, Plaça Catalunya i la petició de crear una altra parada a Torre de la Vila) però, després de diferents problemes, sembla que en lloc de construir una nova línia de metro, s'ampliaran les diferents línies existents.[8] Actualment, el Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 s'ha anul·lat i és el 2011-2020 el que preveu que la Línia 1 del metro de Barcelona i la R3 arribaran a Sant Boi, concretament a la Plaça Catalunya. Finalment, el projecte d'ampliació de la L1 del Metro de Barcelona ha quedat desestimat i, finalment, el Ministeri de Transports preveu un projecte del Metro del Delta al seu pla de Rodalies de Catalunya, amb el perllongament de la línia R3 de Cornellà de Llobregat fins a Castelldefels, passant per Sant Boi, Viladecans i Gavà.[9]

Demografia[10]

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
147 179 38 842 2.093 2.759 3.430 3.772 5.311 5.377

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
6.553 8.867 10.310 10.811 19.968 50.051 74.550 78.882 78.016 78.016

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
78.005 78.632 79.337 80.041 80.636 81.3687 81.335 82.411 83.070
83.107

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
82.402
82.904
84.500
83.371 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El 49,66% dels santboians són homes i el 50,34% són dones.

Distribució per edats de la població
Edats Percentatge
0 a 16 anys 15,6%
16 a 64 anys 70,2%
64 anys i més 14,2%
Població per barris
Barri Població Densitat
residencial
Densitat
absoluta
Barri Centre 14 047 22.656,5 13.378,1
Camps Blancs 4 764 7.218,2 2.802,4
Casablanca 5 585 27.925,0 3.799,3
Ciutat Cooperativa-Molí Nou 9 546 39.775,0 6.198,7
Marianao 31 822 20.935,5 7.383,3
Vinyets-Molí Vell 15 847 36.853,5 1.381,6

Densitat residencial: població entre superfície dedicada a ús residencial.
Densitat total: població entre superfície total.

Urbanisme

modifica

Barris

- Marianao

- Ciutat Cooperativa - Molí Nou

- Centre

- Vinyets - Molí Vell

- Casablanca

- Camps Blancs

Cultura

modifica

Biblioteques

modifica

La ciutat compta en l'actualitat amb dues biblioteques municipals, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer i la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

Llocs d'interès

modifica

Escoles d'educació primària i secundària

modifica

Públiques

modifica
  • Escola Josep Maria Ciurana
  • Rafael Casanova
  • Escola - institut Marianao
  • Escola Benviure
  • Escola Amat Verdú
  • Escola Antoni Tàpies
  • Escola Barrufet
  • Escola Montbaig
  • Escola Parellada
  • Escola Antoni Gaudí
  • Escola Ciutat Cooperativa
  • Escola Can Massallera
  • Escola Casablanca
  • Escola Vicente Ferrer
  • Institut Itaca
  • Institut Joaquim Rubió i Ors
  • IES Camps Blancs

Concertades

modifica
  • Col·legi Sagrat Cor - Vedruna
  • Escola - institut Salesiana Mare de Déu dels Dolors
  • Fundació Llor
  • Escola Santo Tomás
  • Col·legi Molí Nou
  • Col·legi Joan Bardina
  • Escola Sant Josep
  • Col·legi Pedagogium Cos
  • Sant Josep

Corals de Sant Boi

modifica

Sant Boi té la sort de comptar amb tres corals per a joves i adults i amb una coral per a joves de l'Escola Municipal de Música Blai Net.[19]

  • Coral Renaixença de Sant Boi. La Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat és una entitat sense ànim de lucre creada per conrear el cant coral al poble l'estiu de 1975 i compta, a més a més, amb les Corals Infantils de la Renaixença, creades el 1979. Els cors infantils comprenen nens amb edats entre 3 i 15 anys, els quals quan arriben a l'edat dels 15 se'ls ofereix passar a formar part de la Coral Renaixença. La Coral Renaixença ha participat en 5 concursos i ha cantat per Catalunya, l'Estat Espanyol, i gran part de l'estranger (Itàlia, França, Suïssa, Àustria, Canadà, Cuba...). La Coral disposa d'un repertori ampli i variat que consta de més de 500 partitures registrades: des de la música clàssica fins a pop-rock del Segle XXI passant per populars catalanes, sarsueles, espirituals negres i música de Broadway entre d'altres. La Coral Renaixença i les Corals Infantils de la Renaixença compten de 12 enregistraments (Coral Renaixença (1979), Coral Renaixença. Segon recull de cançons (1981), Himne C.F. Santboià (1984), Himne U.E. Santboiana (1986), Corals Patim Patam i Esqueix (1986), Recordant Broadway (1989), Una veu exultant (1995), Una veu exultant 1.c (1995), Nadal. Coral Renaixença (1999), Suite de Nadal. 20 anys de corals infantils de Sant Boi (1999), Coral No ve d'un to (2006) i Himne centenari C.F. Santboià (2008)).
  • Coral Pedres Blanques
  • Coral Ressó. La Coral Ressó és una coral amb ànim de coral amateur que des dels seus inicis referma la passió per la música i el cant coral. Nascuda l'any 1982 sota la batuta del mestre Rafa Barbero, tenen un repertori ben ampli: des de polifonia medieval fins a autors contemporanis. La Coral consta de 2 enregistraments (Nadal, llum i misteri (1988) de Francesc Vila i Bon Menú (1990) que és un recull de cançons populars d'arreu del món).
  • Cor Jove 13veus. És el cor jove de l'Escola Municipal de Música Blai Net.

Orquestra de Sant Boi

modifica

Sant Boi Camerata Orquestra de Cambra a Quatre Cordes. Coneguda com Orquestra a4 Cordes, Va néixer oficialment a l’octubre de 2004. És una formació que funciona de forma autònoma i està formada principalment d'instruments de corda (orquestra de cambra) encara que puntualment s’amplia amb instruments de vent. L’objectiu principal és el de donar possibilitats de professionalització als joves amb nivell que no tenen encara la possibilitat de participar en orquestres professionals. Ha tingut l'oportunitat de tocar en espais majestuosos con són el Palau de la Música Catalana, el Petit Palau, la Cripta de la Colònia Güell, el monestir de Montserrat, l'Auditori de Cornellà de Llobregat, l'auditori de Berga, l'auditori Municipal de Terrassa, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, el monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, l'Atrium de Viladecans i la Torre Benviure de Sant Boi de Llobregat. Des dels seus inicis ha portat la seva música per les poblacions de Bagà, Banyoles, Barcelona, Berga, Castelldefels, Cornellà, Girona, Guardiola de Berguedà, Montserrat, Olesa de Montserrat, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Terrassa, Torrelles de Llobregat, Vacarisses i Viladecans. També ha tocat al País Basc i a la ciutat de Cork d'Irlanda. Actualment la componen 26 músics amb Jordi Moreno com a concertino, més el seu director en Càndid Rodríguez.

Sant Boi consta d'un clima mediterrani. La temperatura de -9.6 °C es va registrar durant la famosa Nevada a Catalunya de 1962. Santboians afirmen que a final de juny de 2019, al sol, van registrar 45C.[cal citació] No obstant aquestes dades no són oficials.[cal citació]

A la següent taula no s'indica la humitat, i ja que Sant Boi acostuma a tenir un percentatge alt de humitat, això provoca sencació de xafogor a l'estiu I de més fred a l'hivern.

Paràmetres meteorològics per a Sant Boi de Llobregat
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Sep. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. màx. registrada (°C) 30.5 26.8 30.6 31.7 34.2 39.5 42.4 43.8 35.3 32.8 29.9 28.6 43.8
Temp. màx. mitja (°C) 15 16 18 20 24 29 32 32 28 23 18 15 22
Temp. mín. mitja (°C) 5 5 7 10 14 18 22 23 19 14 10 7 13
Temp. mín. registrada (°C) -7.4 -6.2 -4.1 0.1 4.9 8.5 10.5 11.2 8.9 2.8 -1.2 -9.6 -9.6
Dies de pluges 1.7 1.8 2.6 4.9 4.7 2.8 0.5 1.4 1.8 3 2.1 1.8 27.7
Dies de nevades 0.2 0.9 0.5 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.1 1.7

Santboians

modifica

Santboians famosos

modifica

Santboians adoptius famosos

modifica

Fills predilectes[20]

modifica

Amic/Amiga de Sant Boi[20]

modifica

Medalla d'Or de la Ciutat[20]

modifica

Medalla d'Or al Mèrit Esportiu[20]

modifica

Esports

modifica

L'equip de rugbi de la ciutat és la UE Santboiana (Unió Esportiva Santboiana). Aquest equip de rugbi, fundat per Baldiri Aleu Torras +1975, va ser el primer equip de rugbi de Catalunya i d'Espanya, i és un dels millors equips de tot el país, que ha guanyat la Lliga d'Honor en diverses ocasions.

Així mateix, la franquícia catalana Catalunya Blaus Almogàvers, que participa en la Lliga Superibérica, té la seu en aquest municipi, que és on juguen els seus partits com a locals.

Ciclisme

modifica

El ciclisme de la ciutat queda representat pels equips del Club Ciclista Sant Boi. Les diferents categories, des d'infantils fins a veterans, han aconseguit medalles en Campionats d'Espanya, d'Europa i de Catalunya, així com victòries en diferents voltes per etapes de categoria juvenil. El Club Ciclista Sant Boi és un dels clubs amb més tradició i història de Catalunya i ha format com corredors a diversos ciclistes que han aconseguit fer el pas al camp professional, com Antonio González, Juan Valbuena i Israel Núñez.

Referències

modifica
  1. Barcelona
  2. «L'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat». [Consulta: 26 maç 2017].
  3. 3,0 3,1 «Sant Boi de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. San Baudilio de Llobregat encara existeix, diari Avui, 10-7-2008.
  5. «Fogatges de Catalunya». Arxivat de l'original el 2009-01-31. [Consulta: 25 abril 2009].
  6. Cicle d'exposicions Arxivat 2010-06-23 a Wayback Machine., del Museu de Sant Boi.
  7. Canvis de nom Arxivat 2008-06-07 a Wayback Machine., a Municat.
  8. / 0/Allargaran/metro/Baix / allargar dues línies de metro a canvi de no fer la L12 al Baix
  9. Periódico, El. «Els alcaldes del Baix Llobregat tornen a reclamar el 'metro del Delta'», 22-03-2019. [Consulta: 18 agost 2019].
  10. Idescat. «[http://www.idescat.cat/emex/?id=082009 El municipi en xifres > Baix Llobregat > Sant Boi de Llobregat (082009)]». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  11. «Termes romanes». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 19 maig 2008].
  12. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 
  13. web del Museu
  14. Fira de la Puríssima
  15. Ateneu Santboià
  16. Ateneu Familiar
  17. «Sant Boi de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Bofarull, A.M. «Sentinella de la plana del llobregat». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, 9-2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.
  19. «Escola Municipal de Música Blai Net». Arxivat de l'original el 2016-01-10. [Consulta: 26 novembre 2015].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 «Títols honorífics i medalles». Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. [Consulta: 20 maig 2021].
  21. «Cristofor Rebull i Capdevila, fill predilecte de Sant Boi.». Vilaweb. [Consulta: 20 maig 2021].
  22. Notícia nomenament Jenaro Sancho a Viure Sant Boi
  23. «Albert Malo, Fill Predilecte de Sant Boi». Viure Sant Boi, 4-2001, pàg. 15 [Consulta: 20 maig 2021].
  24. «Mossèn Lluís Alonso, rector de Sant Baldiri, Fill Predilecte de Sant Boi». Viure Sant Boi, 11-2003, pàg. 15 [Consulta: 20 maig 2021].
  25. «L'Ajuntament de Sant Boi concedeix el títol de Fill Predilecte al darrer alcalde franquista». Vilaweb. Arxivat de l'original el 15 de juny 2022. [Consulta: 20 maig 2021].
  26. «FC Santboià». Arxivat de l'original el 2017-07-08. [Consulta: 19 maig 2008].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica