Museu de Sant Boi de Llobregat
El Museu de Sant Boi de Llobregat és un museu fundat el 1988 a Sant Boi de Llobregat. L'edifici actual va ser inaugurat el 2011. Té per objectiu recuperar, conservar, estudiar i dinamitzar el patrimoni cultural i la memòria històrica del municipi del Baix Llobregat.[2]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1998[1] | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Arqueologia, etnologia, història local | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona | ||||
| Lloc web | www.museusantboi.cat | ||||
Localització geogràfica | |||||
Les principals col·leccions del museu són les restes arqueològiques ibèriques, romanes i medievals, provinents de les diferents campanyes realitzades a la població, els fons d'eines i estris del camp, donació de la Cambra Agrària local, i altres fons provinents de donacions privades, entre els quals destaquen les eines i estris d'un taller de fusteria.[3] El museu acull les exposicions permanents "Sant Boi. Temps i espai" i "Rafael Casanova i el seu temps", així com diverses exposicions temporals.[1] Fundat el 1998, el museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i compta amb els següents equipaments: Can Barraquer, Can Torrents, les termes romanes i la torre de Benviure.
Equipaments
modificaCan Barraquer
modifica És la seu central del Museu de Sant Boi de Llobregat des del 26 de març de 2011,[1] Can Barraquer és una casa pairal del segle xiv, de la qual destaquen el ràfec, la coberta amb bigues de fusta i les finestres del primer pis, d'estil tardogòtic. En aquesta casa hi visqué i hi morí el conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova.[4]
Can Torrents
modificaCan Torrents és una casa pairal del segle XVI de la qual destaquen els finestrals gòtics tardans de la planta noble i un escut nobiliari a la porta d'entrada, que conserva l'arc de mig punt de l'antiga masia.[4] Antiga sala d'exposicions del museu, des de la inauguració de Can Barraquer acull els serveis tècnics del museu i és la seu de l'Arxiu Històric Municipal. A més, acull tot l'equip administratiu, tècnic i responsable polític del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.[1]
El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat La Mirada Tàctil, un espai d'interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.[5]
Termes romanes
modificaLes termes romanes de Sant Boi són els banys romans d'una propietat privada de l'època millor conservats de Catalunya. Foren construïdes a les acaballes del segle II dC, en una època d'esplendor econòmica a la vall del riu Llobregat, i l'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle v. Localitzades el 1953, s'inauguraren com a equipament museístic el 1998.[4]
Torre de Benviure
modifica
La torre de Benviure s'edificà al segle x a un important encreuament de camins amb l'objectiu de defensar la ciutat de Barcelona dels atacs procedents dels regnes de l'Àndalus.[6] És una torre de defensa de planta circular d'aparell romànic, amb murs de prop de 2 metres d'amplada. Diverses campanyes d'excavació han posat al descobert restes d'època ibèrica i medieval. El monument ha estat restaurat recentment i s'hi realitzen visites guiades.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Museu de Sant Boi». museusantboi.cat. [Consulta: 16 gener 2012].
- ↑ «Museu de Sant Boi». diba.es. [Consulta: 16 gener 2012].
- ↑ AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 185-192.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, pp. 70-71.
- ↑ «La Mirada Tàctil. Sant Boi de Llobregat». diba.es. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «Torre Medieval de Benviure». diba.es. [Consulta: 16 gener 2012].